Les millors observacions al Segrià

Feia temps que tenia pendent una visita a les planes de Ponent. Dresprés de tot un estiu a les costes gallegues, trobava a faltar els camins polsegosos d’aquestes zones estepàries. Així, aprofitant una oportunitat inesperada, vaig passar els darrers dos dies (i mig) a la comarca del Segrià. Dos dies que varen resultar força productius. Tot seguit faig un recull de les observacions més destacades.

Cigne mut (Cygnus olor): Un total de 19 exs. al patà d’Utxesa el 4/09/12, entre el quals hi havia una parella amb 3 juvenils i una altra amb 4.

Xarrasclet (Anas querquedula): Un estol de 49 exs. al patà d’Utxesa el 4/09/12.

Aligot vesper (Pernis apivorus): 5 exs. sobrevolant la timoneda d’Alfès el 3/09/12.

Corriol pit-roig (Charadrius morinellus): 24 ex. a un camp d’Alfès el 3/09/12.

Fumarell negre (Chlidonies niger): 7 exs. al patà d’Utxesa el 4/09/12.

Ganga (Pterocles alchata): Al voltant de 20 exs. a la timoneda d’Alfès el 3/09/12. El grup més gran va ser d’11 exs, entre el que hi havia dues femelles amb polls. El resta diverses volades de 5 i 2 exs. Varen estar molt actives al capvespre.

Picot graser petit (Dendrocopos minor): Una femella al parc de la Mitjana de Lleida el 5/09/12.

Oreneta de ribera (Riparia riparia): Al voltant de 840 ex. al patà d’Utxesa el 4/09/12.

Trobat (Anthus campestris): Un exemplar a la timoneda d’Alfès el 3/09/12.

Mallarenga de bigotis (Panurus biarmicus): Al menys 3 exs. al patà d’Utxesa el 4/09/12.

A més de les espècies esmentades, cal comentar que hi havia bona sedimentació de migrants, entre els que destacaven l’Abellarol (Merops apiaster), el Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) i el Mosquiter de passa (Phylloscopus trochillus); més escasos però fàcilment detectables, el Còlit gris (Oenanthe oenanthe),  la Tallareta vulgar (Sylvia communis), el Tallarol gros (S. borin) i el Papamosques gris (Muscicapa striata).

Merops apiaster

Ficedula hypoleuca

Oenanthe oenanthe

Finalment, va resultar molt interessant, la visita al pantà de Camelis. El nivell d’agua era molt baix i les condicions eren molt bones per a limícoles. En un recompte que vaig fer la tarda del día 4/09/12 van surtir: 6 cames llargues (Himantopus himantopus), 223 fredalugues (Vanellus vanellus), 25 corriols petits (Charadrius dubius), 4 corriols grossos (Charadrius hiaticula), 1 Territ menut (Calidris minuta), 2 becadells comuns (Gallinago gallinago), 1 Gamba verda (Tringa nebularia), 3 valones (T. glareola), 6 xivites (T. ochropus) i 2 xivitones (Actitis hypoleucos). Deu espècies i més de 270 exs. no està gens malament per un indret tan petit. Us animo a visitar-lo. I vull donar les gràcies al José Guerra que em va informar de les condicions del patà. 

Secà de Bellpuig, vespre.

L’endamà de la nit de Sant Joan, un cel seré amagava un sol tòrrid que em va obligar a ajornar la sortida fins ben entrada la tarda. Com si estiguessim en plena canícula, els camps de Bellpuig estaven gairebé deserts de vida. No obstant això, el paisatge era esplèndid: camps ocres i grogencs s’estenien planers i finits fins un horitzó llunyà, trencat suaument pel blau del cel. Però els camps estaven deserts  només en apariència. Tant sols calia parar l’orella per adonar-se’n  de que tot estava allà, esperant que el sol ragés en sua inclinació i minvés la calor. Calia fixar la mirada per adonar-se que qui movia el blat no era pas el vent, que estava absent. Calia tenir paciència per veure sortir del camp una mare perdiu (Alectoris rufa) alerta als seus tretze perdigons, travessant el camí a corre-cuita per ficar-se entre els matolls de l’altre vora. Mare perdiu sap bé el que es fa, ja que ella i la seva llocada són el pa de cada dia de molts depredadors.

Perdiu

Més discrets que a la nit, els torlits (Burhinus oedicnemus) continuaven fidels als seus camps. El seu plomatge críptic i la seva actitud discreta, els ajudava a passar desapersebuts. Això és fonamental quan es té el niu a terra a l’abast de qualsevol boca afamada. Només un discret cap que sobresortia del cereal tallat delatava la seva presència. L’altre membre de la parella, mentrestant, romania a l’ampar d’uns matolls pendent de qualsevol potencial perill. El meu cotxe no l’hi semblava pas. I és que no gaire lluny d’allí voltaven un mascle jove d’Esparvé cendrós (Circus pygargus) i dues femelles d’Arpella (Circus aeroginosus), amb el seu típic vol rasant.

Torlit

La calor era un signe molt clar de que feia uns dies havia arribat l’estiu, però havia un detall no passava desapercebut: els camps estaven gairebé buits de calàndries. Vaig veure només tres exemplars solitaris cantant molt discretament. Què se’n havien marxat? En certa manera sí. Aquest era el símptoma més clar del canvi d’estació. Les calàndries (Melanocorypha calandra) havien abandonat els seus territoris de nidificació per a concentrar-se en grans grups a la recerca d’aliments. Endinsant-me al secar vaig topar amb un gan estol de 170 ex. que anava de camp en camp amb gran xivarri. En grups més petits fent el propi, estaven els puputs (Upupa epops). Buscant insectes a la vora dels camins amb el bec llargarut, obrint i tancat la cresta.

Puput

A mesura que avançava el vespre, l’activitat anava in crescendo. Els mascles de sisó (Tetrax tetrax) que feia unes setmana proclamaven els seus territoris, es mantenien ara més apaivagats i estaven canviant la librea nupcial a un plomatge més discret. La seva territorialitat havia minvat i es podien veure petits grups.

Sisó mascle.

Sisó femella

Enfilats a les seves atalaies, normalment les branques superiors d’un atmeller, el gaig blaus (Coracias graculus) deixava anar el seu cant ronc i estrident.  Exótic i esquiu, sempre pendent del seu voltant, juntament amb el Puput i els abellarols posaven la nota de color a un indret on els ocres i els marrons són la nota dominant. Fins a vuit exemplars vaig veure.

Tant identificatiu són els sisons a aquestes planes, como ho són els masos. Edificacions que s’aixequen aquí i allà i que fan servir la pagesia. Alguns, com el Mas del Coix, daten del segle XVI. Són elements propis d’aquest paisatge i la seva integració és tal, que algunes espècies no hi serien sense els masos. El cas més significatiu és sens dubte el del Xoriger petit (Falco naumanni). Aquest petit falcó els fan servir per ubicar els seus nius. Però no són els únics. Tota una comunitat d’aus coexisteix en aquestes construccions: Xoriguers vulgar (Falco tinnunculos), siselles (Columba oenes), mussols (Athene noctua), òlibes (Tyto alba) o el mateix Gaig blau, que sovint hi instal·len els seus nius. Probablement ja no tornaré a la plana de Lleida fins després de l’estiu. Però quan ho faci, ho faré amb ganes i il·lusió. Lleida mai decep.

Sant Jeroni de la Murtra, 13/05/08

El passat dia 13 de maig vaig detectar els primers polls de Puput Upupa epops a la zona de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona). Es tractava d’un adult amb dos juvenils. A banda, però, un parell de mascles cantant a dos punts diferent, un escoltat i l’altre vist. Fins ara només tenia constància de la reproducció a la zona d’una parella, però enguany sembla que hi ha un altre mascle territorial establert, que no vaig detectar fins ara. En aquesta espècie s’han constatat casos de poliàndria, per tant existeix la possibilitat de que sigui un femella unida a dos mascles. A veure si puc confirmar alguna cosa al respecte.

També volta per les rodalies del monestir un jove de Cucut reial Clamator glandarius, que encara continua sent alimentat pels seus pares adoptius, una parella de garses Pica pica.

Clamator glandarius jove sent alimentant per una garsa.

Altres espècies s’afanyen buscant aliments per a les seves llocades. Així els polls dels bitxacs comuns Saxicola torquatus (dels quals tinc localitzades dues parelles) o els dels tallarols capnegres Sylvia melanocephala deuen estar a punt d’abandonar el niu.

Saxicola torquatus, mascle.

Tanmateix altres espècies d’arribada més tardana, com ara el Rossinol Luscinia megarhynchos o la Bosqueta vulgar Hippolais polyglotta estan en els moments més intensos de la seva activitat canora. Dels primers en tinc controlats uns 10 mascles territorials, en tant que de la segona tant sols dos.

Luscinia megarhynchos, mascle cantant.

Hippolais polyglotta

A més de l’esmentat, també vaig observar/escoltar una parella de xoriguers Falco tinnunculus, 3 faisans Phasianus colchicus, tudons Columba palumbus, un Mussol Athene noctua, un solitari Ballester Apus melba, i diversos grups de falciots A. apus i orenetes Hirundo rustica; dos petits grups d’abellarols Merops apiaster, un Picot verd Picus viridis, un Merlot Turdus merula, més d’una decena de Trist Cisticola juncidis, 7 rossinols bords Cettia cetti, un parell de mascles cantant de Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli, una Mallarenga petita Parus ater, a més de mallarengues blava, carbonera i cuallarga (P. caeruleus, P. major i Aegithalos caudatus respectivament), també un parell de mascles cantant de Raspinell Certhia brachydactyla, una parella de Gaig blau Garrulus glandarius i diverses garses Pica pica, un bon nombre de gafarrons Serinus serinus (mascles cantant i parelles), algun mascle cantor de Verdum Carduelis chloris, una Cadernera C. Carduelis...

Merops apiaster (foto d'arxiu).

Cettia cetti

De migrants sedimentats tan sols en vaig detectar una Boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus i diversos papamosques grisos Muscicapa striata (en aquest cas resulta difícil diferenciar entre els efectius nidificants –rarament més d’una parella- i els efectius migrants).



Muscicapa striata