L'ORNITONIGMA

dilluns, 30 de juny del 2008

Per les planes de Lleida

Potser ja ho he esmentat alguna vegada, però perdoneu-me per la meva insistència. Va ser en aterrar a Catalunya quan vaig adonar-me de l’efecte desestressant dels horitzons llunyans, i precisament els grans espais oberts de la Plana de Lleida em permeten gaudir d’aquesta horitzontalitat que trenca amb la rutina vertical, tant agressiva de vegades, de la gran Barcelona. Així doncs el diumenge 15 de juny enfilava l’A-2 cap a les Terres de Ponent amb la intenció de passar uns dies de tranquil·litat ben allunyat de tot el que comporta la gran ciutat.

Sempre he dit -i amb rotunditat- que ornitològicament Lleida mai decepciona. Tant és així que encara no havia posat els peus a terra, quan circulant per l’autovia, aproximadament a l’alçada de Bell-lloc (km. 475), vaig veure un preciós mascle de Falcó cama-roig Falco vespertinus, que malauradament no vaig poder relocalitzar en dies posteriors.

El matí del 16 de juny, amb l’empremta de la imatge del vespertinus al meu cap, vaig enfilar cap a Alfés, una zona molt bona per aquest petit falcó de l’Europa oriental. Tenia l’esperança de poder trobar-ne més, encara que les dades ja eren una mica tardanes. De cama-rojos, no en vaig veure cap, però la plana bullia d’activitat. En un recorregut per pistes agrícoles entre Alfès i Aspa vaig veure un estol d’11 milans negres Milvus migrans circlejant a baixa altura; una Polla d’aigua Gallinula chloropus a una petita bassa de reg; quatre mascles territorials de Sisó Tetrax tretrax cantant des de les vores dels camps de blat; tres torlits Burhinus oedicnemus fent-se notar amb els seus gemecs; un mascle de Colit ros Oenanthe hispanica; un parell de botxins Lanius meridionalis i dues parelles de capsigranys L. senator, una de les quals duia becada; una parella de gralles de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocorax alimentant un jove volander i 4 ex. adults més; un jove de gratapalles Emberiza cirlus; i nombroses cogullades vulgars i alguna fosca (Galerida cristata i G. thecklae respectivament) cantant o duent becada; a més a més de aligot, xoriguer, perdius, tudons, mussols, picot verd, falciots, orenetes, estornells negres, garses, pardals... el més interessant, però, va ser un voltor Gyps fulvus sobrevolant el poble d’Aspa i un mascle cantant de Terrerola vulgar Callandrella brachydactyla. On vaig gaudir de debò d’aquesta espècie, però, va ser a prop de la timoneda d’Alfés on vaig trobar un grup de terreroles vulgars, formant al meu parer una colònia laxa: en un espai inferior a 1 ha. n’hi havia si més no 4 mascles cantant, un exemplar duent becada i un altre alimentant-se a la vora d’un camí.



Milvus migrans

Calandrella brachydactyla

Burhirus oedicnemus


El dimarts 16 de juny va clarejar plovent, una pluja fina que de tant en tant parava i permetia fer alguna observació. Vaig acostar-me fins els camps que hi ha al nord de Cervera, un mosaic de conreus de cereal, envoltats d’orles de bosc mediterrani. Per sobre de l’ermita de Sant Julià, va passar volant un solitari Milà negre. L’ambient estava invait pel monòton cant del Cruixidell Emberiza calandra; trencada de tant en tant pel torrent de veu del Rossinyol Luscinia megarhynchos. A les bosquines vaig veure quatre puputs Upupa epops (un mascle cantant); una mascle de Calàndria Malanocorypha calandra cantant; unes quantes cotolius Lullula arborea (una cantant), algunes grives Turdus viscivorus; un mascle territorial de Bosqueta vulgar Hippolais polyglotta; dues parelles de Capsigrany (una duen becada), una cridanera femella d’Oriol Oriolus oriolus, volant d’una massa boscosa a una altre; un mascle de Pinsà Fringilla coelebs cantant, i molts altres ocells comuns.

La tarda, la vaig reservar per apropar-me a l’estany d’Ivars i Vila-Sana. Tenia ganes de veure les dues parelles de Gavina capnegra Larus melanocephalus que aquesta temporada s’han establert a la colònia de Gavina riallera L. ridibundus. És la primera reproducció d’aquesta espècie a la Catalunya interior. Fins ara era un nidificant irregular i ocasional al Delta de l’Ebre, on es va reproduir per primer cop el 1987. En vaig veure tres adults, un dels quals alimentava un parell de polls de tamany mitjà encara no emplomats.




En relació a les gavines rialleres vaig comptar un mínim de 136 adults, uns pocs exemplars de 1er estiu i un mínim de 41 polls, dels quals més del 85 % estaven ja gairebé desenvolupats. L’Albert Cama ha estimat unes 250 parelles i aquest any “per tal d’estudiar els moviments i la dinàmica de les gavines que nien a l’estany es van anellar un total de 97 polls amb anelles blaves. Les anelles, de 4 dígits, comencen totes amb N seguides de dos números i una lletra (T ó R)”. Si localitzeu qualsevol d’aquests exemplars, podeu notificar-ho a l’Albert Cama a la següent adreça electrònica: albert_km@hotmail.com.

Hi havia poca cosa més: al menys 7 adults de Cabussó emplomallat Podiceps cristatus i 7 polls de diferents edats; a destacar també la gran densitat de Balquers Acrocephalus arundinaceus, dels quals vaig comptar entre els dos observatoris de la banda d’Ivars 14 mascles cantant. A més a més, una femella d’Arpella vulgar Circus aeroginosus i una parella de Teixidor Remiz pendulinus.



Acrocephalus arundinaceus


El dia el vaig tancar amb un recorregut pel secà de Bellpuig. Als camps on ja s’havia fet la collita s’aplegaven un bon grapat de xoriguers Falco tinnunculus i entre ells caçava una femella de xoriguer petit Falco naumanni i una parella de Gaig blau Coracias garrulus (en total en vaig veure sis). En tant sols dos camps, a banda i banda d’un camí, hi havia 11 mascles de Sisó, que cantaven, feien vols territorials o es empentaven amb fruïció, mentrestant una femella amb tres pollets s’alimentava aliena a les seves baralles.



Falco naumanni

Coracias garrulus

Tetrax tetrax


Una hora després de posar-se el sol i gràcies a les llums del cotxe vaig veure uns puntets vermellosos desplaçant-se aleatòriament a la foscor, apareixien i deixapareixien i de vegades s’estaven quiets. Eren els ulls dels sibocs Caprimulgus ruficollis. Vaig tenir la sort de veure dos exemplars força bé, posats al camí, impertèrrits davant la meva presència. Avançat cap a Bellpuig va passar una Òliva Tyto alba en vol rasant.


Caprimulgus ruficollis


Aquesta va ser la fauna que em va acompanyar en dies posteriors. Destacar potser l’observació d’un altre Milà negre i d’un Milà reial Milvus milvus.

A partir d'avui faig un parentesi vacacional i no sé exactament quan ens tornarem a trobar. Que tingueu molt bon estiu i moltes gràcies per llegir-me.

diumenge, 22 de juny del 2008

Egretta garzetta x gularis al Delta del Llobregat

El passat dia 20 de juny es va observar un exemplar híbrid de Egretta garzetta x gularis, que ben bé podria ser el mateix que es va veure a finals de maig al Parc Zoològic i al Parc de Diagonal Mar (clicant aquí podeu veure fotos) .

Observació de marines des de Premià de Mar

Entre mitjans de maig i primers de juny vaig fer tres jornades d’observació d’ocells marins (13 i 21/05/08 i 05/06/08) des del dic del port de Premià de Mar. El primer dia el control va tenir una durada de 2 h., (a partir de les 17:20 h.), el segon de 2 h. i mitja (a partir de les 17:15 h.) i l’últim d’1 h. i mitja (a partir de les 16:15 h.; en aquesta ocasió vaig començar abans i acabar primer degut a les fortes tempestes que van caure a la zona a mitja tarda). Pel que fa a les condicions meteorològiques, les dues primeres jornades, 13 i 21 de maig, es van caracteritzar per cels poc ennovulats sense ruixats i amb vents fluixos de component variable; mentre que la jornada del dia 5 de juny va destacar per cel molt ennovulat amb ruixats intermitents que finalment van esdevenir en una forta tempesta.

En conjunt vaig registrar un total de 577 ex. de 15 espècies d’ocells marins (els moviments del gavians argentats de potes grogues Larus michahellis no es varen comptabilitzar; tampoc estan inclosos els exemplars sedimentats, que sí s’esmenten a la descripció).

DESCRIPCIÓ PER ESPÈCIES

Procelariformes

Vaig registrar 447 ex. de 4 espècies diferents.

1) Baldriga cendrosa Calonectris diomedea: Va ser l’espècie més nombrosa amb el 53,02 % del total d’efectius. El 67,93 % va passar el dia 21/05/08. A excepció del dia 13/05/08 (tant sols el 11 % dels efectius), en què la direcció de vol predominant va ser cap al nord (8 % de les aus), els desplaçaments els realitzaven majoritàriament en direcció sud. La jornada més interessant va ser el 21/05/08 amb 155 ex. El dia 05/06/08 hi havia un grup de 22 ex. sedimentats front la platja de Premià.

2) Baldriga balear Puffinus mauretanicus: Va ser la segona espècie en importància amb el 42,5 % del total. El flux més important va tenir lloc el dia 05/06/08, quan varen passar el 58,42 % dels efectius, el 93, 7 % en direcció sud.

3) Baldriga mediterrània Puffinus yelkouan: La més escasa de les baldrigues amb tant sols un ex. el 13/05/08 i 4 el 21/05/08 volant cap al sud. A banda, vaig observar 9 ex. no identificats a nivell específic (mauretanicus/yelkouan).

4) Ocell de tempesta Hidrobates pelagicus: El 21/05/08 vaig observar 4 ex. cap al sud (un dels quals va tombar cap al nord), i el 05/06/08 en vaig veure dos volant cap al nord.

Pelecaniformes

Vaig registrar entre 13 i 21 ex. de dues espècies:

1) Mascarell Morus bassanus: Unicament present a les dues primeres jornades: i en nombre molt baix: 3-5 ex. el 13/05/08 i 10-14 ex. el 21/05/08. La majoria eren aus inmadures, només vaig veure 3 adults. Pel que fa als moviments, resultava difícil diferenciar si es tractava de migració activa o bé eren desplaçaments a la recerca d’aliment, d’aquí aquests intervals en la quantitat d’exemplars.

2) Corb marí emplomallat Phalacrocorax aristotelis: Vaig registrar dues aus inmadures, una volant cap al nord el 21/05/08 i una altra en direcció sud el 05/06/08.

Charadriformes

El grup més nombrós pel que fa a la varietat d’espècies, i també el que va donar les observacions més interessants.

Stercoraridae

Varen aparèixer dues espècies: un Paràsit gros Stercorarius skua el 05/06/08; i 2 paràsits de cua ampla Stercorarius pomarinus, un adult de fase clara el 21/05/08 i un ex. de 3er estiu de fase clara el 05/06/08, ambdos volant en direcció nord.



Stercorarius pomarinus. Dibuix fer a partir de les dades preses durant l'observació.


Laridae

Varen aparèixer tres espècies:

1) Gavina capnegra Larus melanocephalus: En migració activa vaig registrar un ex. de 1er estiu el 21/05/08 volant cap al nord i un grup de 13 ex. (12 de 1er estiu i un de 2n estiu) el 05/06/08 en direcció sud. El 13 de maig 3 ex. de 1er estiu s’alimentaven front la platja de Premià.

2) Gavina riallera Larus ridibundus: El 13/05/08 varen passar 2 ex. de 1er estiu en direcció nord i un altre el 21/05/08.

3) Gavina corsa Larus audouinii: A banda dels exemplars sedimentats, vaig registrar moviments de exemplars, sempre en direcció sud, cada jornada: 6 ex. el 13/05/08, 9 ex. el 21/05/08 i 1 ex. el 05/06/08. Tots eren inmadurs.





Sternidae

Per últim, la presència de xatracs va ser molt escasa. Vaig registrar les dues espècies més habituals.

1) Xatrac bec-llarg Sterna sandvicensis: Tot i que va aparèixer en les tres jornadas, sempre va resultar molt escàs i la possible migració activa també podria solapar-se amb moviments a la recerca d’aliment o bé cap a dormidors o zones de repós.





2) Xatrac comú Sterna hirundo: 3 ex. el 13/05/08 (un en direcció nord i 2 en direcció sud).

dissabte, 21 de juny del 2008

Resultado del "mistery gull"

Ha llegado el momento de descubrir al “misterioso personaje” del post del 4 de junio. Como vemos se trata de un lárido de estructura compacta, y aunque la ausencia de otros ejemplares no permite hacer una comparación directa, estructuralmente se aproxima a una gaviota de tamaño mediano. Es decir, de las cuatro opciones de la encuesta, nos centramos en el grupo canus/delawarensis, pero teniendo en cuenta que el patrón del plumaje se aproxima tambien a un segundo o tercer año-calendario (2-3 cy) de michahellis/argentatus (aquí hay mucha variabilidad) es interesante seguir también esta línea. Pero veamos los rasgos que resultan claves en la determinación específica.

Como ya he indicado más arriba, la combinación de partes superiores (manto, dorso y escapulares) grises, junto con alas con gran cantidad de plumas marrones (propias de la muda postjuvenil), la cabeza y el cuerpo blancos, y la cola blanca con banda terminal oscura, nos indica que se trata de un ave inmadura. Podría tratarse de canus/delawarensis o bien de michahellis/argentatus. Estas dos últimas especies, sin embargo, las podemos descartar, ya que las infracobertoras alares tendrían que ser marronuzcas, mientras que el ejemplar en cuestion presenta un patrón propio de canus/delawarensis. Además en las primeras la parte superior del ala es básicamente marrón, en tanto que en el ejemplar de la fotografía se observa que a pesar del intenso desgaste de las grandes cobertoras (casi blancas), éstas son grises, y forman un panel pálido en el centro del ala. Por otra parte, aunque muestra “ventana” en las primarias internas, éstas tienen una mota subterminal oscura, la cual da continuidad a la barra oscura de las secundarias, y se trata de un rasgo ausente en michahellis/argentatus, que ha esta edad tienen la “ventana” formada por plumas grises con banda terminal blancuzca (que no despiste el hecho de que el ejemplar fotografiado presente muda activa de P1 y P2 con este patrón).

Así pues, descartadas las posibilidades de Larus michahellis y L. argentatus, nos quedamos con la duda de si se trata de L. canus o L. delawarensis. Del total de votos emitidos en la encuesta (n = 4), un 75 % apostaron por la primera opción y sólo un 25 % se decantó por la segunda. ¿Qué nos da la clave?

1) Estructuralmente se aprecia cierta robustez. El pecho y el vientre son pronunciados y tiene un aire pesado. Las alas son relativamente anchas, especialmente en el hombro, y no parecen demasiado largas. En conjunto recuerda una argentatus. Todo ello apunta, por tanto, a delawarensis. En el caso de que fuera una canus las alas tendrían que ser proporcionalmente más largas y estrechas, y en general presentar un aspecto más estilizado y ligero.

2) Aunque sólo se precia parcialmente, las alas son apuntadas, también característico de delawarensis. La Gaviota cana tiene la punta de las alas más roma, ligeramente redondeada.

3) El color del manto y las escapulares es gris pálido, semejante a argentatus; en el caso de canus el tono se aproxima más a michahellis.

3) Aunque el ejemplar presenta un fuerte desgaste en las grandes cobertoras, se aprecia un modelo del ala muy contrastado, que recuerda a L. melanocephalus. Si se tratara de una canus, el ala tendería a presentar cierta uniformidad cromática. Por tanto, otro punto para delawarensis.

4) Por último, destacar el modelo de la cola: se aprecia que la banda negra caudal no es completamente limpia como tendría que serlo en canus, sino que desde cada retriz (y especialmente en las externas) la banda terminal negra, se diluye (o difumina) en un tono grisáceo hacia arriba por el borde exterior, rasgo típico de delawarensis.

Todo esto, y seguro que muchas otras cosas que se me escapan, apuntan directamente a un ejemplar de primer verano de Gaviota de Delaware Larus delawarensis. Y en efecto de esta especie se trata. Fue observada entre el 30 de mayo y el 1 de junio en el regato Muiños, playa de Arealoura, conceyo de Nigrán (Pontevedra). Edito un par de fotografías más donde podreis observar otros detalles. Y si deseáis obtener más información sobre este ejemplar y otros, no dejeis de visitar el blog de César Vidal (bonito valle con su ría, que durante más de 20 años visité diariamente durante los meses de verano y siempre que he tenido oportunidad).



dimecres, 11 de juny del 2008

Oreneta cuarogenca a Cal Tet (06/04/08)

Aquestes boniques fotografies d'Oreneta cuarogenca Hirundo daurica, les va fer en Pierino Perrone el passat 6 d'abril a Cal Tet, Delta del Llobregat. Vull agrair-li la seva col·laboració i felicitar-li per aquesta observació tan maca.



(c) Pierino Perrone

dimarts, 10 de juny del 2008

Entrevista al Xavi Larruy sobre el ríu Besòs


Avui, a la edició del Barcelonès nord del diari El Punt, hi surt publicada una entrevista feta al biòleg Xavi Larruy, que des de fa anys treballa en l’estudi i la conservació del ríu Besòs. Al llarg de l’entrevista, en Xavi destaca les intervencions que varen permetre una millora substancial de la qualitat del ríu i que han estat rellevants per l’asentament de diverses espècies animals. Paral·lelament denuncia d’altres que han esta molt contraproduents i poc efectives per a la recuperació de la biodiversitat; i reflexiona sobre la necessitat de buscar l’esència i no només una estètica, que deriva en el concepte que ell anomena encertadament artificialitat. Per finalitzar fa una reflexió que no per evident resulta menys interessant: la conciència conservacionista comença per estimar el que tenim més a prop. No puc estar-hi més d’acord: aquesta és la primera i –en la meva opinió- millor manera de dur a terme una bona pedagogia ambiental.


Al següent enllaç podeu llegir l’entrevista sensera : http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/entrevistes/index.html?p_idcmp=2890151

NOTA: Tingueu present que en la entrevista hi ha errades, que no corresponen a l’exposició d’en Xavi, si no a la interpretació del periodista.

dijous, 5 de juny del 2008

Del Besòs al Parc Diagonal Mar

Avui m’he llevat força d’hora. Abans de trencar l’alba ja estava acabant un esmorçar contudent. Volia aprofitar el dia i això es fa molt millor amb la pantxa plena. Així doncs a primera hora del matí ja era al Parc del Litoral, a tocar de la desembocadura del ríu Besòs. Al parc hi eren els habituals per aquestes dades (no he detectat cap migrant) i tant sols cal destacar la presència d’un Pitroig Erithacus rubecula cantant. L’estatus d’aquesta espècie al parc és un petit enigma encara sense resoldre. El cas és que any rere any n’hi ha presència, però de moment encara no s’ha pogut confirmar la seva reproducció.

A la platja de la desembocadura continuava el mascle territorial de Corriol petit Charadrius dubius, però no vaig detectar cap altre indici de reproducció que no fos el seu persistent cant territorial. A prop, a una illa del ríu, s’alimentava una femella (la parella?). La zona té potencial si no fos pel tràfec continuat de pescadors.

Els que sí han aconseguit surtir-se’n ha estat la parella de polles d’aigua Gallinula chloropus que es va establert a la bassa nova fa unes setmanes. Avui rondaven per la vora amb tres pollets molt petits però força espavilats.

Hi havia poca cosa més, un Bernat pescaire Ardea cinerea inmadur i un Martinet blanc Egretta garzetta, amés d'una llocada d’ànecs collverds Anas platyrhynchos ja completament crescuts, un mascle de Boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus amb molta activitat cantora (ja detectat al mateix territori des del 12 d’abril); i el més interessant de tot, els que possiblement seran dels últims limícols migrants: una parella de Cames-llargues Himantopus himantopus i un preciós Territ menut Calidris minuta lluint un vistós plomatge nupcial.



Anas platyrhynchos, joves descansant a una illa.

Calidris minuta en plomatge nupcial.
Com anècdota, comentar-vos l’ensurt que vaig tenir quan vaig veure un “gavià d’ales blanques”. Imagineu-vos com s’em va posar el cor a bategar, la tremolor a les cames que em va invair, i que dir-vos dels braços… pràcticament era incapaç d’agafar els binocles. Que estic exagerant? Ja ho sé. Però sí que va ser un moment d’intensa càrrega emocional, seguit malauradament d’una esperada decepció, doncs ja de lluny el gavià presentava un jizz massa proper al nostre Gavià argentat de potes grogues Larus michahellis i no volia fer-me gaires il·lusions. Què va passar? Doncs que per alguna raó desconeguda havia perdut totes les primàries, per la qual cosa mancava de negre a les puntes de les ales i observat de lluny la cua semblava la continuació natural de les terciàries (amb l’ala plegada) i per tant aparentava res que no era. Mai havia vist una cosa semblant i mireu que n’he vist de gavians. Aqui us deixo uma fotografia a veure què n’opineu.

Un cop acabat part del transsecte, vaig acostar-me fins el Parc de Diagonal Mar (Barcelona), per tal de veure si relocalitzava l’híbrid de Martinet blanc x Martinet dels esculls Egretta garzetta x gularis. Malauradament no hi era. Tot així l’estany estava animadet: més d’una vintena d’ànecs collverds (la majoria joves) i una parella de polles d’aigua amb quatres polls ja força desenvolupats i independents. A més a més uma parella de xoriguers Falco tinnunculus van sobrevolar l'estany per després desaparèixer en direcció oest.


Anas platyrhynchos, jove.

Gallinula chloropus, adult; i un poll en la foto inferior.



Falco tinnunculus

Informe sobre la qualitat dels rius a Barcelona

La Diputació de Barcelona ha posat a disposició pública els informes relatius a l'any 2006 sobre la qualitat dels rius de la demarcació de Barcelona. Ho podeu cosultar al següent enllaç: http://ecobill.diba.cat/. El citat informe recull les dades sobre les cinc conques del territori: Llobregat, Besòs, Foix, Ter i Tordera, on s'estudien diferents paràmetres físico-químics que donen una idea de l’estat ecològic del riu i dels seus afluents.

Pel que fa al ríu Besòs, especialment al tram baix, el panorama no és gaire bo. La majoria dels índexs apunten cap a una important alteració i, segons quins, cap a una degradació extrema. No obstant això, la comparació de dades històriques permet apreciar una certa mijora en determinats paràmetres, en tant que d’altres continuen en una situació igual o encara pitjor, tal és el cas de kla situació del bosc de ribera.
Esperem que futures intervencions resultin positives. De mica en mica se'n va fent camí, però els avenços són molt lents. Tanmateix ja és força important que les administracions mirin cap al ríu i tractin de millorar-lo, però si us plau que es faci sempre pel interés del ríu, que al cap i a la fi és l'interés que ens beneficia a tots.

dimecres, 4 de juny del 2008

"Mistery" gull

Estos últimos días he estado por tierras gallegas, y aunque por razones mayores (fui a conocer a mi nuevo sobrino) no tuve casi tiempo para ir a observar aves, un simple paseo acompañado de la familia me brindó esta buena observación.
Con estas dos fotos que he colgado, a ver si os animáis a dar vuestra opinión sobre la determinación específica del ejemplar y votar en la encuestas de la derecha. En unos días pondré el resto de fotos que desvelarán al misterioso personaje.
Mucha suerte y gracias a todos.