L'ORNITONIGMA

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Notícies sobre biodiversidat

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/322302-un-20-de-les-especies-de-vertebrats-estan-amenacades.html

Un 20% de les espècies de vertebrats estan amenaçades

Un grup de 174 científics presenta a la conferència mundial de biodiversitat de Nagoya el nou balanç de desaparició d'animals

Les actuacions de protecció han frenat el ritme de destrucció però són insuficients


Geografia de l'extinció Foto: Avui.
Un 20% de les espècies d'animals vertebrats estan amenaçades i cada any se sumen a la llista vermella 50 noves espècies, segons un estudi presentat ahir a la desena conferència de la Convenció de Nacions Unides sobre Biodiversitat que se celebra a Nagoya (Japó). L'informe ha estat realitzat per un equip de 174 científics de tot el món i analitza l'estat de conservació de 25.780 espècies d'animals vertebrats. Els resultats de l'estudi es publicaran divendres en l'edició setmanal de la revista Science.
Les conclusions de la recerca són en general força preocupants –de fet, reforcen la idea que el planeta viu la sisena gran extinció de la seva història–, però destaquen també que la situació podria ser pitjor si durant els últims anys no s'haguessin posat en marxa actuacions de protecció de les espècies i els seus hàbitats.
A partir de les dades analitzades, els experts calculen que actualment hi ha amenaçades el 25% de les espècies de mamífers, el 13% dels ocells, el 22% dels rèptils, el 41% dels amfibis, el 33% dels peixos cartilaginosos i el 15% dels peixos ossis. L'informe demostra que la desaparició d'espècies s'ha incrementat considerablement durant les últimes dècades com a conseqüència de l'activitat humana (destrucció d'hàbitats, desforestació, cacera, activitat agrícola i ramadera, contaminació). La pèrdua de diversitat biològica és especialment greu en les zones tropicals i els sud-est d'Àsia (vegeu gràfic). Els experts expliquen que els vertebrats són només un 3% de les espècies conegudes del planeta, però destaquen que juguen un paper molt destacat en els ecosistemes, a banda del valor cultural i econòmic que tenen per als humans.
En l'apartat positiu, l'estudi destaca l'èxit de projectes de recuperació com ara els que han millorat l'estat de conservació del còndor de Califòrnia, la mustela de peus negres o el cavall de Przewalski.
La lluita conjunta de científics i conservacionistes ha alentit un problema que podria ser encara més greu del que coneixem, va resumir David Mindell, membre de l'Acadèmia de Ciències de Califòrnia i co-autor de la recerca.
Per contra, els experts indiquen que analitzant les dades empíriques es pot afirmar que no s'han aconseguit els objectius marcats per al 2010 per la Convenció Internacional de Diversitat Biològica, aprovada el 1992.


http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20101027/54060670708/una-de-cada-cinco-especies-de-vertebrados-en-peligro.html

Una de cada cinco especies de vertebrados, en peligro

La pérdida de biodiversidad acabará afectando al bienestar de los humanos

La advertencia es que una de cada cinco especies de animales vertebrados está enpeligro, según la investigación más exhaustiva que ha evaluado la situación de los vertebrados en el mundo.
La esperanza es que los esfuerzos de conservación hechos en los últimos años están ayudando a frenar el declive de la biodiversidad, según concluye la misma investigación. Aunque la pérdida de recursos biológicos continúa, lo hace a un ritmo un 20% más lento que si no se hubiera tomado ninguna medida.

Estos datos fueron presentados ayer en la web de la revista Science coincidiendo con la conferencia de las Naciones Unidas sobre biodiversidad que se celebra en Nagoya (Japón) y que debe decidir nuevas medidas para proteger las especies y ecosistemasamenazados.

Los coordinadores del estudio lanzaron ayer este doble mensaje –los ecosistemas se degradan, pero los esfuerzos de conservación son útiles– como un llamamiento a la acción. "Estas son pruebas claras de que es imperativo salir de Nagoya con un plan estratégico para focalizar nuestros esfuerzos en la biodiversidad en la próxima década", declaró en un comunicado Julia Marton-Lefèbvre, directora general de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN), organización que ha impulsado el estudio.

Científicos de 115 instituciones de 38 países –ninguna de ellas española– han participado en el estudio. Se ha evaluado la situación de 25.780 especies, que incluyen la casi totalidad de los mamíferos, aves y anfibios conocidos. Pero sólo se han monitorizado una minoría de las especies de reptiles y peces, sobre las que en muchos casos faltan datos.

Según los resultados difundidos ayer, las clases de vertebrados que se encuentran en situación más crítica son –por este orden– anfibios, peces cartilaginosos y mamíferos. Entre los anfibios, un 41% de las especies sobre las que se tienen datos suficientes para evaluar su situación se encuentran amenazadas. Y más de un 10% de especies de anfibios se encuentran en peligro crítico, lo que significa que su población se ha reducido en más de un 80% en un plazo de tres generaciones.

Entre los peces cartilaginosos –que incluyen tiburones y rayas pero no peces con esqueleto óseo como atunes y sardinas–, la proporción de especies amenazadas es del 33% y entre mamíferos, del 25%. En el conjunto de todos los vertebrados, el porcentaje se sitúa en el 20% debido a que la proporción de especies amenazadas es significativamente más baja para aves y peces óseos.

La situación es mala y va a peor, advierte el estudio. Cada año una media de 52 especies suben un peldaño en la lista roja de la UICN, una clasificación que describe la ruta de una especie hacia la extinción en ocho pasos (véase el gráfico).

Por regiones, el Sudeste Asiático es la que ha sufrido mayores pérdidas en sus poblaciones de vertebrados en los últimos años, en gran parte por la introducción de grandes plantaciones destinadas a la exportación, por las talas destinadas a la venta de madera y por la caza no sostenible. También América Central y América del Sur han registrado importantes pérdidas de biodiversidad, en parte por el declive de sus poblaciones de anfibios.

"No hay duda de que los planes de desarrollo económico habituales llevarán a una pérdida de biodiversidad catastrófica. Incluso los escenarios optimistas para este siglo predicen extinciones y declives de población para muchas especies", declaró Paul Leadley, investigador de la Universidad de París-Sur (Francia) y coautor de otro estudio sobre pérdida de biodiversidad también difundido ayer en la web de Science.

Los ecólogos advierten que la extinción de especies y la degradación de los ecosistemas tendrán consecuencias para las poblaciones humanas que van más allá del valor estético o moral de proteger a animales amenazados.

La UICN cita el ejemplo de la sobrepesca de peces de gran tamaño como el atún o el bacalao, que tiene un efecto dominó sobre los ecosistemas marinos y repercute en las poblaciones de otras especies. Según la UICN, organización de la que forman parte 11.000 investigadores de 160 países, la pérdida de biodiversidad que se está produciendo actualmente acabará afectando al bienestar de las poblaciones humanas.

Pero, según recalcan los autores de los nuevos estudios, no es demasiado tarde para actuar. Los censos de las poblaciones de vertebrados han documentado 64 especies de mamíferos, aves y anfibios que han bajado un peldaño en la lista roja de la UICN gracias a la introducción de medidas para protegerlas. Entre ellas, destacan el cóndor de California, el caballo de Przewalski en Mongolia o la vicuña en los Andes.

Sesenta y cuatro especies son pocas en comparación con las 860 que han subido uno o más peldaños. Esto significa que, por cada especie que mejora, hay 13 que empeoran. Pero "es el primer estudio que demuestra de manera clara el impacto positivo de los esfuerzos de conservación a escala global", destaca la UICN en un comunicado.

Según Mary Klein, directora de la oenegé Natureserve, "se ha demostrado que la conservación de especies amenazadas y sus hábitats funciona cuando está guiada por datos detallados y apoyada por una financiación adecuada. Sabemos lo que se puede y lo que se debe hacer para proteger la biodiversidad, sólo necesitamos hacerlo más".

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Corb marí gros suís

L’11 de setembre vaig veure a Cal Tet un juvenil de Corb marí gros (Phalacracorax carbo) amb una anella de PVC al tars.  Després d'enviar el registre, ahir vaig rebre l'historial de l'exemplar, a través de l’encarregat del projecte, Jacques Laesser, de l’institut Ornitològic Suís.

Es tracta d’un exemplar que va ser anellat com a  poll el 17/06/10 a la localitat suïssa de Fanel (Neuchâtel). Es tracta doncs d'un exemplar de la subespècie sinensis (n'hi ha dues subespècies: carbo, que ocupa la façana atlàntica, criant a les costes de les Illes Britàniques i França principalment; i sinensis que viu a les zones humides de centreeuropa).

Als 86 dies del seu anellament, va ser localitzat a Cal Tet, El Prat de Llobregat (Barcelona). Havia recorregut una distància de 743 km en direcció sudoeste. 

Aquesta és una zona amb una bona població hivernant, a veure si es queda a passar l’hivern entre nosaltres.


Distància entre el punt d'anellament i el punt d'observació a Catalunya.

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Oportunistes i especialista

De vegades puntualment apareix un recurs tròfic fàcilment accesible i en gran quantitat. Aleshores espècies molt diferents convergeixen per tal d'aprofitar-se d'aquesta circunstància. És el que vaig poder veure ahir al matí a la desembocadura del ríu Besòs. A un estret braç de ríu que s'endinsa cap a una antiga bassa, hi van restar atrapats una important quantitat d'alevins. Aquest fet va atraure a espècies d'aus molt diferents que se'n van aprofitar, d'aquest recurs. El més curiós és que no totes eren espècies piscivores. Hi havía dues xivitones, una cuereta torrentera, i una cuereta blanca. La quantitat de peixos debia ser important, doncs a l'altra banda, i en aquest cas en el curs principal del ríu, també pescava intensament un Martinet ros (amb un percentatge d'encert del cent per cent!). Em va cridar l'atenció com espècie no piscívores s'aprofitaven d'aquest recurs puntual. Suposo que els peixos no estan a l'abast de les cueretes habitualment, però el fet que quedesin atrapats va resultar una oportunitat que no van deixar passar.

Us deixo amb un parell de vídeos que donen testimoni del fet molt millor que les meves paraules. Bona nit i bon cap de setmana.


Migrants al Besòs

Cotxa cua-roja (esquerra) i Pit-roig (dreta)
En els darrers dies hi ha hagut interessants dades de migrants a l’àrea del Besòs. Cal destacar la important entrada de migrants que es va registrar el 14/10/10 es va registrar a l’entorn de la desembocadura. En un transecte d’1,83 km. vaig comptabilitzar fins a 206 Pit-roigs (Erithacus rubecula), i altres migrants en nombres molt més modestos com ara 6 titelles (Anthus pratensis), 1 Cotxa blava (Luscinia svecica), 14 cotxes cua-rojes (Phoenicurus phoenicurus), 13 cotxes fumades (P. ochruros), 4 Bitxac comú (Saxicola torquatus), 6 tords (Turdus philomelos), 6 boscales de canyar (Acrocephalus spirpaceus), 20 tallarols de casquet (Sylvia atricapilla), 1 Tallarol gros (S. borin), 2 tallarols de garriga (S. cantillans), 27 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita), 2 mosquiters de passa (P. trochilus), 1 Papamosques gris (Muscicapa striata), 4 mastegatatxes (Ficedula hypoleuca), 1 Pinsà (Fingilla coelebs), 1 Passarell (Carduelis cannabina)

Mastegatatxes
El 19/10/10, en Xavi Larruy va veure una Guatlla (Coturnix coturnix), 13 aloses (Alauda arvensis) migrant, 1 Tallarol de garriga, 2 teixidors (Remiz pendulinus), un Lluer (Carduelis spinus),  i un Cruixidell (Emberiza calandra)

Fa uns dies, en Xavi va registrar els primers repicatalons (E. Schoeniclus) de la temporada i a la desembocadura el 20/10/10 vaig veure un parell de gratapalles (E. Cirlus), també els primeres que s’hi veuen. A més a més, dues orenetes (Hirundo rustica) ahir 23/10/10 i s’ha registrat entrada de reitons (Regulus regulus) als parcs del voltant, un al parc de la Pau, que va veure el Xavi fa uns dies i 3 (2 al parc de la Pau i 1 al parc del Litoral) ahir 23 d’octubre. Finalment comentar que la Cotxa blava de la desembocadura es va veure fins abans d’ahir.

Cotxa blava (mascle)















Pel que fa a aquàtiques destacar l’observació a la desembocadura d’una Xivita (Tringa ochropus), algun grupet de corriols petits (Charadrius dubius) i el Martinet ros que encara romà a la desembocadura (un dels dos que hi havia). També un adult de Gavina corsa (Larus audouinii) que porta uns dies sedimentat a la desembocadura. Però la notícia més interessant és el jove de Fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) que vaig veure ahir a la desembocadura i que suposa el primer registre de tardor per l’espècie.

Per últim, vull destacar l'observació d'un Mussol emigrant (Asio flammeus) en migració activa sobre el mar (Xavier Larruy).

divendres, 22 d’octubre del 2010

Una recomanació pels propers caps de setmana

Si voleu gaudir descobrint els valors naturals de la Tordera, visiteu aquest enllaç:

http://natura-tordera.blogspot.com/2010/10/activitats-doctubre-la-desembocadura-de.html

dijous, 21 d’octubre del 2010

Collserola, nuevo y necesario Parque Natural

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/ley/llega/Collserola/elpepuespcat/20101020elpcat_8/Tes
La ley llega a Collserola
La Generalitat declara la sierra parque natural y le añade 779 hectáreas - El cambio permitirá la sanción de comportamientos incívicos

CAMILO S. BAQUERO - Barcelona - 20/10/2010

Los guardabosques se adentran por el camino que lleva a la Font Groga, en el nuevo parque natural de Collserolla, que ayer fue elevado a esta categoría por la Generalitat. Se detienen para explicar que las encinas y los robles que cubren estas 112 hectáreas sobrevivieron a los cultivos de vid en el siglo XIX, a la plaga de la filoxera y a la reforestación con pino blanco. Donde el hombre de ciudad ve tierra húmeda, ellos identifican un paso de jabalíes. Se trata de un sitio salvaje y frágil que, aunque lo cruce una línea de alta tensión, merece protección especial.

Interrumpe el discurso y el paseo una sesión de fotografía publicitaria. Cuatro jóvenes y un ciclista modelo reaccionan con asombro cuando los guardas les dicen que lo que hacen está prohibido. Ellos se excusan diciendo que no sabían que era necesaria una autorización para grabar en "el monte". Sin mucha resistencia, empacan y se van. "La gente no sabe que esto es espacio público", explican los guardas, que junto con otros dos compañeros son los encargados de vigilar y hacer cumplir los reglamentos del parque solo con la palabra y su presencia, pues no pueden poner multas.
La Font Groga ejemplifica la compleja realidad de Collserola. La declaración de ayer pone fin a una demanda de vecinos y ecologistas que ha durado más de 20 años, pero también va más allá del mero cambio nombre. El nuevo parque amplía en 780 hectáreas el territorio protegido, la mayoría en el término municipal de Sant Cugat del Vallès. Así, la superficie total del parque llega a 8.295. Se incluyen dos reservas naturales de protección especial: Font Groga y la Rierada-Can Balsac. La decisión también formaliza el ingreso de la Generalitat en el consorcio que lo gestiona, lo que significa más implicación e inversión. Según el consejero de Medio Ambiente, Francesc Baltasar, 700.000 euros en 2011.
"Este es el espacio más complicado de proteger de Cataluña", explica Marià Martí, gerente del consorcio, que se declara muy satisfecho con la decisión. "Nos permite un mayor grado de conservación. Es un reconocimiento al trabajo que hemos hecho", puntualiza Josep Perpinyà, su vicepresidente. La condición de parque natural permitirá que Medio Ambiente ayude a formular un plan especial de protección y usos, que abordará aspectos como la velocidad de las bicicletas, por ejemplo. Se podrán establecer multas para los incívicos. Según Perpinyà, el mayor reto ahora es armonizar el uso del parque (unos dos millones de visitantes el año pasado) con la biodiversidad.
La decisión ha sido recibida con alegría, pero con matices. Quica Graells, portavoz de la asociación de vecinos del Tibidabo, dice que aún falta claridad sobre algunas zonas de la ladera de la montaña, que han sido protegidas bajo la categoría de Espacio de Regulación Especial. En opinión de la coordinadora en defensa de Collserola, se podrían haber protegido 1.600 hectáreas más, según explica su portavoz, Oleguer Farràs. Ambos esperan con ansia conocer el plan de usos. Parece que esta vez ha llegado la ley al monte.


http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/20101011/collserola-sera-parque-natural-mas-singular-concurrido-peninsula/526408.shtml
EL JARDÍN DE BARCELONA | DEBATE SOBRE EL FUTURO DEL BOSQUE METROPOLITANO
Collserola será el parque natural más singular y concurrido de la Península
La Generalitat deberá aportar de entrada 718.000 euros y llegar a los tres millones anuales en el 2015
El 'pulmón barcelonés' estrenará antes del 28-N su nuevo rol con dos millones de visitas al año
Lunes, 11 de octubre del 2010


CARLOS MÁRQUEZ DANIEL / Barcelona

Collserola tiene dos millones de visitantes cada año; una autopista, una línea de ferrocarril y cinco carreteras que la cruzan; un parque de atracciones centenario; dos cementerios; dos funiculares; unos 15.000 humanos viviendo en su interior; incontables y míticos merenderos, y una torre de comunicaciones de dimensiones olímpicas. Ahora, a punto de incorporar la categoría de parque natural en su DNI y la paternidad de la Generalitat en su libro de familia, el pulmón barcelonés inicia una nueva era, cuyo principal reto será consolidar un modelo público de defensa de la que es, a la vista de los hechos, la concentración forestal más peculiar de toda España.

El decreto que el Gobierno catalán debe aprobar en los próximos días, u horas (en cualquier caso, antes de las elecciones), cierra una espera que ha despertado todo tipo de suspicacias. Pero al margen de los reproches más o menos merecidos, todos los implicados en el control de Collserola -los nueve municipios que rodean el parque y la Diputación de Barcelona- coinciden en que la entrada de la Generalitat era tan necesaria como lógica. Hace escasos 10 días, el consorcio del parque aprobó la modificación de los estatutos que allana la incorporación del Govern y que estipula que su poder de decisión será equivalente al de las otras dos partes cuando iguale lo que paga cada una de ellas, casi tres millones de euros al año. De esta manera, el presupuesto destinado a conservar el entorno pasaría de seis a nueve millones de euros anuales. Si atendemos a las promesas, la Generalitat aportará durante el primer año 718.000 euros y llegará a los tres millones en cuatro años.
Marià Martí, director gerente del parque, reconoce que Collserola «no se podrá comparar con ningún otro parque natural del país, tanto por sus rasgos interiores (véase el gráfico) como por la cantidad de gente que lo rodea». Con dos millones de visitas al año, será el parque más concurrido de la Península y el segundo de España, detrás del Teide.
La incorporación de la Generalitat, además de aumentar en un 33% el presupuesto, permitirá, según Imma Mayol, concejala de Medio Ambiente de Barcelona, que Collserola «entre en la normalidad de un espacio protegido», esto es, que se aproveche de toda la legislación que impera en cualquier pedazo de tierra calificado como parque natural. El problema es que no hay un precedente de zona forestal con las características del Tibidabo. El principal reto, según la concejala de Sant Cugat Marta Subirà y el propio Martí, será salvar el equilibrio entre «la gestión natural de un espacio protegido y el uso social del parque».

LADERAS DAÑADAS / La nevada de marzo hizo mucho daño. Las laderas siguen repletas de árboles caídos porque el presupuesto solo alcanzó para despejar los senderos. Tareas como esta son las que el Govern -y sus millones- deberán garantizar. Martí considera que también urge «estructurar los puntos en los que ciudad y bosque se funden y resolver la línea de montaña de Barcelona, es decir, los accesos desde la capital», idea que comparte la propia Mayol. Pere Orriols, concejal de Medio Ambiente de Sant Just Desvern, asegura que la Generalitat «no arreglará de un plumazo los problemas», pero sí «dará fuerza para que la gestión no sea tan complicada», a la vez que permitirá, añade Martí, «regular el crecimiento urbano y sancionar las actitudes incívicas».
Martí Domènech, responsable de Espacios Naturales de la Diputación, asegura que la declaración de parque natural es «como si le dieran un Oscar a Collserola». Falta por ver si el galardón es a la mejor película o si se queda en unos tristes efectos especiales.

Mosquiter de doble ratlla a Mataró

Això de l'ornitologia és una sorpresa pernanent, mai saps el que t'espera ni on t'espera. I això és el que m'ha passat aquest migdia. En acabar les classes, els nens m'han portat un ocellet que havien trobat mort. La meva sorpresa va ser majúscula, es tractava d'un Mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus).

Tenia moltes ganes de veure aquesta espècie, però imaginava que la trobada seria d'una altra manera.  Me'l imaginava inquiet, bellugant-se entre les branques dels pollancres o dels oms, però vés per on, me'l trobo mort al pati de l'escola, a Mataró.

És difícil (per mi) dictaminar amb seguretat el motiu de la mort, però tot els indicis (bec trencat, cop a un costat del cap) apunten a una mort per impacte contra un vidre. 

Crec que són les fotos més tristes que he fet, però són les que documenten la cita.


Enllaç interessant

El jardí com a observatori de la natura.


http://lanaturaalmeujardi.blogspot.com/

Vídeo sobre anellament d'aus

Us deixo aquest enllaç d'un vídeo molt il·lustratiu del que va ser la jornada d'anellament al Besòs el Dia Mundial de les Aus.

http://www.diba.cat/parcsn/parcs/videos.asp?id=1447&parc=0&menu=268&submenu=0

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Jornada de divulgació sobre les aus del Besòs

Amb motiu de la celebració del Día de les Aus, el passat 2 d’octubre la Diputació de Barcelona va organitzar un jornada d’anellament al ríu Besòs a Montcada i Reixac. En Xavi Larruy, bióleg volcat en la conservació d’aquest ríu, va ser l’encarregat de mostrar al públic en què consisteix l’anellament científic d’ocells, quins són els objectius perseguits, i molts altres aspectes d’aquesta activitat.

Una jornada d’aquesta mena, oberta i de caire divulgatiu, acosta a molts ciutadans a una realitat natural molt propera alhora que desconeguda. A través dels ocells van descobrir el valor afegit de les clapes de canyís, la necessitat de conservar una vegetació de ribera que afavoreixi la biodiversitat, i que lluny de l'estètica uniforme i lineal de la demanda actual, enriqueix el nostre entorn.

Jo personalment vaig disfrutar molt de les mirades dels més petits envers uns habitants per ells molt desconeguts. Se sorprenien de les contundents queixes de les boscarles de canyar, dels colors metàl·lics i llampats del Blauet, i de com en Xavi, com si d’un encantador de serps es tractés, el deixava a sobre de la báscula sense que l’animalot fes per marxar.

Boscarla de canyar
Varen descobrir que els mosquiters tenen el bec prim i finet perquè s’alimenten d’insectes. Al contrari dels gafarrons, que el tenen més fort i gruixut per poder trencar les llavors que habitualment mengen. Que ocellets que malgrat els seus escassos 8 grams, poden recòrrer fins a 3000 kms. en el seu periple migratori, i que aquells que fan distàncies més llargues, tenen unes ales més llargues que els que fan distàncies més curtes. Van poder comprobar-ho en directe, veien les diferències entre dues espècies molt similars com ara el Mosquiter de passa i el Mosquiter comú. Varen descobrir moltes altres coses, fins i tot els més petits es van sorprendre en saber que les aus no necessiten piles per poder volar, però sí greix per poder fer la seva migració, i que per aconseguir aquest greix requereixen d’espais ben conservats on poder alimentar-se i descansar.

Blauet
Jornades com aquestes són les que realment li donen sentit a molts projectes de conservació, segons el meu parer. Al cap i a la fi, són les persones les que amb la seva actitud han de conservar el seu entorn, el seu patrimoni natura, i per a conservar cal estimar, i per poder estimar cal saber i coneixer. 

Al final del matí un mínim de 60 persones varen compartir el seu temps amb un grup d'anelladors i ornitòlegs, i no van quedar indiferents. Segur que d’aquesta seixentena algú va tornar a casa mirant al ríu Besòs amb altres ulls.

Boscarla de canyar
Trist
Bec de coral senegales.
Amb aquesta espècies es va parlar del risc que suposa l'alliberament d'animals exòtics i de la responsabilitat que assumim en comprar-ne un.
Cotxa blava
Mosquiter comú
Anellant un Mosquiter comú
Tallarol de casquet

dissabte, 16 d’octubre del 2010

Retrobada: breu resum

Després de molt de temps sense escriure, intentaré revifar aquest bloc. Des de finals d’agost que ja torno a voltar per terres catalanes, i a més a més per aquells que feia tant de temps que no trepitjava. Com són les coses! La mateixa passió que sentia en parlar de Galícia a les entrades anteriors, la sento ara quan parlo o penso en el Garraf, el Delta del Llobregat o el riu Besòs. La proximitat i el contacte (i el coneixement) generen estima, i en el meu cas es fa palès especialment amb alguns indrets. Reconec que en abandonar Galícia vaig sentir molta enyorança, però alhora pensava com anirien les coses pel Besòs, en la arribada dels tallarols de Garriga a les arbredes del parc del Litoral de Sant Adrià o en la migració dels rapinyaires a través de les serralades litorals. Doncs ja sóc aquí i després de descansar una mica i enllestir tot allò que havia de fer, vaig penjar-me els prismàtics i endavant, encara que no amb tota la força que hagués volgut, però això ja és una altra història.

Rapinyaires

Aligot vesper (juvenil)
Fa anys que tinc un deute pendent amb Barcelona. En aquesta època, centenars de rapinyaires segueixen les serralades litorals en la seva migració cap a l’Àfrica i hi ha llocs especialment adients per veure-les. Havia estat al Garraf, i a diversos turons de las serraladas de Marina i Litoral. No obstant això, tenia pendent visitar el turó de la Magarola al P.N. de Collserola. La primera visita no va ser gens decebedora: 11 esparvers (Accipiter nisus), un Astor (Accipiter gentilis) local, dues arpelles (Circus aeroginosus), 22 aligots vespers (Pernis aviporus), una Àguila pescadora (Pandion haliaetus),  dos xoriguers (Falco tinnunculos), i 4 falcons mostatxuts (Falco subbuteo). Una visita posterior a finals de setembre, va donar xifres interesants d’arpella, amb 20 ex.; però també tres àguiles calçades (Aquila pennatus), i nou mostatxuts. La jornada més interessant, però, va ser al Garraf amb un pas fort d’arpelles, un total de 28 ex.; aquell dia també va passar un mascle d’esparver cendrós (Circus pygargus). Xifres insignificants en comparació amb les registrades alguns dies de la segona quinzena de setembre, que van apropar-se als dos centenars d’exemplars, amb espècies tant interessants com ara el Falcó de la reina (Falco eleonorae).


Limícols
Aquesta és una tardor excepcional pel que fa a limícols, no en quantitats, sino en els tipus d’espècies que estan apareixent. Només cal fer una ullada a webs com ara Rare Birds in Spain o Reservoir Birds, per adonar-nos-en. Aquí al Barcelonès no tenim aquesta sort per la manca de llocs adients. No obstant això, cal destacar l’observació que en Xavi Larruy va fer d’un Tètol cuanegre (Limosa limosa) al ríu Besòs. Es tracta de la primera citació de l’espècie en aquest lloc. Al Besòs també es varen veure algun Corriol gros (Charadrius hiaticula), gambes roges vulgars (Tringa totanus) i Gamba verda (T. nebularia); a més d’un jove de Remenarocs (Arenaria interpres) i algun Territ menut (Calidris minuta) i variant (C. alpina); xifres interessants de xivitona (Actitis hypoleucos), coincidint amb el pic de migració d’aquesta espècie; i alguna Xivita (Tringa ochropus).

Xivita
Xivitona
A les rodalies de Barcelona sí que hi ha llocs més adients, bàsicament a la zona del delta del Llobregat. Però ja hi tornarem. Abans anem a Premià de Mar.

La platja de Premià no te res d’excepcional. És un arenal molt manipulat amb un tràfec permanent de gent, gent i gossos, gent amb bicicleta... gent i totes les modalitats d’oci que es pugui pensar. És a dir, un tràfec permanen de persones, que genera molèsties continues per les aus que vulguin aturar-se. Tan tols hi ha una petita riera que només s’omple d'aigua amb fortes pluges, encara que a la desembocadura de tant en tant es forma de una petita bassa gràcies a l’entrada d’aigua de mar. Tot i les seves petites dimensions, no és rar a la tardor trobar-hi limícols. Un dia hi vaig veure un Corriol gros, un territ menut i una gamba roja vulgar; un altre un Corriol gros i un territ variat. El més interessant però va ser l’observació de dos grups de becs d’alena (Recurvirostra avosseta) en migració cap al su, un era de 3 ex., però l’altre de 42!

Però si volem veure limícols amb majúscules, els de Barcelona i rodalies hem d’anar al Delta del Llobregat i particularment a Ca l’Arana. En una jornada de finals d’estiu hi havia 29 corriols grossos, 3 territs tres dits, 7 corriols petits, 3 pigres grisos (Pluvialis squatarola), 9 territs grossos (Calidris canutus), 11 territs menuts, 9 territs variants, 30 territs becllargs (C. ferruginea)un Becadell (Gallinago gallinago), 10 tètols cuabarrats (Limosa lapponica), 6 gambes verdes, una gamba roja vulgar. Això va ser a principis de setembre. Però, tot i que no està malament, si a més a més afegim un Territ rogenc (Tryngites subruficollis) observat el 10/9/10, i un altre o potser altres dos de diferents, que hi van romandre fins el dia 14, el nivell d’adrenalina ja es dispara.





Territ menut












Territ rogenc (Delta de l'Ebre)


























Ocellets
El final de l’estiu es un temps de canvi. Se’n van els estiujants que a la primavera varen arribar des del sud per a criar a les zones templades i boreals d’Europa,  i comencen a arribar els que fugen dels dies cada cada cop més curts i freds de les latituds més septentrionals. Setembre omple els parcs i zones verdes de Barcelona de petits paseriformes en plena migració postnupcial. Viatjen a l’Àfrica i necessiten omplir-se de greix per enfrontar cada nova etapa de la seva ruta migratòria. És a les hores quan poden gaudir de l’observació de grans estols d’orenetes (Hirundo rustica), cueretes grogues (Motacilla flava), Cotxa blava (Luscinia svecica), Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus), Bitxac rogenc (Saxicola rubetra), Tallareta vulgar (Sylvia communis), Tallarol de garriga (S. cantillans), Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), Papamosques gris (Muscicapa striata) o Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) per citar-ne alguns comunes. D’altres més escasses i fins i tot rares a la zona com ara la Cotoliu (Ulula arborea) i l’Hortelà (Emberiza hortulana), que es va veure en dues ocasions, una primera cita tardoral de Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix) i el més interessant de tot, un mascle jove de Bitxac siberià (Saxicola torquatus maurus/stejnegeri).

Cotxa cua-roja (mascle adult)

Tallarol de garriga (jove)

























Mastegatatxes












Mosquiter de passa














Bitxac siberià (mascle jove)























Per a finalitzar us deixo amb un vídeo d’un Martinet ros que va romandre a la desembocadura del ríu Besòs juntament amb un altre exemplar al voltant d’un mes.


I molt aviat, més.