Sortida en barca per la badia de Roses

S’apropa una nova sortida en barca, i aprofito a recordar l’última que vaig fer. Va ser el 10 d’abril. Organitzada per SEO/Catalunya, van sortir des del port de Roses unes poques milles mar en dins. Dir unes poques milles mar endins, potser molt o poc ser poc. Per exemple, unes poques milles mar endins representa al Maresme allunyar-se prou de la costa com per poder gaudir prou bé dels ocells estrictament marins. La cosa canvia, però, quan necessites més de dues milles per apropar-te a unes condicions minimament favorables pels ocells pelàgics. És el que passa amb la badia de Roses. Arrecerada contra el massís granític del Cap de Creus, acull no obstant una interessant població d’ocells marins.

Cap Norfeu i massís del Cap de Creus.

Una mica tard per a les calàbries (Gavia sp.), vam poder gaudir, però, d’altres cabussadors molt especials. Els gavots Alca torda, en altres temps molt abundants al litoral català, són ara hivernants molt escassos, que tenen a la badia de Roses un dels seus indrets principals. La majoria dels que arriben a aquestes contrades son aus juvenils, que mudaran només ua part del seu plumatge, sense adquirir aquest aspecte de pingüí tan característic del adults. Són els nostres pingüins del nord.

Durant la travessia van observar espècies tan interessants com l’ocell de tempesta Hydrobates pelagicus melitensis (subespecie mediterránea del paiño europeo), o la gavina menuda Hydrocoleus minutus, aleshores en plena migració cap a les seves àrees de cria. També cap a les seves àrees de reproducció estaven els mascarells Morus bassanus. Ara és difícil veure adults, potser encara volta algun, però la majoria dels que resten son inmadurs i subdults que estiuejaran a aigues meridionals de les seves colònies de cria.

Els grans protagonistes de la jornada varen ser les gavines. Ens va costar, però van aconseguir, gràcies al peix que es llançava, un bon estol de gavians argentats Larus michahellis michahellis. Al gran estol de argentats es van afegir primer alguna gavina capnegra Larus melanocephalus, una poques gavines rialleres Croicocephalus ridibundus, i finalment un parell de gavines corses Larus audouinii, espècie molt escasa al nor de la Mediterrània. I així van tornar a port, escoltats per gavines i gavians. I aquests, vigilats de ben aprop per un parell de paràsits grossos Stercorarius skua, més interessats en els descarts de pesca que en piratejars als gavians. Va ser una sortida pobre en espècies, amb molt poques baldrigues, dominada per un vent del sud, que va bufar ben fort des de mig matí, però era l’Empordà, on el vent mana.

Gavià argentat de 2n any calendari.

Gavina capnegra de 2n estiu

Gavina capnegra de 1r estiu.

Gavina corsa adulta.

Paràsit gros.

Sortida en barca a Roses

S’apropa una nova sortida en barca, i aprofito a recordar l’última que vaig fer. Va ser el 10 d’abril. Organitzada per SEO/Catalunya, van sortir des del port de Roses unes poques milles mar en dins. Dir unes poques milles mar endins, potser molt o poc ser poc. Per exemple, unes poques milles mar endins representa al Maresme allunyar-se prou de la costa com per poder gaudir prou bé dels ocells estrictament marins. La cosa canvia, però, quan necessites més de dues milles per apropar-te a unes condicions minimament favorables pels ocells pelàgics. És el que passa amb la badia de Roses. Arrecerada contra el massís granític del Cap de Creus, acull no obstant una interessant població d’ocells marins.

Una mica tard per a les calàbries (Gavia sp.), vam poder gaudir, però, d’altres cabussadors molt especials. Els gavots Alca torda, en altres temps molt abundants al litoral català, són ara hivernants molt escassos, que tenen a la badia de Roses un dels seus indrets principals. La majoria dels que arriben a aquestes contrades son aus juvenils, que mudaran només ua part del seu plumatge, sense adquirir aquest aspecte de pingüí tan característic del adults. Són els nostres pingüins del nord.

Durant la travessia van observar espècies tan interessants com l’ocell de tempesta Hydrobates pelagicus melitensis (subespecie mediterránea del paiño europeo), o la gavina menuda Hydrocoleus minutus, aleshores en plena migració cap a les seves àrees de cria. També cap a les seves àrees de reproducció estaven els mascarells. Ara és difícil veure adults, potser encara volta algun, però la majoria dels que resten son inmadurs i subdults que estiuejaran a aigues meridionals de les seves colònies de cria.

Els grans protagonistes de la jornada varen ser les gavines. Ens va costar, però van aconseguir, gràcies al peix que es llançava, un bon estol de gavians argentats Larus michahellis michahellis. Al gran estol de argentats es van afegir primer alguna gavina capnegra Larus melanocephalus, una poques gavines rialleres Croicocephalus ridibundus, i finalment un parell de gavines corses Larus audouinii, espècie molt escasa al nor de la Mediterrània. I així van tornar a port, escoltats per gavines i gavians. I aquests, vigilats de ben aprop per un parell de paràsits grossos Stercorarius parasiticus, més interessats en els descarts de pesca que en piratejars als gavians. Va ser una sortida pobre en espècies, amb molt poques baldrigues, dominada per un vent del sud, que va bufar ben fort des de mig matí, però era l’Empordà, on el vent mana.

Larus melanocehalus (a baix), Larus m. michahellis (a dalt).

Larus melancephalus (2n esti

Larus melanocephalus (1r estiu).

Larus michahellis michahellis (1r estiu).

Stercorarius skua

Larus audounii

Males arts, bona sort

Fa uns dies llegia al web de SEO/BirdLife que “el 28% de les 346 espècies d’aus marines del planeta estan amenaçades segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), i un altre 10% de les espècies estan catalogades com a ‘Quasi Amenaçades’”. Una d’aquestes espècies freqüenta el litoral català gairabé tot l’any. Es tracta de la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), una espècie endèmica de les Illes Balears amb poc més de 2000 parelles reproductores. Ja han abandonat la Mediterrània i aquests dies les estic veien, sobretot joves, per les Rías Baixas gallegues en la seva migració cap les àrees d'alimentació del Golf de Biskaia.

Les amenaces, sobre aquesta i d’altres espècies, són diverses, però totes tenen en comú un origen antròpic de forma directa o indirecta. La captura accidental en arts de pesca és una de les causes de mortalitat no natural més important. BirdLife International estima al voltant de 200.000, el nombre d’aus marines que cada any moren a Europa per aquest motiu. Recentment la Comissió Europea ha impulsat un Pla d’Acció per tal de minimitzar el problema. En aquest PA es contempla la intervenció imprescindible del col·lectiu de pescadors. Mentre no hi estiguin prou implicats i concienciats, continuaran passant coses com les que es mostren al video següent.

El 17 de juliol tornaven un grup de gent de una sortida pelàgica a bord de la Chasula. A l'entrada de la ria d'Arousa van veure un mascarell enganxat a un aparell. Vam aconseguir capturar-lo i prodecir a la seva lliberació. Esperem que amb treballs de conciènciació vagin desapareixent aquestes males pràctiques.

Badalona: aigües litorals

Ahir, 12 de maig, vaig tenir l'oportunitat de fer una petita sortida al mar a bord del "Ciutat de Badalona", un quetx clàxic bastit a Dinamarca al 1929. Tant sols vàrem endinsar-nos unes 4 milles. Tot i així, poder gaudir de l'espectacle que les aus marines ofereixen al seu medi sempre val la pena.

Malgrat que el recorregut de poc més de una hora i mitja no donava per anar gaire lluny, vàrem observar un total d'11 espècies:

• Mascarell (Morus bassanus): 3 inmadurs en direcció sud.
• Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii): 3 joves de l'any.
• Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea diomedea): 6 exs.

• Baldriga balear (Puffinus mauretanicus): > 60 exs.

• Baldriga mediterrània (P. yelkouan): 1 ex.

• Gavina capnegra (Larus melanocephalus): 12 exs.

• Gavina corsa (Larus audouinii): > 50

Exemplar de 2n any calendari

Exemplar de 3r any calendari

Adult

Exemplar anellat amb codi XHL.

• Gavià argentat (Larus michahellis michahellis): > 50
• Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis): 16
• Paràsit gros (Stercorarius skua): 1
• Paràsit cuapunxagut (Stercoraris parasiticus): 4 exs. Tots en direcció nord. 

Exemplar inmadur de fase fosca.

Mascarell camaroig

El Mascarell camaroig (Sula sula), el més petit de totes les espècies de mascarells, es distribueix per la zones tropicals dels oceans Índic i Pacífic, i pel mar Carib. A l’Atlàntic occidental és un divagant rar que s’ha registrat a les aigües de la costa de Florida.

A l’altra banda de l’Atlàntic, el primer registre es va fer l’11 d’agost del 2010 a Estepona (Málaga). El 3 de desembre es va registrar una observació d’aquesta espècie en aigües del Cap de Creus. Un dia després, l’exemplar era localitzat al port de l’Estartit. Molt probablement es tracta del mateix exemplar. Des de llavors roman al port i s’alimenta a les illes Medes.

La noticia es va escampar per tot arreu. Les xarxes socials feien fum i era previsible un allaud d’observadors vinguts d’arreu per a disfrutar d’aquest magnífic ocell. El fenòmen va cridar l’atenció dels mitjans informatius, que es van fer resó de l’esdeveniment. Així La Vanguardia titulava “Un extraño pájaro avistado en l'Estartit moviliza a los ornitólogos europeos” , la ràdio i televisió autonòmiques també es van fer resó de la notícia.

Ahir em vaig unir al grup de twichers per poder disfrutar d’aquesta presència excepcional. Poques oportunitats n’hi ha d’observar aquest ocell a les nostres latituds i no m’ho volia perdre.

L’ocell, un exemplar de 2n hivern (o segon cicle, com va dir en Dani López en una exposició magistral sobre la datació de l’exemplar), ens va oferir uns esplèndits moments a tots els allí presents. Us deixo amb unes fotos i uns vídeos del matí d’ahir a l’Estartit. Disfruteu-los.

Marines al Maresme

Els darrers dies he estat molt pendent del temps. El temporal que s’ha instal·lat  a la península, i que està resultant especialment virulent a les costes atlàntica i  cantàbrica, s’està notant també a Catalunya, encara que de manera molt més suau, si més no a la costa central.

Punt d'observació des del port de Premià.

Aquesta tarda, aprofitant un parell d’hores lliures, m’he apropat a Premià de Mar per tal de veure si la ventada havia tingut algun efecte sobre els moviments de les aus marines de la zona. El vent bufava flux de component variable, predominant el nord i el  nordoest. I a la mar hi havia una mica de maror amb una mar de fons de component sudoest. Realment estava tranquil, res a veure amb les condicions del nord de la Península. 

En una hora i mitja d'observació, vaig registrar 163 exemplars de 12 espècies diferents. La majoria volaven direcció sud, tret de les baldrigues balear i metiterrània, el gavot (el primer que veig aquesta temporada) i algunes gavines rialleres, que a darrere hora, com cada vespre, pujaven de la conca del Besòs cap als seus dormidors. Destacar també l’observació de dues aloses (Alauda arvensis) que han entrat des del mar. 

Tot seguit podeu veure les xifres del cens:

Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea): 6

Baldriga balear (Puffinus mauretanicus): 1

Baldriga mediterrània (P. yelkouan): 2

Mascarell (Morus bassanus): 27

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo): 5

Gavina capnegre (Larus melanocephalus): 46

Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus): 15

Gavina corsa (Larus audouinii): 2

Gavià fosc (Larus fuscus): 3

Gavià argentat (Larus michahellis): 47

Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis): 8

Gavot (Alca torda): 1

Primer hivern de Gavina capnegre (arxiu)

Gavina corsa (arxiu)

Aus marines a Premià de Mar, 12/03/09

Ahir va ser una de les millors tardes d’observació d’aus marines a Premia de Mar. En arribar a la platja vaig topar amb un bon estols de gavines: 44 gavines capnegres Larus melanocephalus, 21 gavines vulgars Larus ridibundus, 110 gavines corses Larus audouinii (que en un recompte d’última hora va apujar fins els 167 ex.), un adult de gavià fosc Larus fuscus, al voltant d’una desena de gavians argentats Larus michahellis i vuit xatracs becllargs Sterna sandvicensis. Gens malament, si considerem que és una platja molt transitada i visitada amb gent amb gossos. I són precisament aquests animals un dels factors que més limiten la presència dels làrids a aquesta platja: el seu grau de tolerància cap els cànids està molt per sota del que presenten cap a les persones. De vegades es veu com davant un passejant, es limiten a desplaçar-se (fins i tot caminant) per tal de mantenir la distància mínima de seguretat, en tant que amb un gos es produeix una espantada general amb la sola presència del animal. Doncs bé, algunes de les corses estaven anellades i escombrant l’estol vaig poder fer unes quantes lectures.

Corses anellades
Entre el grup de gavines corses, he pogut fer deu lectures d’anelles:

1) Adult amb anella de PVC blanc i codi negre 60P al tars dret i anella metàl·lica al esquerre.

2) Adult amb anella de PVC blanc i codi negre XHL al tars dret i anella metàl·lica al esquerre.



3) Adult amb anella de PVC blanc i codi negre ALW8 al tars dret i anella metàl·lica al esquerre.




4) Adult amb anella de PVC blanc i codi negre AD44 al tars dret i anella metàl·lica al esquerre.



5) Adult amb anella de PVC blanc i codi negre 2DA al tars dret i anella metàl·lica al esquerre.




6) Adult amb anella de PVC blanc i codi negre ADX7 al tars esquerre i anella metàl·lica al dret.

7) Adult amb anella de PVC blanc i codi negre ADBZ al tars dret i anella metàl·lica al esquerre.

8) Adult amb anella de PVC blanc i codi negre AH0D al tars esquerre i anella metàl·lica al dret.



9) Adult amb anella de PVC blanc i codi negre AZJC al tars dret i anella metàl·lica al esquerre.

10) Adult amb anella de PVC blanc i codi negre AFN6 al tars esquerre i anella metàl·lica al dret.




Podeu veure videos de les gavines corses i capnegres clicant a sobre de l'enllaç.

El millor, però, va arribar més tard. Restava poc més d’una hora perquè es poses el sol. Des del dic exterior del port de Premià de Mar, vaig observar el moviment de migrants durant tres quarts hora. Realment hi havia poc moviment, tant sols algún Mascarell Morus bassanus, en direcció sud. Però a les 17:36 veig un 1er hivern de Gavineta de tres dits Rissa tridactyla passant cap al sud i no havien passat 10 minuts, quan veig 6 adults! Seguien també direcció sud. Amb aquestes observacions ja estava més que satisfet, però encara faltava una altre sorpresa: un Paràsit cuapunxagut Stercorarius parasiticus de fase clara (probablement un 3w) va passar, també en direcció sud a una distància, com jo dic “cantàbrica”. Déu n’hi do, quin quart d’hora! Però no, no s’acaba tot aquí, deu minuts més tard, mentre escombrava el mar amb el telescopi, vaig sentir els crits d'alarma d'un gavià argentat. A sobre del meu cap, un Paràsit cuapunxagut de morfo fosc l'empeitava agressivament. Una observació de luxe a pocs metres de mi. Finalment, sense obtenir el seu premi, es va perdre en direcció sud. Vàren ser poques espècies i pocs exemplars, però ja signava per més dies així en un litoral que aquest hivern ha estat sorprenenment auster.