El xot

La més petita de les rapinyaires nocturnes presents a Catalunya està ben representada a la Serra de Marina, on la poden trobar des de finals de març fins ben entrada la tardor. És fàcil de localitzar pel seu cant característic, un “tioo” que emet en seqüències cada dos o tres segons des que arriba dels seus quartes africans d’hivernada, fins que comença la reproducció. Malgrat que a finals de juliol es pot sentir cantar un altre cop, tot i que amb molta menys intensitat que a la primavera. Li agraden els ambient de mosaic, evitant les mases forestals denses i las zones muntanyoses per sobre dels 1000 m.s.n.m.

Hàbitat del Xot a l'entorn de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona)

Des d’un punt de vista tròfic, s’assembla més a un paseriforme insectívor que no pas a la típica rapinyaire nocturna. Amb un ventall de preses que van des de coleòpters, ortòpters i lepidòptes de mida mitjana fins a micromamífers i ocells petits durant l’època reproductora. Aquesta dieta tan específica determina el seu caràcter migratori.

La població catalana, amb una població estimada en unes 5.430 – 7.599 parelles ha patit una devallada aproximada d’un 13%. Això té molt a veure amb el níxol tròfic de l’espècie (ús de pesticides i caràcter migratori de les poblacions). Altres amenaces citades a la bibliografia son la transformació de l’hàbitat, els usus agrícoles, la caça, l’expoli de niu i l’atropellament. També representa un factor important de declivi, la manca de cavitats per niar, degut a les polítiques forestals actuals.

La instal·lació de caixes niu, la conservació d’arbres vells, el control de l’ús de pesticides i el retorn a pràctiques agroganaderes que afavoreixen l’hàbitat del xot, són mesures adreçades a la conservació de l’espècie i l’augment de les seves poblacions.

La vessant badalonina de la Serra de Marina és un bon lloc per gaudir d’aquest “petit duc”. Aquest any les parelles han tornat a ocupar els seus territoris i el seu “tiooo” acompanya les meves passejades nocturnes, em reconforta i em relaxa. Compateixo amb vosaltres uns moments que vaig viure fa uns dies.

BIBLIOGRAFIA:

• Baucells Colomer, J. (ed.) (2010). Els rapinyaires nocturs de Catalunya. Biologia, gestió i conservació de les vuit espècies de rapinyaires nocturns catalans i els seus hàbitats. Jordi Baucells Colomer.

• Abella, J. C. 2004. Xot Otus scops. In Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Pp. Institut Català d'Ornitologia (ICO)/Lynx Educions, Barcelona.

Breu aproximació a l'avifauna nocturna de la muntanya de Badalona

Durant la passada primavera vaig fer diverses prospeccions nocturnes a la franja sudest de la Serralada de Marina, entre els termes municipals de Badalona i Santa Coloma de Gramanet. Una imatge de la zona prospectada es pot veure al següent enllaç.

VEGETACIÓ

A tota la vessant domina principalment la garriga, amb clapes arbòries de pi pinyer i petites clapes d’alzines a les obagues més humides. A la vessant oriental del monestir de Sant Jeroni de la Murtra hi ha una petita extensió de horts vorejada per un rierol amb una formació en galeria de roures i altres espècies ombríboles. Ja al terme municipal de Santa Coloma de Gramanet, a tocar a Torre Pallsaresa, apareixen formacions arbòries més extenses i frondoses i la massa arbòria guanya terreny a la garriga.

DATES, HORARIS I ESPÈCIES

Es varen fer un total de cinc sortides, una a finals d’abril i la resta al llarg del mes de juny, per tal de confirmar la reproducció de les espècies registrades. Cada registre va ser cartografiat marcant el punt exacte de la localització i una àrea estimada que representa de manera subjectiva el territori de l’exemplar/parella.

Els transectes els vaig començar sempre a partir de la mitja nit i fins trecar d’alba. Durant la realitzación dels itineraris vaig establir uns punts d’escolta cada 200 m. En el cas quo no escoltès cap espècie procedia a utilitzar diferents reclams per a comprobar la presència/absència.

RESULTATS PER ESPÈCIES

Òliba (Tyto alba)

Un únic registre d’un exemplar el 20 d’abril en vol de caça per sobre dels horts que envolten el monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Xot (Otus scops)

El més comú de totes les rapinyaires nocturnes. He estimat un mínim de 6 parellas reproductores. Els primers exemplars els vaig detectar a la primera quinzena d’abril. No obstant això, per evitar el solapament entre els migrants sedimentats i els reproductors, el gruix de les prospeccions les vaig centrar al mes de juny.

La majoria dels territoris estaven ubicats a clapes arbòries envoltades de garriga. Una parella estava establida a un territori més boscós. I una altra a una zona urbanitzada. Dos dels territoris se solapaven parcialment amb territoris de Mussol comú (Athene noctua). Un d’ells al final de la riera de Canyet i un altre a la banda sudest del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

La totalitat hi eren al terme municipal de Badalona, amb absència a la petita part de l’itinerari de Santa Coloma de Gramanet, precisament l’únic punt on vaig confirmar la reproducció del Gamarús (Strix aluco).

Exemplar de la Vallensana.

Exemplar de la plana pròxima al monestir.

 Mussol comú (Athene noctua)

S’han detectat tres parellas segures i dos exemplars solitaris. Dues de les parelles estan en edificacions humanes: una al monestir de Sant Jeroni de la Murtra i una altra en una masia de Canyet. La tercera parella es troba en zona de garriga amb petites clapes arbòries de pi pinyer i alzina. Pel que fa als exemplars solitaris, un va ser observat en vol a l’urbanització de la Vallensana i un altre reclamant a una masia aïllada a l’est de Canyet, molt a prop del territori que ocupava la parella de la zona de garriga.

Gamarús (Strix aluco)

Vaig tenir únicament dos registres. El primer a l’abril a una zona boscosa molt esclarisada; i el segon el 30 de juni quan vaig escoltar el reclam de un poll a Torre Pallaresa al terme municipal de Santa Coloma de Gramanet.

Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)

Durant les sortides nocturnes, vaig enregistrar un total 8 punts de contacte regulars, tots a zones de garriga amb pins pinyers dispersos. La resta de contactes (altres 4) es van donar només en una ocasió a finals d’abril, que poden correspondre a migrants.

RESUM

En total es varen registrar 4 espècies de rapinyaires nocturnes i una espècie del gènere Caprimulgus. De les rapinyaires nocturnes es va comprobar la reproducció de 3 espècies: Otus scops, Athene noctua i Strix aluco. Quant al Caprimulgus europaeus es van controlar 8 ex. territorials.

En la taula següent es poden veure les dates en què es van registrar les diferents espècies d’aus nocturnes trobades a l’itinerari.

	20.IV	1.VI	16.VI	23.VI	30.IV
Tyto alba	*
Otus scops	*	*	*	*	*
Athene noctua	*	*	*	*	*
Strix aluco	*				*
Caprimulgus europaeus	*	*	*	*	*

Rapinyaires nocturs al Barcelonès nord

La passada nit vaig fer una prospecció d'ocells nocturs a l'entorn de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona / Santa Coloma de Gramanet). Em vaig centrar en els rapinyaires nocturns, dels quals tinc cinc espècies registrades a la zona: l'Òliva (Tyto alba), el Xot (Otus scops), el Mussol comú (Athene noctua), el Gamarús (Strix aluco) i el Mussol banyut (Asio otus). De totes hi ha constància reproductora tret de la última, que tot i no tenir-ne, l'hàbitat és adient i molt probablement ho faci.

Ahir vaig detectar però només tres espècies:  l'Òliva, un exemplar caçant a la zona d'horts que hi ha a tocar del monestir; el Mussol comú, una parella al mateix monestir (no va aparèixer la parella que hi ha a un mas a prop de la riera de Canyet ni la que volta pel camí de Can Mas); i finalment el Xot.

Zona prospectada i localització dels contactes.

És aquesta última la més petita de totes les estrigiformes ibèriques i l'única migradora transahariana (encara que també hiverna al nord de l'Àfrica i el litoral mediterrani. Els primers exemplars comencen a arribar al març, però és durant la segona quinzena d'abril quan el pas migratori resulta més notori. Con que tant els exemplars en pas com els ja establerts als seus territoris deixen anar el seu característic cant, és difícil en aquestes dates discriminar les parelles residentes dels encara migradors actius.

En total vaig tenir cinc contactes. Una parella en una orla de platans a la riera de Canyet, una altra en la cruïlla entre el camí del Monestir i el camí de Can Mas; dos exemplars a les vessants que cauen a prop del monestir de Sant Jeroni, separats entre si per uns 150 m. i a uns 250 m. en linea recta de la segona parella citada, i  per últim un exemplar a prop de la urbanització de la Vallensana. 

Més avançada la primavera continuaré amb aquestes prospeccions per tal de intentar determinar el nombre de parelles de Xot i amb sort localitzar al Mussol banyut. 

Grues a Badalona

La primera vegada que vaig aquesta tardor a la zona de Sant Jeroni de la Murtra i bingo: un estol de 13 grues Grus grus sobrevolen l’indret en direcció sud-oest a les 9:13 h. És la primera citació que en tinc, tot i ser una espècie citada anualment en migració postnupcial a diversos punts de la serralada litoral, mai l’havia vista per aquestes contrades.

D’altra banda, res gaire destacable. Els hivernants habituals, com ara el Pardal de bardissa Prunella modularis o el Sit negre Emberiza cia, ja hi eren presents en nombres petits. El més interessant, a banda de les grues, ha estat l’observació de dos puputs Upupa epops i dos reietons Regulus regulus, espècie molt poc freqüent aquí.

Sant Jeroni de la Murtra, 13/05/08

El passat dia 13 de maig vaig detectar els primers polls de Puput Upupa epops a la zona de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona). Es tractava d’un adult amb dos juvenils. A banda, però, un parell de mascles cantant a dos punts diferent, un escoltat i l’altre vist. Fins ara només tenia constància de la reproducció a la zona d’una parella, però enguany sembla que hi ha un altre mascle territorial establert, que no vaig detectar fins ara. En aquesta espècie s’han constatat casos de poliàndria, per tant existeix la possibilitat de que sigui un femella unida a dos mascles. A veure si puc confirmar alguna cosa al respecte.

També volta per les rodalies del monestir un jove de Cucut reial Clamator glandarius, que encara continua sent alimentat pels seus pares adoptius, una parella de garses Pica pica.

Clamator glandarius jove sent alimentant per una garsa.

Altres espècies s’afanyen buscant aliments per a les seves llocades. Així els polls dels bitxacs comuns Saxicola torquatus (dels quals tinc localitzades dues parelles) o els dels tallarols capnegres Sylvia melanocephala deuen estar a punt d’abandonar el niu.

Saxicola torquatus, mascle.

Tanmateix altres espècies d’arribada més tardana, com ara el Rossinol Luscinia megarhynchos o la Bosqueta vulgar Hippolais polyglotta estan en els moments més intensos de la seva activitat canora. Dels primers en tinc controlats uns 10 mascles territorials, en tant que de la segona tant sols dos.

Luscinia megarhynchos, mascle cantant.

Hippolais polyglotta

A més de l’esmentat, també vaig observar/escoltar una parella de xoriguers Falco tinnunculus, 3 faisans Phasianus colchicus, tudons Columba palumbus, un Mussol Athene noctua, un solitari Ballester Apus melba, i diversos grups de falciots A. apus i orenetes Hirundo rustica; dos petits grups d’abellarols Merops apiaster, un Picot verd Picus viridis, un Merlot Turdus merula, més d’una decena de Trist Cisticola juncidis, 7 rossinols bords Cettia cetti, un parell de mascles cantant de Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli, una Mallarenga petita Parus ater, a més de mallarengues blava, carbonera i cuallarga (P. caeruleus, P. major i Aegithalos caudatus respectivament), també un parell de mascles cantant de Raspinell Certhia brachydactyla, una parella de Gaig blau Garrulus glandarius i diverses garses Pica pica, un bon nombre de gafarrons Serinus serinus (mascles cantant i parelles), algun mascle cantor de Verdum Carduelis chloris, una Cadernera C. Carduelis...

Merops apiaster (foto d'arxiu).

Cettia cetti

De migrants sedimentats tan sols en vaig detectar una Boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus i diversos papamosques grisos Muscicapa striata (en aquest cas resulta difícil diferenciar entre els efectius nidificants –rarament més d’una parella- i els efectius migrants).



Muscicapa striata

27/04/08: algunes dades fenològiques a Sant Jeroni de la Murtra (Badalona)

Ahir vaig veure la primera Tòrtora Streptopelia turtur de la temporada a Sant Jeroni de la Murtra (Badalona). Curiosament va coincidir amb el primer registre a la zona de La Tordera (podeu veure el bloc d’en Xavi Romera).

Aquesta espècie recent arribada s’afegeix, doncs, al grup d’espècies reproductores a la zona. Els més primerecs com ara el Bitxat comú Saxicola torquatus o el Tallarol capnegre Sylvia melanocephala, ja estan ben enfainats alimentant les seves llocades. Així doncs, al recorregut que hi faig habitualment hi havia dues parelles del primer, una mostrant signes d’alarma davant la meva presència, i l’altra portant becada (els dos membres de la parella). De Tallarol capnegre, en vaig descubrir un niu gràcies a a un serp verda Malpolon monspessulanus. La parella de tallarols va muntar un enrenou tant gran davant la presència del potencial depredador, que no hi havia cap mena de dubte de què el niu era molt a prop. Una dosi de paciència i una prudent distància, em van permetre veure, un cop passat el perill, com feien entrades i sortides a uns matolls duent becada i treient sacs fecals.

Sylvia melanocephala, mascle.

I mentre uns ja van tant avançats, d’altres encara estan començant. Així hi havia una intensa activitat canora dels estivals que no fan gaire dies que han arribat: un mascle de Puput Upupa epops, cinc mascles de Rossinyol Luscinia megarhynchos i un mascle de Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli. Als estivals s’han d’afegir els residents: un Tudó Columba palumbus cantant des d’un pi, un Merlot Turdus merula cantant des d’una alzina, diversos mascles de Trist Cisticola juncidis i Rossinyol bord Cettia cetti, un mascle de Tallarol de Casquet S. atricapilla i un bon nombre de gafarrons Serinus serinus entre d’altres...

Upupa epops

Columba palumbus

Turdus merula, mascle.

La primavera treu el cap. Badalona 09/02/08

La primavera ja està al caure. Es nota que la naturalesa comença a mostrar els primers signes del canvi cap a la noca estació, malgrat que aquest suau hivern encara no s’ha acomiadat del tot. Des de dissabte, al meu cap encara hi resona el cant insistent dels gafarrons. Els mascles d’aquests petits fringíl·lids cantaven amb força als camps que envolten el monestir de Sant Jeroni de la Murtra a Badalona, ique juntament amb els tallarols capbenegres (també hi havia molts mascles cantant) van ser les espècies més nombresses i conspícues. Encara volten per la zona un un parell d’estols importants i molts petits grups on els mascles competeixen per veure qui canta més fort. Aquest mateix espectacle el vaig veure a l’endamà a la petita pineda de pi blanc que hi ha al costat de La Pleta, el Centre d’Interpretació del Parc Natural del Garraf.

Sylvia melanocephala (femella)

A la zona encara resten alguns hivernants, però el seu número s'ha reduit molt i tant sols vaig veure individus solitaris com ara un mascle d’Emberiza cia o un Pardal de bardissa Prunella modularis, o bé en petits grups com els pinsans Fringilla coelebs o els mosquiters Phylloscopus collybita. L’únic a destacar va ser l’observació d’un Buteo buteo, espècie molt rara a la zona al llarg de tot l’any, un solitari Lluer Carduelis spinus i una parella de mallarengues cuallargues Aegithalos caudatus enfeinades amb la construcció del seu niu.

Phylloscopus collybita

Qui també estava cridaner va ser un falcó pelegri observat a un punt del litoral de Barcelona.

Falco peregrinus

Per les rodalies de Badalona

El 3 de novembre vaig fer el recorregut que de manera periòdica realitzo pels voltants del monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona), a l'extrem sud de la serralada de Marina, ja fora dels límits del parc natural. Transcorreix per un ambient mediterrani dominat per les brolles i les pinedes més o menys esclarissades.

Hi vaig arribar a mitja tarda. Només baixar del cotxe, vaig trobar un Puput Upupa epops, alimentant-se a la pista que porta fins el monestir. Durant tot el recorregut les espècies més abudants van ser el Tallarol capnegre Sylvia melanocephala amb 22 ex., el Pit-roig Erithacus rubecula (28 ex.) i el Mosquiter comú Phylloscopus collybita (10 ex.). Vaig detectar la presència de espècies pròpies de l'època, de les quals alguns exemplars hivernen a la zona, como ara l'Anthus pratensis (4 ex.), Phoenicurus ochruros (un mascle i una femella o jove), Sylvia undata (7 ex.), Fringilla coelebs (6 ex.) i Emberiza cia (un grup de tres ex. i dos grupets de 2 ex. cadascun). Molt escasa la presència de tords, tant sols un ex. de Turdus philomelos i 5 T. merula. Em va cridar l'atenció també la pràctica absència de fringílids residents. Al llarg del recorregut tant sols vaig poder detectar un petit grup de 6 Serinus serinus, 9 caderneres Caduelis carduelis i un solitari C. chloris. Ja posat el sol, em va acomiadar el cant del Mussol Athene noctua, des d'el seu solitari pi cremat que fa servir com talaia.

A l'endamà, em vaig apropar al Torrent de l'Amigó, un lloc molt recomanable de la Vall de Pomar (Badalona). La seva orientació ombrívola ha permès la formació d'una franja de bosc humit, on es conserven alzines i roures de grans dimensions barrejats amb pollancres, oms, àlbers i freixos. A aquesta part del recorregut, d'uns 700 m. hi vaig comptar fins a 32 pit-rojos Erithacus rubecula, que va ser, sens dubte, l'espècie més nombrosa. La seguia en abundància el Tallarol capnegre Sylvia melanocephala amb 19 ex. detectats i el Mosquiter Phylloscopus collybita amb 11 ex. A la zona més esclarissada i amb orientació sud-est hi vaig veure una parella de Cotxa fumada Phoenicurus ochruros i una femella de Saxicola torquatus. Pujant, a la vessant sud-est, hi ha una pineda de pi blanc amb brolles de caire molt més mediterrani. Aquí es concentraven els pinsans i vaig aixecar també un estol de 5 perdius Alectoris rufa. A la resta del recorregut, fins arribar a la font de l'Amigó, a més de les espècies ja esmentades, hi vaig registrar 6 Columba palumbus, 16 cotorretes de pit gis Myiopsitta monachus, 2 Picus viridis, un Troglodytes troglodytes, un Turdus merula, 2 T. philomelos, 7 Regulus ignicapillus y un R. regulus, 3 Parus cristatus, 2 P. major, 5 Aegithalos caudatus, 3 Garrulus glandarius, 3 Pica pica, un mascle de Serinus serinus cantant com un boig, un Carduelis spinus i un C. chloris.

Passada la font, s'entra en un ambient molt més sec dominat per comunitats arbustives mediterrànies amb taques de pi pinyoner. Aquí abundava el Tallarol capnegre (20 ex.); el Pit-roig però continuava sent força freqüent (20 ex.). De fet, al final, va ser l'espècie més vista. Aquest ja és un ambient més adient per la Tallareta cuallarga Sylvia undata. En vaig detectar 4 ex. Tanmateix es notava un empobriment pel que fa al número d'espècies. Tan sols es va detectar i femella de Xoriguer Falco tinnunculus aturada a un pi, 2 T. merula, 2 mallarengues blaves Parus caeruleus, 4 garces Pica pica, Fringilla coelebs (6 ex.), un Serinus serinus i Carduelis spinus (un ex. solitari i 3 ex. en vol cap al sud). La combinació de diferents comunitats vegetals, però, li dona a la zona un gran valor, i fa que espècies característiques d'àmbients forestals humits, convisquin en poc espai amb d'altras de zones més eixutes.

Aquesta va ser la segona visita al Torrent de l'Amigó. La primera la vaig fer el 07/10/07. Aleshores encara hi havia migrants de tardor i als canyissar de la riera hi vaig veure un Bec de corall senegalès Estrilda astrild ssp. Va ser molt interessant observar des de la Coscollada de l'Amigó (466 m. s.n.m.) el pas de rapinyaires i passeriformes (bàsicament orenetes). Entre les 12:15 h. i les 13:35 h. vaig comptar 3 Pernir apivorus, 3 Circus aeroginosus, 2 Accipiter gentilis, 2 A. nisus, 3 Buteo buteo i 4 Falco tinnunculus. Pel que fa a ocellets, espectacular el pas d'orenetes Hirundo rustica amb 909 ex.!! i barrejats al menys 183 Delichom urbicum. També hi havia algun Riparia riparia. A més a més van passar un grup de 19 Carduelis cannabina i a uns matolls es va aturar un Anthus trivialis.

Passeig per Sant Jeroni de la Murtra

Els voltants del monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) els freqüento sovint per proximitat a casa meva. Durant aquests dies, als residents habituals, bé estivals (Luscinia megarhynchos, Hippolais polyglotta, Muscicapa striata, per citar-ne alguns) bé sedentaris (Alectoris rufa, Athene noctua, Picus viridis, Clamator glandarius o Sylvia melanocephala, entre d'altres), cal afegir el goteig de migrants que ja es detecta des del començament de la primera quinzena d'agost.

El 15 d'agost vaig veure els primers exemplars en migració de Sylvia cantillans (2 femelles o joves), 7 Muscicapa striata, 1 mascle de Lanius senator sp. senator, 3 Phylloscopus trochilus i un Accipiter gentilis jove (potser aquest en dispersió). La dada més interessant d'aquesta jornada va ser una concentració d'Apus apus, que vaig calcular en 1000-1200 ex.

Ahir a la tarda, vaig veure les meves primeres Sylvia communis, un jove de Lanius senator sp. senator i dues espècies molt interessants. D'una banda, una femella d'Oriolus oriolus (la 1a vegada que veig aquesta espècie a la zona des de que vaig començar a visitar-la, fa ja tres anys) i un Anser anser en migració activa cap al sud!!!