Cigonyes anellades: Aiguamolls de l'Empordà

La cigonya blanca Ciconia cinonia compte amb una població reproductora a Catalunya de 201 parelles. Una part d’aquesta població (anelles blanques amb codi negre), que es comporta com a sedentària, es nodreix durant l’hiver d’ocells centreeuropeus, principalment d’Alemanya (codis DER, DEW) i Suïssa (codi HES). Les àrees d’hivernada se superposen amb les de reproducció, de tal manera que durant aquestes dates són la plana empordanesa i la plana de Lleida, les zones que apleguen el gruix de la població hivernant, estimada a Catalunya en 312-806 exemplars.

El 9 de gener vaig fer una escapada als Aiguamolls de l’Empordà. A l’estanys de El Cortalet romanien més de 250 cigonyes, algunes d’elles anellades. Aquestes són les lectures que vaig poder fer.

1) Anella platejada/metàl·lica amb codi H787 a tíbia esquerra.

2) Anella platejada/metàl·lica amb codi 5338 a tíbia dreta.

3) Anella blanca amb codi negre TV1 a tíbia dreta. Va ser observat a la zona el 6/I/XII per Paco Torres.

4) Adult amb anella blanca i codi negre AFYW a tíbia dreta. Anellat a Neuwiller-les-Sarvene, Bas-Rhin (França), és des d’aleshores un hivernant regular als Aiguamolls de l’Empurdà. La data d’arribada més primerenca és el 3/IX/11 (Oriol Clarabuch).

5) Adult amb anella blanca i codi negre 76V9 a tíbia dreta. Aquest exemplar va se anellat com a poll el 28/V/07 al P N. dels Aiguamolls de l’Empordà (Girona). D’ençà al seu anellament va ser observat a Olost (Osona, Barcelona) el 22/I/12, a l’abocador de Pedret i Marzà (Alt Empordà, Girona) i a Peralada (Alt Empordà, Girona).

6) Anella blanca amb codi negre AGWZ a tíbia dreta i anella metàl·lica a tíbia esquerra. Aquest exemplar va ser observar per 1r cop a l’abocador de Pedret i Marzà (Alt Empordà, Girona) el 29/XI/08 (M.Pauly, A. Cama & A. Ollé). Al novembre del 2009 va ser localitzat a l’abocador de Montoliu, Lleida (A. Tamás i Gerard Bota), però és en general un habitual dels Aiguamolls de l’Empordà i les seves rodalies.

7) Anella blanca amb codi negre BUHM a tíbia dreta i anella metàl·lica a tíbia esquerra. Va ser observat a la zona el 8/X/15 per Eva Solanes.

8) Anella blanca amb codi negre BUXU a tíbia dreta i anella metàl·lica a tíbia esquerra.

9) Anella blanca amb codi negre MAH9. Va ser observat a la zona el 3/VI/11 per l’Oriol Clarabuch.

10) Anella octogonal negra amb codo blanc AFT47-DER.

11) Anella octogonal negra amb codo blanc AH400-DER a tíbia esquerra.

12) Anella octogonal negra amb codo blanc AK021-DER a tíbia dreta.

13) Anella octogonal negra amb codo blanc AK159-DER a tíbia dreta.

14) Anella octogonal negra amb codo blanc AK555-DER a tíbia dreta.

15) Anella octogonal negra amb codo blanc A3888-DER a tíbia esquerra.

16) Anella octogonal negra amb codo blanc A5084-DER a tíbia esquerra.

17) Anella octogonal negra amb codo blanc A3858-DER a tíbia esquerra.

18) Anella octogonal negra amb codo blanc A5684-DER a tíbia esquerra.

19) Anella octogonal negra amb codo blanc AH752-DER a tíbia esquerra.

20) Anella octogonal negra amb codo blanc 6X641-DEW a tíbia esquerra.

21) Anella octogonal negra amb codo blanc 3X332-DEW a tíbia esquerra.

22) Anella octogonal negra amb codo blanc SE356-HES a tíbia esquerra. Va ser observat a la zona el 4/XII/11 per Manuel Caamaño.

23) Anella octogonal negra amb codo blanc SE401-HES a tíbia dreta.

24) Anella octogonal negra amb codo blanc SG500-HES a tíbia dreta.

25) Anella octogonal negra amb codo blanc SG707-HES a tíbia esquerra.

BIBLIOGRAFIA:

• Sargatal-Vicens, J., Jiménez-mur, P.J. & Gispert, A. 2011. Cigonya blanca Ciconia ciconia. In Herrando S., Brotons, L., Estrada, J., Guallar, S. & Anton M. (eds.) 2011. Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009. Institut Català d’Ornitologia / Lynx Edicions, Barcelona.
• Sargatal, J., Gispert, A. & Sánchez, D. 2004. Cigonya blanca Ciconia ciconia. In Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando S. (eds.). Atles dels ocells nidificants de Catalunya a l’hivern 1999-2002. Pp. 144-145. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions, Barcelona.

Observacions al Besòs

Fa molt de temps que no parlo de les observacions del Besòs, i no perquè no n’hi hagi, que n’hi ha i ben bones (sempre a escala Besòs), sinó perquè ho vaig endarrerint i finalment acabo fent altres coses. Així de simple. Doncs bé, fins aquí hem arribat. Avui toca parlar del Besòs. I sense més dilació us explico algunes de les cites més interessants.

A més del ja famós mosquiter de doble ratlla que es va instal·lar durant una setmana al Parc del Litoral a Sant Adrià de Besòs, i d’un altre que dies després es va veure a La Catalana, hi ha hagut moltes altres observacions interessants a escala local. Entre les anàtides cal destacar dues femelles d’ànecs cuallargs, que van romandre uns dies associades a grups d’ànecs collverds. Qualsevol cita d’anàtida que no sigui collverd, resulta interessant, si a més es tracta d’una estada de dies, l’interés creix exponencialment, i si a més es tracta d’ànec cuallarg, la cita és de gran valor.

Foto d'arxiu

Però d’anàtides, tret aquesta observació, ha estat més aviat fluix. Una mica millor, ha estat el pas de limícoles. Al llarg de la tardor, es van veure diferents espècies, entre elles el remenarocs, que es va localitzar a la desembocadura. Però d’entre tots cal destacar la presència al novembre d’un pòlit cantaire (Numenius phaeopus) que va caure en una xarxa japonesa durant una jornada d’anellament. I una llarga estada de dues gambes verdes als trams finals del riu. En un lloc com el Besòs, amb tantes molèsties, aquest fet adquireix un valor molt significatiu. De mica en mica s’aprecien avenços en la millora de les condicions del riu. Encara resta molt a fer, però pels que hi anem sovint aquestes millores són apreciables.

Les darreres observacions de limícoles corresponen a una fredaluga i un territ variant a la desembocadura fa pocs dies. La fredeluga no va estar-se gaire estona. Una persona va accedir amb un gos a la llera i ho va foragitar tot. Aquest és una dels temes pendents sobre el que les autoritats competents han d’actuar.

Per finalitzar em trasllado riu amunt fins a Montcada i Reixac. Avui, 28 de novembre vaig participar en una jornada d’anellament adreçada al públic i dirigida pel biòleg i ornitòleg, Xavi Larruy. Una jornada destacada no només per la quantitat d’ocells que van anellar (vora 80), sinò i sobretot per la seva varietat d’espècies, un total de 16, que si afegim les observades però no capturades ens dóna un total de 36 espècies. Trenta-sis espècies d’aus que desapareixerien si desapareix la vegetació que els proporciona aliment i refugi. Recordem que entre els plans de l’anterior govern municipal de Montcada i Reixac, estava convertir les vores del riu en un camp de gespa, al estil del que actualment hi ha a Santa Coloma de Gramanet i Sant Adrià de Besòs. Formes i diversitat, front homogeneitat i linealitat, trieu.

Homogeneitat i linealitat

Forma i diversitat

Mallarenga blava

Repicatalons femella

Xivitona adulta

Titella 

Pardal de bardissa

Teixidor

Jornades d'anellament al riu Besòs: tardor

Més d’un cop he manifestat la necessitat de fer una gestió valenta sobre els petits humedals del litoral català. A tothom li ve al cap espais com ara els Aiguamolls de l’Empordà, el Delta del Llobregat o el Delta de l’Ebre, o d’altres de menor entitat com ara els Muntanyans de Torredembarra o el delta de la Tordera per citar alguns. Tanmateix hi ha un grapat de rius, rieres i rierols que desemboquen al mar i que malgrat el seu reduït tamany o els seus condicionants socioambientals, són vitals en un litoral mancat d’aquests tipus d’hàbitats com és el català.  Són cèl·lules petites però esencials en un teixit d’humedals litorals, malauraament malbaratats per una gestió miope i molt egoista.

La seva importància resta palesa durant les temporades migratòries, quan actuen com a petites estacions de repostatge que poden determinar el destí d’un ocell o grup d’ocells migrants. És el cas dels trams finals, per exemple, del riu Besòs. Des  de la seva desembocadura fins l’aiguabarreig amb el Ripoll se succeixen una sèrie d’espais que esdeveneixen capdalts per un munt d’espècies de paseriformes.

Els darrers anys es desenvolupen, al llarg de la tardor, diverses jornades d’anellament d’ocells a diferents trams del ríu. Es tracta de conscienciar a la població (i també a les Administracions, que al cap i a la fi són les que prenen decicions ) de la necessitat de conservar, millorar i mantenir els hàbitats riberencs per la sostenibilitat d’aquestes poblacions d’ocells migratoris. El manteniment d’aquests hàbitats no només beneficia als ocells migratoris, també als residents, als hivernants i a tota mena de bestioles (vertebrats o invertebrats) que viuen al riu o al seu voltant. Inclosos evidentment els humans.

Aquí us deixo unes imatges de les darreres jornades d’anellament a Montcada i Reixac i Santa Coloma de Gramanet que reflecteixen totat aquesta diversitat.

Boscarla de canyar. Espècie reproductora i migrador abundant i comú.

Cuereta torrentera. Espècie en pas i hivernt comú. 

Mascle de cotxa blava. Espècie en pas i hivernant molt escàs. 

Mosquiter comú. Especie en pas i hivernant comú.

Femella de tallarol caonegre. Espècie comuna i reproductora molt escasa. 

Rossinyol. Espècie en pas i hivernant molt ocasional. 

Femella de tallarol de garriga. ESpecie molt comuna en pas i hivernant excepcional.

Femella de repicatalons. Espècie escasa en pas. 

Mascle de 1r any calendari de tallarol capnegre.

Anillas

Mal favor nos hicieron a algunos, aquellos que un día les dio por poner a las gaviotas y otras aves anillas y demás artilugios en las patas. Siempre la llevo dentro, latente, a veces sale, por pura necesidad. Es una fuerza interior, oscura y poderosa, que me lanza a una desenfrenada búsqueda de anillas con códigos alfanuméricos, anillas de colores combinadas no siempre respetando un orden estético, anillas con banderolas, de PVC o metálicas... Como digo, siempre está dentro y de tanto en cuanto va saliendo, pero donde lo hace con más virulencia es sin duda en Galicia.

No sé si es el clima, la comida o qué demonios, pero no lo puedo evitar. Cargo con mis prismáticos, mi telescopio y un cuaderno, y me preparo para prospectar arenales, acantilados marinos y marismas. Escruto con pasmosa atención tarsos y tibias de todo ser viviente emplumado, aunque sean las gaviotas las que se llevan gran parte de mi atención. Y cuando aparece, la anilla, ruego entonces a los dioses para que me ofrezcan una lectura limpia y rápida, que no esté gastada, ni manchada de fango o medio tapada, ni que haya perros a la vista, espantagaviotas veraniegos o instagrameros ávidos de un bucólico fondo de láridos en vuelo. En resumen, que lo primero que hago es ponerme en alerta, enfocar el telescopio hacia el objetivo, disponer lápiz y papel, y barrer de cabo a rabo todo el bando. Cuando por fin la encuentro, ¡vaya, está gastada!

Continuo la búsqueda. No decaigo.  Y doy con otra. Ésta es visible, bien visible. La grabo rápidamente en mi cerebro: “467Marribaabajoinmaduroblanconegrotarsoizquierdometalderecho”. ¡Hecho! Me afano a pasarlo al cuaderno. Pego de nuevo el ojo al ocular y confirmo el dato. Chapeau! 

Sigo buscando. Entonces suena el teléfono.

—“Ya estamos todos en la mesa. ¿Vienes a comer?”. “Sí, Mami. En cinco minutos estoy ahí”. 

(Dedicado a mi madre).

Algunes dades de la costa del Garraf

Per raons de feina no he tingut gaires oportunitats per a surtir, però el poc que he fet ha estat interessant. El 17/11/12, vaig fer una part de la costa del Garraf, en concret el tram litoral entre Vilanova i la Geltrú i Cubelles. A les platjes de Vilanova, els habituals estols mixtos de làrids i xatracs becllargs, amb una clara predominància de gavines capnegres (Larus melanocephalus).  Una tret característic de les platges vilanovenges és la seva gran amplada. Això dóna una relativa traquil·litat als grup de gavines i xatracs que trien aquest indret per a descansar. Entre el port i les platges vaig comptar un total de 144 gavines capnegres, 108 gavians foscos (Larus fuscus) i 23 gavians argentats (Larus michahellis).

Més enllà de la platja, la vegetación de front dunar, molt deteriorada, ofereix espai per ocell d’ambients oberts. En aquesta ocasió cal destacar la presència d’un puput (Upupa epops) que s’hi alimentava.

En el límit sud de la comarca del Garraf desemboca el riu Foix. Antigament formava un delta, avui desaparegut per la expansió urbanística. A dia d’avui la presió antròpica és molt gran i son poques les aus que s’hi aturen. Malgrat que de vegades s’hi veuen coses molt interessants. Aquestes condicions són favorables per les espècies més tolerants, de manera que em vaig trobar el que preveia: ánecs collverds, Corb marí gros, Martinet blanc, Bernat pescaire, polles d’aigua, i una fotja de 1er hivern com a dada més interessant.

En el límit amb Cunit, s’extén una de les poques franjes dunars que resten al Garraf. Zona de cria del Corriol camanegre, és durant aquests mesos de finals de la tardor, un dels millors llocs per observar estols de Cruixidell (Emberiza calandra). Ena trentena d’exemplars, compartien l’espai amb un estol mixt de fringíl·lids (verdums, caderneres i passarells).

La jornada la vaig tancar al pont de Mercabarna (El Prat, Baix Llobregat), on continuava l’estol de morrells de cap roig (Aythya ferina), entre els qual hi havia una femella amb placa nasal verd fluix i codi negre IDI (pel color de la placa sembla marcat a França).

El retorn de V583

Ja està entre nosaltres una vella amiga. Des que el 22 de maig del 2009 fos anellada a Hirsholm, Frederikshavn (Dinamarca) per Tommy Pedersen, hivern rere hivern V583 tria les platges de Volanova i la Geltrú esperant el retorn de la primavera.

Aquest any he fet poques visites a la zona. La vaig veure el 17 de novembre, però de ben segur que ja hi era abans. Les arribades més primerenques se situan al voltant de finals de setembre. Si tot va bé la tindrem un any més fins a finals de mar, quan enfilarà el seu viatge al sud d’Escandinavia.

Flamecs anellats

Es tracta d’una de les aus més emblemàtiques de Catalunya. Al delta de l’Ebre, s’hi troba una de les més importants poblacions reproductores més o menys regulars de la Península Ibèrica i una de les poques de la Meditarrània occidental. Els flamencs es poden veure al llarg de tot l’any a gran part del territori, però és durant la època migratòria quan es possible trobar-los a indrets poc usuals.

Els darrers dies vaig tenir l’oportunitat de gaudir-los als Aiguamolls de l’Empordà, a uns arrosars de la carretera d’El Pinell i aquesta mateixa tarda al riu Llobregat a l’alçada d’El Prat. La gran majoria eren juvenils, alguns marcats amb anelles de PVC amb el codi assignat a Catalunya. És a dir, es tracta d’ocells anellats a la colònia de la Punta de la Banya del Delta de l’Ebre (anella blanca amb codi negre de quatre dígits amb una barra vertical entre el primer i el segon dígit). Aquí teniu les dades dels diferents exemplars.

El 3/11/12 vaig observar un grup de 14 exemplars juvenils, quatre dels quals portaven anella, a uns arrossars de la carretera d’El Pinell, Torroella de Montgrí (Girona):

• Juvenil amb codi X|LVJ (de dalt a baix) a la tíbia dreta i anella metàl·lica a l’esquerra.
• Juvenil amb codi X|NNX (de dalt a baix) a la tíbia esquerra i anella metàl·lica a la dreta.

• Juvenil amb codi X|PTJ (de dalt a baix) a la tíbia dreta i anella metàl·lica a l’esquerra.

• Juvenil amb codi X|PBF (de dalt a baix) a la tíbia dreta i anella metàl·lica a l’esquerra.

Aquella meteixa tarda, a l’estany d’El Cortalet, Aiguamolls de l’Empordà (Girona) vaig veure un altre exemplar anellat:

• Juvenil amb codi X|PHL (de dalt a baix) a la tíbia dreta i anella metàl·lica a l’esquerra.

Avui, 11/11/12, he fet dues noves lectures en un grup de 8 exs. que romanien al riu Llobregat a l’alçada d’El Prat:

• Juvenil amb codi X|SNF (de dalt a baix) a la tíbia dreta i anella metàl·lica a l’esquerra.
• Juvenil amb codi X|PBT (de dalt a baix) a la tíbia dreta i anella metàl·lica a l’esquerra.

Aquí us deixo un vídeo d’aquestes aus tan espectaculars enregistrat a l'estany d'El Cortalet.

Jornada d'anellament a la desembocadura del riu Besòs

Dissabte es va celebrar al riu Besòs la tercera jornada d’anellament científic d’ocells. Organitzada per la Diputació de Barcelona i dirigida pel biòleg Xavier Larruy, l’activitat, de caire pedagògic, anava adreçada al gran públic amb l’objectiu de donar a conèixer els valors faunístics que amaga el riu al seu tram final.

Tradicionalment el riu Besòs ha estat considerat una mena de claveguera on s’abocaven tota mena de residus. El fet de transcòrrer a través dels termes municipals de Santa Coloma de Gramanet, Barcelona i Sant Adrià de Besòs, on es dóna una elevada densitat de població, va afavorir la degradació del riu. Als darrers anys, però, s’han desenvolupat diverses actuacions, que han millorat substancialment la qualitat de l’entorn, tot i que encara resta molt per fer-hi. Una d’aquestes actuacions ha estat la renaturalització de la desembocadura, el tram corresponent als últims 450 m. de riu abans d’arribar a la Meditarrània.

Obres de restauració de la desembocadura.

Aquesta intervenció va comportar la plantació d’espècies vegetals pròpies de l’entorn, contribuint a una millora en la qualitat d’un espai potencialment òptim per a la sedimentació de moltes espècies d’ocells migradors. Malgrat això, la manca d’una correcta gestió de l’us públic de l’espai ha estat un handicap permanent per la avifauna. Massa gent amunt i avall, presència permanent de pescadors o gossos arreu, han estat alguns dels factors que han incidit negativament en l’evolució de l’indret.

Canyís a la bassa

Canal entre el riu i els tamarius.

Bassa per a anfibis.

Recentment s’han pres les primeres mesures per evitar la presència permanet de persones a la desembocadura, en prohibir la pesca a l’escullera (no així a la barra de sorra) mitjançant la col·locació de rètols. De mica en mica es va fent camí, però potser arriba massa tard per una població amb un grapat d’hàbits massa enquistats que seran difícils de modificar. En aquest sentit, l’actuació de les diferents administracions serà vital en el esdevenir de la desembocadura.

Panell informatiu. Una de les mesures preses per donar a conèixer l'ecosistema de la desembocadura.

Tornant al fil de l’esdeveniment, el dissabte passat es va restringir l’accés a la desembocadura. Els resultats parlen per si mateixos, es van anellar 142 exemplars de 16 espècies diferents. La xifra per si mateixa ja és prou bona, però la dada més interessant és que l’índex de recaptura va ser molt baix, la qual cosa ens va donar una idea de la quantitat d’ocells que hi havia a l’espai absent de molèsties. Una altra constatació, no més important, és l’interés cada cop més creixent de la gent per la fauna del riu, i pel propi riu. No creieu que aquesta demanda ha de tenir la seva resposta? Encara recordo la primera vegada que vaig anar a veure ocells a la desembocadura del Besòs, la gent es preguntava que mirava, ara em pregunten que veig, i fins i tot em pregunten si he vist aquest o un altre ocell.

La desembocadura ens va demostrar el seu potencial com a zona de sedimentació d’ocells migrants, com a element paisajístic enriquidor i afortunadament, com a aula oberta pel descobriment de la natura a un entorn plenament humanitzat.

I ara us deixo amb algunes fotografies i video dels ocells que varen capturar pel seu anellament. Espero que les disfruteu tant con les van gaudir nosaltres en aquella magnífica jornada.

Rossinyol bord (Cettia cetti), una de les espècies més comunes i de les poques que es reprodueix a l'àmbit de la deembocadura. 

Pit-roig (Erithacus rubecula). Un migrant abundant i també comú durant l'hivern.

Cuereta torrentera (Motacilla cinerea). Des de la tardor és un ocell comú i fàcil de veure a la desembocadura. 

Cotxa blava (Luscinia svecica). És relativament fàcil de veure durant les migracions. Uns pocs exemplars hivernen cada any al riu. 

Pardal xarrenc (Passer montanus). A diferència del Pardal comú, és poc antropòfil i necessita espais més naturals.

Gafarró (Serinus serinus).  Fàcil de veure a la vegetació roderal del riu.

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla). Juntament amb el Pit-roig va ser l'espècie més capturada. El desenvolupament de la cobertura vegetal de la desembocadura ha afavorit la seva presència durant els passos migratoris.  

Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus). Un del pocs migradors transaharians que vàrem capturar. En aquestes dates la mojoria dels ocells migratoris són hivernants de la Pênínsula Ibèrica i nord d'Àfrica.

Merla (Turdus merula). Un ocell molt conegut per la seva presència als parcs i jardins urbans. Juntament amb el Tord (Turdus philomelos) és un migrador i hivernant regular a la llera del riu.