L'ORNITONIGMA

dimarts, 18 de gener del 2011

Cens al Delta del Llobregat: 29 de gener


Com cada més de gener, les zones humides del territori són prospectades per desenes d'ornitòlegs per tal de censar totes les espècies d'ocells aquàtics que hivernen a les nostres contrades. Fa dècades que es duu a terme aquest cens, que abasta tot l'àmbit europeu. Aquest any però neix un nou projecte a iniciativa de l'organització DEPANA. Tot seguit teniu l'e-mail que en Raúl Bastida va enviar al fòrum Auscat explicant els detalls i convidant a la participació.

"El proper dissabte 29 de gener de 2011 organitzem des de DEPANA un cens d’ocells hivernants a les zones del Delta del Llobregat que no tenen cap figura de protecció. Aquest cens neix amb vocació de recopilar dades per fonamentar al·legacions a presents i futurs
projectes que amenacen el territori deltaic, i de retruc compleix una important funció de divulgació per donar a conèixer el Delta del Llobregat més enllà de les poques hectàrea protegides per les administracions.


"El cens està programat per tot el dia però qui no dispossi de tota la jornada es pot apuntar igualment. Ens organitzarem en diversos equips per poder prospectar el màxim de territori possible (riu Llobregat des del pont de Sant Boi fins el mar, zona agrícola del Prat, Sant Boi, Viladecans i Gavà, front litoral entre la Murtra i Castelldefels…).
"El punt de trobada serà l’aparcament de l’estació de Renfe al Prat de Llobregat a les 8,00h del matí. Recordeu de portar prismàtics, calçat còmode, roba d’abric (hi serem tot el dia al camp), menjar per dinar (els que es quedin tota la jornada).

Quan finalitzi el cens ens reunirem a Bellvitge, per comentar les dades de la jornada i fer un petit refrigeri.

S'agraeix la difusió a d'altres persones que penseu els pugui interesar."

La iniciativa la trobo especialment interessant per dues raons molt bé expressades a la convocatòria. 

D'una banda, aporta informació complementària i molt valiosa pel que fa a la conservació de la plana deltàica, greument amenaçada pel sobredesenvolupament de l'àrea metropolitana de Barcelona.

D'altra banda, dóna a conèixer al ciutadà àrees del Delta que tenen escassa o  nul·la repercussió mediàtica. El Delta del Llobregat és molt més que les zones estrictament protegides, mínimes en relació a l'espai, i aquesta iniciativa facilita al ciutadà una visió més global, més real. Potser sigui aquesta la contribució més interessant. Aquest cens és res més que un cens. O altrament dit, el cens és una eina útil perquè el ciutadà comú sigui contribuent directe en la conservació del seu entorn més proper. Una bona manera d'alimentar conciències per a la causa mediambiental. 


Malauradament, degut a un petit accident que m'obliga a estar fora de Catalunya, no hi podré participar, però us animo a que ho feu vosaltres. 

dissabte, 15 de gener del 2011

Video de limícoles

Encara que les imatges no corresponen al Barcelonès, ni tant sols al Mediterrani, penjo aquest vídeo sobre limícoles per tal d'animar una mica el bloc. Totes les espècies es poden veure al litoral català.

dimecres, 5 de gener del 2011

Carta als Reis Mags


Sas Magestats,

Fa tant de temps que no els escric una carta per demanar-los coses, que ja ni recordo com adreçar-m’hi. Espero que em disculpin. Resten molt poques hores perquè comencin la seva feina, m’he endarrerit molt amb la carta i potser no els hi arribi a temps. Però com que em consta que estan molt al dia amb això de les noves tecnologies, quan arribin a una zona wifii consultin, si us plau, el seu correu electrònic o visitin el meu bloc. I ja no m’estendré més, aquí els lliuro la meva comanda.

Els demano:

Que en aquests temps de crisi econòmica, tothom pensi una miqueta més en les coses que li envolten, en les persones que tenim a prop i en les que viuen més lluny; en el ríu (si n’hi ha) que travessa la nostra comarca; en aquelles serralades amb boscos i bardisses; en la bassa del costat del camí, que és refugi de granotes i cotxes blaves; en l’estol de gavines que descansen a la platja, i que serveixen per a res més que entreteniment de gossos o decorat d’una fotografia, necessiten descansar i és l’únic lloc que tenen.


Que en aquests temps de crisi… les paraules tornin a estar plenes de contingut; que creixement sigui sinònim de desenvolupament, o dit d’una altra manera, que els desitjos siguin no només cuantitatius, que els canvis siguin cualitatius, i a més a més que es noti; que puguem començar a donar-li credibilitat a l’expressió desenvolupament sostenible; que el desenvolupament econòmic sigui progrés real (tecnològic, social…) i no enriquiment desmesurat d’uns pocs, que sigui respectuòs.

Que aquests temps de crisi ens ajudin a obrir els ulls i a saber mirar i a comprendre; a apreciar tanta bellesa que ens envolta, a estimar-nos tant l’estepa com la Seu Vella, Santa Maria del Mar com el Remolar, la casa Vatlló com els camps de Gallecs… que ens obri els ulls i ens obri el cor per tal de tornar a valorar les coses i els llocs que ens envolten, que són la nostra veritable i única llar.

Que puguem assistir a la reconciliació entre conservació del medi ambient i activitat humana.

Que tornem a saber el que és un segon, un minut, una hora un dia, que puguem reconciliar-nos amb el temps.

Sas Magestats, probablemente sigui massa tard perquè puguin fer tantes coses, fins i tot per un mag. Aleshores, què els hi semblen si només reparteixen conciència de qui som i on estem?

Bé, facin el que puguin i moltes gràcies per llegir els desitjos d’aquest home que encara conserva una part de la ingenuïtat d’un infant.


dilluns, 3 de gener del 2011

Noticia de prensa: Halcones en Barcelona

http://www.lavanguardia.es/medio-ambiente/20110103/54097321661/los-halcones-colonizan-la-diagonal.html
Los halcones colonizan la Diagonal
Los edificios altos con repisas y la comida abundante favorecen su adaptación urbana | En Barcelona, han nacido 54 halcones con el programa de reintroducción
Medio ambiente | 03/01/2011 - 06:22h

La vida urbana y la biodiversidad son compatibles. Por eso, el halcón peregrino se siente cómodo en Barcelona. Esa es, al menos, la impresión que transmite el ejemplar que se ha instalado en la última repisa del edificio acristalado de la torre Barcelona, en la plaza Francesc Macià. Está a unos 80 metros de altura, en el epicentro de uno de los lugares de Barcelona con más densidad de tráfico. Pero ni el trasiego urbano, ni los ruidos, ni la contaminación parecen molestarlo. Tampoco hace mella en él el frío de esta mañana invernal. El estrés urbano no le afecta. 

Entre oficinas, tiendas de ropa y despachos de abogados, el halcón ha encontrado una de las mejores atalayas de Barcelona. De hecho, la existencia de edificios altos con repisas de apoyo y buena visibilidad en un territorio amplio es una de las claves que han favorecido el éxito en el programa de reintroducción del halcón en la ciudad. La buena adaptación al medio urbano viene favorecida por la masiva presencia de su presa básica, la paloma. Pero, además, un buen clima en invierno, luz nocturna para cazar y el plato exótico que representan las cotorras explican la ocupación de otras zonas de Barcelona. 



La presencia del halcón peregrino en la plaza Francesc Macià es una prueba de cómo este animal se ha instalado en nuevas áreas de la capital catalana desde que fue reintroducido a partir de 1999. La ciudad le resulta amable, y su vuelo aquí sí es realmente sostenible. En el área de la Diagonal, en la calle Tarragona y en otras calles con torres altas cada vez es más asiduo. "La Diagonal les gusta por sus edificios altos y con repisas. Aún no han encontrado sitios para criar, pero aquí tienen todo lo que necesitan", dice Eduard Durany, responsable del equipo que lleva a cabo el programa de reintroducción. 



El halcón permanece en la última repisa de la torre Barcelona (sede del Grupo Godó) inmutable. De vez en cuando se gira, mueve ligeramente las alas para posicionarse mejor y sigue cara al cristal, como quien mira de espaldas un paisaje excepcional. "Los halcones eligen puntos culminantes para ver mejor a sus presas, contemplar el entorno y detectar la presencia de algún peligro", dice Durany. 

Los edificios no son un refugio. Fuera del ámbito urbano, los halcones duermen sobre rocas; no buscan un escondrijo para refugiarse. Por eso, en las torres de la Diagonal pueden dormir en cualquier rincón protegidos de las cornisas superiores. Su adaptación tiene otra explicación. 

Los halcones encuentran en Barcelona comida fácil en primavera y en otoño. La gran oferta alimentaria que aportan las especies que viven todo el año en la ciudad (palomas y cotorras, por ejemplo) se incrementa en las épocas de paso de las aves migratorias que van y vuelven de sus cuarteles de invernada en África."La capital catalana está situada en la ruta migratoria de muchas aves, muchas de las cuales hacen este viaje de noche. Los halcones urbanos aprovechan la iluminación nocturna de la ciudad para poderlas cazar", dice Durany. Este experto ha identificado en Barcelona hasta 38 especies de pájaros que sirven de presas para los halcones; y de entre estas presas, más del 60% son palomas. Pero en su menú no faltan otros platos:zorzales, cotorras argentinas o tórtolas turcas, pero también pollas de agua, avefrías, estorninos, becadas, gaviotas, gorriones o, incluso, la cerceta común. 



La presencia de halcones en la Diagonal demuestra el éxito del programa de reintroducción impulsado por el equipo de Durany con el apoyo del Ayuntamiento de Barcelona. El halcón peregrino desapareció de Barcelona a principios de los años 70 por la caza. Antes del proyecto de reintroducción no era raro ver en la Sagrada Família algún halcón invernante. Sin embargo, cuando llegaba la época de cría, abandonaban la ciudad. 

El programa de reintroducción se inició en el año 1999, cuando se llevaron a cabo las primeras liberaciones (falconsbarcelona.net). Entre el año 1999 y el 2003 se liberaron 47 halcones en numerosos puntos de Barcelona (hotel Princesa Sofía, basílica de Santa María del Pi, el Corte Inglés de la plaza Catalunya…). La primera pareja nidificante se estableció en el año 2003 en la térmica de Sant Adrià de Besòs, y ahora la capital catalana cuenta con tres parejas reproductoras establecidas de forma permanente: una en la Sagrada Família, otra en el Penya-segat Marítim de Montjuïc y una tercera en la torre Macosa, de Diagonal Mar, en el Poblenou. Esta última no ha podido criar, sin embargo, en los dos últimos años al haber sufrido molestias durante la época de cría. 



En total, desde 1999, el programa ha logrado que nazcan en Barcelona 54 halcones (27 en el acantilado marino de Montjuïc, 16 en la Sagrada Família y 11 en la torre Macosa, en Diagonal Mar). 

Recientemente hay que contabilizar una nueva pareja en l´Hospitalet, establecida en el edificio Realia el año 2009, fruto de un proyecto similar al de Barcelona, a partir de ejemplares liberados en la Ciutat Sanitària de Bellvitge, y otra en el edificio Allianz de la calle de Tarragona, así como ejemplares desaparejados que frecuentan lugares como la torre Calatrava de Montjuïco la torre Agbar, entre otros muchos. 

El establecimiento de parejas fijas reproductoras a partir del año 2003 ha servido como foco de atracción y ha propiciado el aumento demográfico. Así, nuevos ejemplares que en principio no se hubieran quedado en la capital han encontrado en ella un lugar propicio para fijar su residencia, aparearse y criar. 

No obstante, en el área de Barcelona, la población es fluctuante. En esta zona, hay ahora unas seis parejas y algunos ejemplares solitarios. La población aumenta en invierno, coincidiendo con la migración de los halcones del norte de Europa, mientras que en verano permanecen sobre todo las parejas reproductoras, los ejemplares subadultos y los animales desaparejados. 

"Aun así, siempre hablamos de un número modesto, pues los halcones son animales territoriales. Donde se establecen, las parejas son muy celosas de su territorio", dice Durany. De hecho, desde su lugar de asentamiento hacen movimientos en un radio de unos dos kilómetros, aunque puede variar en función de la época del año y de las dificultades para encontrar alimentos. 

Sin embargo, la reintroducción no siempre ha sido fácil. En el año 2000, se instaló en el edificio torre Catalunya de la plaza de los Països Catalans la primera pareja. Ocuparon este enclave tres años, pero no consiguieron un lugar adecuado para criar. La remodelación del edificio dio al traste con todos los planes. 



Otras ciudades europeas han introducido también el halcón, aunque el caso más significativo es el de EE. UU. Casi había desaparecido de todo el territorio; llegaron a contabilizarse sólo 38 parejas nidificantes. Sin embargo, hacia 1970 se creó la Peregrine Fund, y con halcones cautivos se inició un macroproyecto de recuperación. El éxito fue tal que el animal dejó de estar incluido en 1999 de la lista roja de especies en peligro de extinción en Estados Unidos. Ahora, todas sus ciudades tienes halcones (Nueva York, Los Ángeles,Chicago...).

dissabte, 1 de gener del 2011

Galícia, Astúries: de raresa en raresa

Hi ha moltes maneres de disfrutar de les aus, i ahir vaig experimentar una d’elles. Aprofitant la meva estada al Cantàbric i que havia de viatjar d’Uvieo a Vigo, vaig dissenyar la ruta per fartucarme de rareses. I vaja si en vaig quedar tip! El concepte de raresa està clarament definit, però a nivell subjectiu és molt més ampli. Així, per a mi, que visc al Mediterrani, el ventall s'esten a tot un seguit d’espècies habituals a la costa cantabro-atlàntica i rares, molt rares o absents de l’àmbit mediterrani. És per això que un prat ple de gavines és un motiu prou contundent per fer una frenada i fer una ullada, una ullada adreçada a cercar una de les meves gavines preferides, la Gavina cendrosa (Larus canus), que sent una especial atracció pels prats humits de l’occident asturià. Era res més que intuició: aquell prat d’Otur estava petat de gavines cendroses: un adult i 12 ex. de 1r hivern. No varen ser les úniques, però, a la platja de Penarronda un grup de set 1rs hiverns, un 2n hivern i un preciós adult voltaven entre la platja i un conrreu proper, fent de cohorte a un tractor que traballava la terra.

Gavines cendroces i rialleres.











A partir d’aquí vaig estar molt ben acompanyat dels meus amics David Álvarez i Gilberto, qui amb una precisió absoluta ens va localitzar les vuit oques de bec curt (Anser brachyrhyncus) que des de mitjants de desembre es mouen entre els prats de Villadún (Asturies) i la bassa de Rinlo (Lugo). Simplement genial, veure com s’alimentament de l’herva sucosa. Quina imatge més hivernal!







A l’altra banda de la ría de l’Eo continua la rasa costera, trencada de sobte per la sinuosa esquerda de la ría de Foz. Aquí varen gaudir de les estratègies de pesca (creiem que d’això es tractava) d’un grup de sis becs de serra grossos (Mergus merganser). Déu n’hi do, quin "jari" que van muntar!



A la ría de Foz, vaig acomiadar-m'hi dels meus amics i vaig enfilar cap a Vigo. Abans, però, vaig fer la darrera aturada a la llacuna de Riocaldo, a prop de la localitat de Begonte (Lugo), on després de dos anys, vaig veure el Cabusset becgròs (Podilymbus podiceps), que de cabusset té poc, em va sorprendre el seu tamany; i una femella de Morell de collar (Aythya collaris), potser l’ocell amb el que més vaig gaudir en tot el dia. L’indret em va enamorar, i encara més quan vaig veure que hi havia una de les meves espècies favorites, una Calàbria grossa (Gavia inmer) jove.




Així vaig tancar l’any 2010, amb un bon grapat de rareses i la meva adrenalina disparada. El 2011 l’he obert amb la meva estimada “Chispita”, el Gavinot polar (Larus glaucoides), que continua fidel a l’Areal de Calzoa, Vigo. Com deia David, es podria escriure un conte amb el títol: “La Gaviota pòlar que no le gustaba el frío”.




Bon i millor any 2011.