Observacions a l'Empordà

Diumenge passat va ser quelcom més que el “bimbazo” de l’Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus). Una visita als Aiguamolls de l’Empordà poques vegades sempre resulta més que profitosa, especialment si vius a Barcelona o dintre la la gran conurbació metropolitana. 

En conjunt vam veure 101 espècies d’ocells, i això que va ser un dia molt magra en migrants estivals. Va destacar l’observació de tres oques egípcies (Alopochen aegyptiaca), una parella a El Cortalet i un exemplar solitari a la depuradora de l’estany Europa.

Malgrat l’època, una mica tardana per anàtides, encara restaven un bon grapat d’ànecs cullarots (Anas clypeata), molts xarxets comuns (A. crecca) i un bon nombre de ànecs grisets (A. strepera), amb alguna parella fent bullir l’aigua.

Barrejats, hi havia un petit grup d’ànecs xiuladors (A. penelope), diversos ànecs cuallargs (A. acuta) i algun xarrasclet (A. querquedula).

Entre El Matà, Vilaüt i alguna bassa dispersa, vàrem gaudir de 19 espècies de limícols (bec d’alena, cames llargues, torlit, corriol petit, corriol gros, corriol camanegre, pigre gris, fredaluga, territ variant, territ menut, valona, xivita, xivitona, gamba roja vulgar, gamba roja pintada, gamba verda, tètol cuanegre, becut i becadell comú). No van faltar ni gavines, ni gavians, i entre els destacar 3 gavines corses (Larus audouinii) a una bassa a prop de Cinclaus.

Tampoc van decebre les rapinyaires. A l’observació de l’Arpella pàl·lida russa, es va afegir àguila marcenca, milà negre, arpella vulgar, aligot, astor, xoriguer comú i falcó pelegrí.

Pel contrari va ser molt fluixa la presència de paseriformes migratòris, amb observacions quasibé anecdòtiques d’oreneta (Hirundo rustica), piula dels arbres (Anthus triviualis),  bitxac rogenc (Saxicola rubetra), boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), o mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus). L’única espècie amb xifres acceptables va ser la cuereta groga (Motacilla flava).

També entre els paseriformes, encara que aquests no migratoris, destacar l’observació de dos pardals roquers (Petronia petronia) als Tres Ponts.

Molt interessant va ser l’observació de diversos estols de capons reials (Plegadis falcinellus) a El Cortalet i Vilaüt, un grup de 16 grues (Grus grus) a Vilaüt i un Becplaner (Platalea leucorodia)  inmadur també a aquest darrer indret.

El dia el vam tancar amb grups de martinets de nit escampant-se pels camps dels Tres Ponts i un grup de agrons roigs (Ardea purpurea) sobrevolant-nos amb el seu àsper “crrec”.

Becplaner a la Tordera

El 13 d'octubre en una visita a la desembocadura de la Tordera (Blanes, La Selva) vaig tenir la sort de veeure un jove de Becplaner (Platalea leucorodia). L'exemplar, que va ser posteriorment observat per l'Enric Badosa (Ornithocat) va romandre a la zona fins al dia 17. 

Es tracta d'una espècie escasa a Catalunya, que s'observa fonamentalment al grans humedals, d'aquí la importància d'aquest registre en un indret, que tot i els esforços per millorar la seva qualitat per a les aus, continua patint moltes molèsties, fonamentalment derivades del tràfec de persones.

Aquí us deixo un video de l'exemplar.

Un misteri resolt

A la foto superior, d'octubre de 2008, l'exexplar portava l'anella al tars. A la foto inferior, de novembre de 2007, l'ocell encara portava l'anella a la tíbia.

El 26 d’octubre, en una visita al Remolar-Filipines (Delta del Llobregat), vaig veure des de l’aguait de la Maresma un Becplaner adult amb una anella vermella de PCV amb el codi RC a la pota dreta i anella metàl·lica a l’esquerra. La anella era al tars, cosa rara en aquesta espècie que normalment la duen a la tíbia. Després d’haver repassat el meu arxiu d’anelles, vaig trobar que el 10/09/05 i el 27/11/07 havia registrat al mateix indret un exemplar adult amb la mateixa anella, però aleshores ubicada a la tíbia. Com és que l’anella va travessar l’estructura òssia? Com va explicar en Lluís Bustamante mitjançant un missatge al fòrum Auscat el 23 de novembre passat, les anelles estan dissenyades perquè no puguin passar la juntura tibiotarsal; no obstant això, la anella és la mateixa i per alguna raó va passar d’un òs a un altre.

L’origen d’aquest exemplar havia estat tot un misteri. El coordinador de l’anellament d’aquesta espècia a Holanda, Otto Overdijk, en un e-mail que li vaig enviar l’any passat, en va respondre que "This bird is bringing me in a problem all the time. It dos not belong to our scheme and I really do not know who ringed this bird. I know all Spoonbill ringers in Europe and outside. The ring is of an other type then we use”. És a dir, ningú sabia d’on havia sortit, tot i que gràcies a la lectura de l’anella metàl·lica se sospitava que pogués ser un ocell anellat a Doñana. Finalment aquesta setmana, l’enigma s’ha resolt.

En Raül Aymí, de l’ICO, ha informat per Auscat que “correspon a un ex. procedent del Zoo de Barcelona, que va passar una temporada al Centre de Recuperació de Vallcalent i que finalment es va alliberar al delta del Llobregat el maig de 2005. L'anella de PVC correspon al model d'anelles emprades al Zoo per al control dels seus ocells i aquest marcatge no es va notificar amb les dades d'anellament, per la qual cosa hem estat molt de temps investigant el seu origen sense que ningú ens pogués dir res.”

Doncs bé, pel delta del Llobregat volta aquest Becplaner, unes vegades sol i d’altres acompanyats de congèneres, així el vaig fotografiar el 26 d’octubre que estava amb altres tres becplaners.