L'ORNITONIGMA

dissabte, 31 de maig del 2008

Possible Egretta gularis híbrida a Barcelona




El passat 27 de maig, l’Artur Degollada va veure al Parc de Diagonal Mar (districte de Sant Martí, Barcelona) un martinet que va identificar com a Egretta gularis o possible híbrid entre aquesta espècie i E. garzetta. Tot apunta cap aquesta segona possibilitat. Sembla –segons informació de Josep G. García, apareguda a l’Auscat- que pot ser un exemplar híbrid que des d'una setmana abans es venia observant regularment a la colònia d’ardeids del Parc Zoològic de la Ciutat Comtal.

El dia 29 vaig apropar-me fins el Parc de Diagonal Mar i el vaig relocalitzar. Era a l’estany i estava associat a un Martinet blanc Egretta garzetta, amb qui mantenia una relació de clara dominància. La possibilitat de veure els dos individus junts, em va permetre fer una comparació directa, podent apreciar alguns trets diferencials estructurals i morfològics. Per exemple, presentava una complexió clarament més robusta en relació a E. garzetta, era menys esbelta i estilitzada i, en conseqüència, la seva apariència resultava menys elegante i més compacta. El cap semblava proporcionalmente més fort i angulós i també més gros, i estava rematat per un bec notablemente més llarg amb el culmen convex, de base més ampla i més profundamente insertat a la cara; em recordava vagament el d’una Ardea cinerea. Aquest tret era especialmente evident en comparació directa: E. garzetta el té molt recte, afilat i d’apariència, diguem-ne, més delicada, formant un perfil molt més suau. Tanmateix hi havia altres trets que s’acostaven a E. garzetta com ara la proporció tíbia/tars; o el bec completamente negre, sense visos de tons groguencs o pàl·lids.

Com podeu veure el plomatge és gris cendrós amb reminiscències blavoses segons la llum, especialment a les coberteres alars, on també s’apreciaven plomes d’un gris més marronós. Això i el fet que conservés plomes juvenils, em fa pensar que es tracta d’un exemplar inmadur. Les ales presentaven traços blancs a les banderes exteriors de les primàries, grans coberteres i coberteres primàries, i també taques blanques irregulars a la resta del ala.

És la primèra vegada que veig aquesta espècie i desconec si es tracta d’un ejemplar pur o híbrid (per la bibliografia a la que he tingut accés tot apunta cap aquesta última possibilitat). Us deixo unes fotografies per tal que podeu extreure les vostres pròpies conclusions.
------------------------------
El pasado 27 de mayo, Artur Degollada observó en el Parc de Diagonal Mar (Barcelona) una garceta que identificó como Egretta gularis o posible híbrido entre esta especie y E. garzetta. Todo apunta a la segunda posibilidad. Según informava Josep G. García en Auscat, podría tratarse del mismo ejemplar híbrido que se observa desde el 10 de mayo en la colonia de ardeidos del Parque Zoológico.
El día 29 hice una visita al Parc de Diagonal Mar y lo pude relocalizar. Estaba en el estanque, associado a una Garceta común Egretta garzetta, con la que mantenia una relación de clara dominancia. La posibilitatd de ver a los dos individuos juntos, me permitió hacer una comparación directa, gracias a lo cual pude apreciar algunos rasgos diferenciales de tipo estructural y morfológico. Por ejemple, presentaba una complexión claramente más robusta en relación a E. garzetta, era menos esbelta y estilizada y, en consecuencia, su apariencia resultaba menos elegante y más compacta. La cabeza parecía proporcionalmente más grande, fuerte y angulosa, y estaba rematada por un pico notablemente más largo con el culmen convexo, y con una base más ancha y más profundamente insertada en la cara; me recordaba vagamente al de una Ardea cinerea. Este rasgo era especialmente evidente en comparació directa: E. garzetta lo tiene muy recto, afilado y de apariencia más delicada, formando un perfil mucho más suave. Sin embargo, había otros rasgos muy próximos a E. garzetta: proporción de las patas (relación tibia/tarso), o el pico completamente negro, sin visos de tonos amarillentos o pálidos.

El plumaje era gris ceniza con tintes azulados especialmente en las coberteres alares, donde también se apreciaban plumas de un tono gris-marrón. Esto, juntamente con el hecho de que conservaba plumas juveniles, me hace pensar que se trata de un ejemplar inmaduro. Las alas presentaban trazos blancos en las banderas exteriores de las primarias, grandes cobertoras y cobertoras primarias, además de manchas blancas irregularmente reparditas por el resto del ala.

Es la primera vez que veo esta especie y desconozco si se trata de un exemplar puro o híbrido, pero por la bibliografia a la que he tenido acceso todo apunta a esta última posibilidad. Os dejo unes fotografias para que podáis sacar vuestras propias conclusiones.








Egretta garzetta

dissabte, 24 de maig del 2008

L'atles dels ocells de Catalunya a la Xarxa

Al desembre del 2004 es va publicar l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, una magnífica eina per a la conservació i la gestió eficaç de les aus a Catalunya. Aquesta obra va substituir el primer atles, editat al 1983 (Muntaner, J. et al. 1983. Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra. Ketres Editora. Barcelona).
Qualsevol que hagi tingut l’oportunitat d’aprofundir en la seva lectura, s’haurà adonat que va molt més enllà de la mera representació de la distribució especial de les espècies d’ocells que nien al territori català. El tractament de les dades es va fer mitjançant uns models estadístics basats en el níxol ecològic i tècniques d’interpolació espacial que van permetre representar cartogràficament la probabilitat de trobar una espècie a qualsevol punt del territori; es a dir, es van poder generar mapes d’índex d’abundància que mesuren la probabilitat d’aparició de cada espècie durant el periode reproductor. Aquesta informació es complementa amb un gràfic d’altitud, que representa els rangs altitudinals preferencials de cada espècie; i un altre de característiques paisagístiques, que indica quins hàbitats són presents a les quadrícules UTM 1x1, independenment de si són seleccionats o no per l’espècie. Tot plegat, juntament amb la rigurositat i excel·lència dels textos, donen a aquesta obra un valor inqüestionable.

Ara s'ha donat un pas molt important: existeix la possibilitat d’accedir a tota aquesta informació directament des de Xarxa. Amb la col·laboració de l’ICO i la Fundació Territori i Paissatge, s’ha creat un web que permet fer consultes diverses. Per exemple, des de consultar les fitxes de cada espècie, a conèixer els ocells que n’hi ha a una comarca o municipi per ordre d’abundància i podem visualitzar la probabilitat d’aparició de cada espècie. Imagineu-vos el joc que dóna això, però el millor -per aquells que no el coneixeu- és que el proveu vosaltres mateixos. Cliqueu aquest enllaç per accedir-hi: http://oslo.geodata.es/ftp/ocells/

Molta sort i bones observacions.

diumenge, 18 de maig del 2008

Sant Jeroni de la Murtra, 13/05/08

El passat dia 13 de maig vaig detectar els primers polls de Puput Upupa epops a la zona de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona). Es tractava d’un adult amb dos juvenils. A banda, però, un parell de mascles cantant a dos punts diferent, un escoltat i l’altre vist. Fins ara només tenia constància de la reproducció a la zona d’una parella, però enguany sembla que hi ha un altre mascle territorial establert, que no vaig detectar fins ara. En aquesta espècie s’han constatat casos de poliàndria, per tant existeix la possibilitat de que sigui un femella unida a dos mascles. A veure si puc confirmar alguna cosa al respecte.

També volta per les rodalies del monestir un jove de Cucut reial Clamator glandarius, que encara continua sent alimentat pels seus pares adoptius, una parella de garses Pica pica.




Clamator glandarius jove sent alimentant per una garsa.

Altres espècies s’afanyen buscant aliments per a les seves llocades. Així els polls dels bitxacs comuns Saxicola torquatus (dels quals tinc localitzades dues parelles) o els dels tallarols capnegres Sylvia melanocephala deuen estar a punt d’abandonar el niu.



Saxicola torquatus, mascle.

Tanmateix altres espècies d’arribada més tardana, com ara el Rossinol Luscinia megarhynchos o la Bosqueta vulgar Hippolais polyglotta estan en els moments més intensos de la seva activitat canora. Dels primers en tinc controlats uns 10 mascles territorials, en tant que de la segona tant sols dos.



Luscinia megarhynchos, mascle cantant.

Hippolais polyglotta

A més de l’esmentat, també vaig observar/escoltar una parella de xoriguers Falco tinnunculus, 3 faisans Phasianus colchicus, tudons Columba palumbus, un Mussol Athene noctua, un solitari Ballester Apus melba, i diversos grups de falciots A. apus i orenetes Hirundo rustica; dos petits grups d’abellarols Merops apiaster, un Picot verd Picus viridis, un Merlot Turdus merula, més d’una decena de Trist Cisticola juncidis, 7 rossinols bords Cettia cetti, un parell de mascles cantant de Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli, una Mallarenga petita Parus ater, a més de mallarengues blava, carbonera i cuallarga (P. caeruleus, P. major i Aegithalos caudatus respectivament), també un parell de mascles cantant de Raspinell Certhia brachydactyla, una parella de Gaig blau Garrulus glandarius i diverses garses Pica pica, un bon nombre de gafarrons Serinus serinus (mascles cantant i parelles), algun mascle cantor de Verdum Carduelis chloris, una Cadernera C. Carduelis...



Merops apiaster (foto d'arxiu).
Cettia cetti

De migrants sedimentats tan sols en vaig detectar una Boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus i diversos papamosques grisos Muscicapa striata (en aquest cas resulta difícil diferenciar entre els efectius nidificants –rarament més d’una parella- i els efectius migrants).



Muscicapa striata

dilluns, 12 de maig del 2008

12/04: Desembocadura del Riu Besòs

Després d’aquestes dies de temporal, he aprofitat el dia d’avui per apropar-me a la desembocadura del riu Besòs. A trencar de l’alba ja era al Parc del Litoral. El matí es presentava ennuvolat i de tant en tant queia algun ruixat molt feble, el vent bufava moderat de component variable est a nord-est. Aparentment un bon dia per trobar-me amb una caiguda important de migrants. Tanmateix, les prediccions (o més aviat les espectatives) no sempre es cumpleixen i m’he trobat una sedimentació més aviat fluixa o molt fluixa. Per exemple, de passariformes migrants tant sols n'he vist un Mosquiter de passa Phylloscopus trochilus, tres papamosques grisos Muscicapa striata i un parell de femelles de Mastegatatxes Ficedula hypoleuca; a més a més, d’una Buscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus cantant, un mascle cantant de Bosqueta vulgar Hippolais polyglotta, una Tallareta vulgar Sylvia communis, un Tallarol de casquest S. atricapilla i un Tallarol Capnegre S. melanocephala (en aquest cas no es tracta d’un migrant, però si d’una citació tardana per a l’espècie). També hi havia un estol d’11 cueretes grogues Motacilla flava i dos bitxacs rogencs Saxicola rubetra (un mascle i una femella); i al parc del Litoral, un preciós mascle d’Oriol Oriolus oriolus.



Muscicapa striata



Tampoc la entrada de limícols ha estat gens destacable. Només un parell de corriols grossos Charadrius hiaticula, un Territ tresdits Calidris alba, una Valona Tringa glareola i un parell de xivitones Actitis hypoleucos; a més dels corriols petits Charadrius dubius habituals, però fins i tot d’aquest últims n'havia baixat el nombre, probablement degut a la crescuda del riu i a la manca de zones adienes alternatives. No obstant això, el principal problema pels limícols s'agreuja si considerem que la presencia permanent de pescadors a les ribes es constant, i ocupen les millors zones, per tant menstres aquest factor hi sigui present, poca cosa podem esperar. Mireu la fotografia il·lustrativa (i això no és més que una part molt petita). D'altra banda, a la platja del Parc de la Pau, hi havia un altre grup molt petit format per tres corriols grossos i tres territs becsllargs C. ferruginea.

Desembocadura del riu plena de gom a gom de pescadors. Aquest fet es relativament recent i afecta bàsicament aquesta zona del riu. Es tracta d'una zona molt estimada per diverses espècies de limícols i el Martinet blanc Egretta garzetta.


Charadrius hiaticula (femella) i Calidris alba (foto inferior).



El més destacable del matí ha estat sens dubte un parell de martinets rossos Ardeola ralloides, que descansaven al tram que hi ha passat el pont de la Renfe. També hi havia set Espulgabous Bubulcus ibis, un Martinet blanc Egretta garzetta i un Bernat pescaire Ardea cinerea inmadur .


Ardeola ralloides

Finalment comentar que continua present la parella de tòrtores turques al Parc del Litoral, que fins ara no criaven a la zona, i ja han aparegut els primers juvenils d'estornells Sturnus vulgaris (un adult alimentava un jove cuacurt, que s'amagava al peu d'un arbre).


Streptopelia decaocto





Sturnus vulgaris, adult i jove (foto inferior).

dissabte, 10 de maig del 2008

Cap de Setmana Rodó. 3 i 4 de maig

Feia temps que no vivia un cap de setmana tant rodó com aquest darrer. Va començar la tarda del passat dissabte amb una visita al Remolar-Filipines (Delta del Llobregat). Tot i que després de tants dies d’anticicló havien marxat alguns bitxos, tant la Maresma com la bassa de les Pollancres continuaven força animades: 355 limícols de 17 espècies diferents. Vaig a comptabilitzar en total dos Becs d’alena Recurvirostra avosetta, un mínim de 94 Cames llargues Himantopus himantopus, 4 perdius de mar Glareola pranticola, al menys 11 corriols petits Charadius dubius, no menys de 136 corriols grossos C. hiaticula, 8 corriols camanegre C. alexandrinus, un mínim de 20 territs tresdits Calidris alba, 27 territs menuts C. minuta, 1 Territ de Temminck C. temminckii, tan sols 7 territs becllargs C. ferruginea, , 7 batallaires Philomachus pugnax, 3 gambes verdes Tringa nebularia, 17 gambes roges T. totanus, 1 Siseta T. stagnatilis, 1 Xivita T. ochropus, només 14 Valones T. glareola i 2 xivitones Actitis hypoleucos (un cens fet al matí pel Marcel Gil va donar xifres molt més altes en algunes espècies, com ara el Territ Becllarg o la Valona).


Glareola pranticola

A més dels limícols, com a destacable hi havia 3 preciosos exemplars de Martinet ros Ardeola ralloides, 2 currocs Sterna nilotica i un Fumarell alablanc Chlidonias leucopterus.


Chlidonias leucopterus

El més interssant, però, va arribar una mica després. Mentre observava un estol de cueretes grogues Motacilla flava, la majoria de les subespècies flava, cinereocapilla i thunbergi, un observador que estava al meu costat, l’Stephen Christopher, em va alertar de la presència d’un possible mascle de M.f. feldegg, subespècie que es distribueix des del sud-est d’Europa fins a l’Àsia central. I en efecte, entre totes les cueretes destacava una amb el cap d’un negre molt lustrós, intens i uniforme, sense matiços grisos apreciables, i que contrastava força amb la resta del cos, especialment amb les parts inferiors d’un groc molt viu. El negre del cap baixava per la part posterior del coll on es trobava amb el verd-grogenc del mantell, i no es produïa una intergradació de colors (com passa en d’altres subespecies), sino una clara delimitació, motiu pel qual s’acentuava el contrast. Veieu fotos.





Aquella mateixa tarda tenia pensat marxar fins les terres de Ponent (Lleida), per tal de provar sort amb el Falcó cama-roig Falco vespertinus (espècie que mai havia vista i any rere any se m'escapava). Uns dies abans se’n havien vist diversos exemplars a la Plana i volia provar sort. Tanmateix, en Marcel Gil em va comentar que a l’Alt Empordà n’hi havia un grup molt ben localitzat, i a més a més al Matà (Aiguamolls de l’Empordà) tenien controlats un grup de becadells grossos Gallinago media. Axí doncs, no m’ho vaig rumiar gaire, i vaig pensar, dos per un! El diumenge, ben d’hora, ja enfilava cap els Aiguamolls de l’Empordà. I va ser arribar i besar el sant, com qui diu. Allà, gens amagadeta, ben visible, com dient, “aqui sóc”, hi havia un Becadell gros. El vaig mirar, remirar, em vaig fixar en tots i cadascún dels detalls. En efecte, tot i que estava una mica lluny i la llum no era gaire favorable, no hi havia dubte, era un Becadell gros. Vaig compartir l’observació amb el Gravi i la seva xicota. Per ell també era un “bimbo”.






Molt amablement en Gravi em va portar a veure els vespertinus. Quin bateig! Ni més ni menys que 12 exemplars: sis mascles i quatre femelles. Dé n’hi do, quins bitxos més bonics! Estaven molt actius, caçant insectes i se’ls menjaven en vol, al estil de com ho fa el Falcó mostatxut Falco subbuteo. Tot seguit podeu veure una sèrie de fotografies de diversos exemplars. Tot seguit podeu veure fotografies de diversos exemplars.














A més dels vespertinus, a la zona dels Tres Ponts hi van veure um jove de Àguila cuabarrada Hieraaetus fasciatus, uma parella de Gaig blau Coracias garrulus, i un Cucut Cuculus canorus associat a dos cucuts reials Clamator glandarius.
Al migdia vaig tornar a El Matà. No em va costar gaire relocalitzar el Becadell gros. S’ha havia mogut ( en el cas de què fos el mateix, doncs es van arribar a veure fins a quatre exemplars) unes decenes de metres. I mentre el sentia vaig veure molt a proa un ocellet que es movia nerviós entre les herbes: una Piula gola-roja Anthus cervinus, no dues, espera tres, perdó…quatre... al menys vuit exemplars s’alimentaven a un mateix lloc!!!




La jornada va ser espectacular, perquè a part d’aquestes aus rares i escasses hi havia més de 477 limícols de 20 espècies diferentes, entre els que destacaven 170 Cames llargues Himantopus himantopus, 82 corriols grossos, 21 territs menuts, 18 territs de Temmninck, un Becadell sord Lymnocryptes minimus, una gambá roja pintada, 96 valones i um Remenaroques Arenaria interpres.


Calidris temminckii

Tringa erythropus

divendres, 2 de maig del 2008

Dades del Maresme (29/04/08)

Algunes observacions interessants del passat 29/04/08 al sud del Maresme

Al migdia un Martinet de nit Nycticorax nycticorax volant sobre el port d’Arenys de Mar, finalment va desapareixer en direcció nord.





Al mateix port hi havia un estol de 81 gavines corses Larus audouinii refugiades del fort vent del sud-est.

A la platja de Premià de Mar hi vaig veure una Gavina corsa de 2n estiu (3r any calendari) amb amb anella de PVC blanc i codi negre ABY2 al tars dret i anella metàl·lica al esquerre.





També vaig estar observant si hi havia moviment al mar i en tres quarts d’hora tant sols van passar:

Morus bassanus: un inmadur cap al sud.
Phalacrocórax aristotelis: un 1er estiu cap al sud.
Actitis hypoleucos: 4 ex. cap al sud.
Sterna sandvicensis: 9 ex. cap al sud i un cap al nord.
Sterna hirundo: 2 ex. cap al sud.



Sterna sandvicensis


Finalment, destacar la presència al port d'un mascle de 1er estiu de Colit gris Oenanthe oenanthe.

dijous, 1 de maig del 2008

Delta del Llobregat (28/04/08)

El dilluns 28/04/08 vaig fer una visita al Remolar.Filipines (Delta del Llobregat). Va ser una tarda força entretinguda: 72 espècies observades tant sols des dels observatoris de la Maresma i la bassa de les Pollancres.

D’ànecs, com era d’esperar, l’espècie dominant era l’Ànec collverd Anas platyrhynchos, dels quals vaig comptar si més no 300 ex. A més més també hi havia un estol molt curiós d’Ànec blanc Tadorna tadorna, 16 ex.; quatre parelles i un mascle solitari d’Ànec grises Anas strepera, dos mascles i una femella de Xarxet A. crecca; un mascle de Xarrasclet A. querquedula; un mascle d’Ànec cullarot A. clypeata, una parella Xibec Netta rufina; i al braç de La Vidala, des del pont, vaig observar un mascle de Morrell de cap roig Aythya ferina.




Tadorna tadorna

Anas strepera, mascle.

Anas querquedula, mascle.

Netta rufina, mascle.
Netta ruffina, femella en segon pla.
A bassa de les Pollancres, hi vaig veure també una parella de Martinet menut Ixobrychus minutus, els primers que veig aquesta temporada; 2 inmadurs (2n any) de Martinet de nit Nycticorax nycticorax; i a la Maresma un Martinet ros Ardeola ralloides. Allí també hi havia un parell de capons reials Plegadis falcinellus i 5 flamecs Phoenicopterus roseus, un dels quals (un inmadur) estava anellat amb anella de lectura a distància de color blanc amb el codi X/AAP a la tíbia dreta i amb anella metàl·lica a l’esquerra.

Ixobrychus minutus, mascle.

Plegadis falcinellus

Phoenicopterus roseus
Aquests dies estem en un dels moments àlgids de la migració de limícols. La baixada del nivell de l’aigua va deixar aflorar extenses zones molt apropiades per la sedimentació d’aquestes aus. Tot i que el dia potser no era el més adient (els dilluns es nota l’efecte negatiu de l’arribada masiva dels visitants del cap de setmana), vaig comptabilitzar 375 exemplars de 19 espècies diferents. En total van ser 79 Cames llargues Himantopus himantopus (algunes emparellades i amb actitud territorial), 2 becs d’alena Recurvirostra avosetta, 8 perdius de mar Glareola pranticola, 16 corriols petits Charadrius dubius, 47 corriols grossos C. hiaticula, 3 corriols camanegres C. alexandrinus, 3 fredalugues Vanellus vanellus, 23 territs menuts Calidris minuta, 3 territs de Temminck C. temminckii, 31 territs becllargs C. ferruginea, 27 batallaires Philomachus pugnax, 2 becadells Gallinago gallinago, 2 gambes rojes pintades Tringa erythropus en plomatge nupcial, 13 gambes rojes T. totanus, una Siseta T. stagnatilis, 6 gambes verdes T. nebularia, 1 Xivita T. ochropus, 107 valones T. glareola (la quantitat més gran que n’he vist a la meva vida !!), i una Xivitona Actitis hypoleucos.
Recurvirostra avosetta

Himantopus himantopus, mascle.

Himantopus himantopus mascle defensant el territori front un Gavià argentat de potes grogues Larus michahellis.

Glareola pranticola
Tringa stagnatilis
Tringa glareola
Actitis hypoleucos

Finalment destacar la presència d’un Curroc Sterna nilótica i un Xaqtrac gros S. caspia.

Sterna nilotica (esquerra) i S. caspia (dreta)

Sterna caspia amb una Egretta garzetta en primer pla.