Todo depende de los ojos con que se mire (Basado en hechos reales)

Todo depende de los ojos con que se mire, aunque no sólo se necesitan ojos para mirar. “¡Pero hombre, cómo se te ocurre entrar a ese pueblo a comer!” Digo ese, como podría decir cualquier otro pueblo del Segrià en la Plana de Lleida. Os explicaré brevemente la historia.

Entre Galicia y Barcelona hay aproximadamente unos 1.200 km. En mil doscientos kilómetros los paisajes se suceden como fotogramas de una larga película de más de 12 horas. A través de la carretera, paisajes y sensaciones se entrecruzan y generan toda clase de sentimientos. Nos seducen, los aborrecemos, nos sorprenden, nos aburren, nos estremecen, los ignoramos... Imaginad a ese viajero que sale de la costa atlántica de Galicia, que está acostumbrado a vivir de cara al mar, que descansa cada tarde su vista en un cálido horizonte, que tiene a sus espaldas un verde infinito y monótono, el verde azulado del eucaliptal. Ese viajero deja atrás las suaves montañas gallegas, desciende hacia las llanuras cerealistas leonesas, se alegra al encontrarse con las estribaciones de la abrupta cordillera Cantábrica en el norte de Burgos y Palencia, y entonces comienza a descender hacia la depresión del Ebro.

Al principio son los viñedos riojanos los que rigen el paisaje. Las colinas cada vez más suaves dan paso a la estepa cerealista. Al pasar Zaragoza, el secano se acentua y cobra todo su vigor en los Monegros. Asi pasa Zaragoza y Huesca. Ese viajero que nunca había visto un paisaje semejante, estépico, casi predesértico, siente mucha curiosidad. El asombro del principio va dando paso a un visto-uno-visto-todos. Comenta que tiene su aquello. Pero súbitamente ese paisaje árido, ocre y desarbolado se transforma. El verde vuelve a los márgenes de la autopista, el vacío estépico se llena de construcciones, pueblos aquí y pueblos allá. No sabé ubicar ese paisaje. Mientras contempla y trata de poner nombre a esos nuevos estímulos, llega la hora de comer. Sale de la autovía y busca un restaurante. Un cartel le da la bienvenida a una pequeña población de la ribera del río Segre. “Feo, es feo”. Por fin le pudo poner un nombre a su sensación. Después de comer en un bar cualquiera de la autopista, continuó camino hacia Barcelona pensando en lo feo que era aquello.

Tomillar de Alfés

¡Qué paisaje! Cuando sentimos esta exclamación nos vienen a la mente abruptas montañas, playas tropicales, verdes selvas, bucólicas campiñas, pero pocas veces imaginaremos áridas llanuras, resecas estepas o desnudos cerros. La idea del paisaje ya viene de fábrica y hay que romper con muchos prejuicios para poder disfrutar realmente de esas zonas que no serán fotos de postal, si no es como puestas de sol. Yo soy un acérrimo defensor de las bondades de la plana de Lleida. Basta detenerse, y dejarse llevar por los sentidos para apreciar la belleza de su paisaje. Una belleza que lamentablemente está muy fracturada, que se esconde tras los regadíos, las infraestructuras y todo tipo de agresiones. Donde parece que no hay nada, cabe detenerse y esperar. Campos de cereal, tomillares, garrigas, prados secos terofíticos, nos ofrecen una sorprendente biodiversidad. Y como ya he escrito demasiado, os dejo con algunas imágenes que dan fe de ello. Yo me voy a charlar con ese viajero.

Alcaraván

Chorlito carambolo

Clot de la Unilla 

Plans de la Unilla

Calandria 

Sisones

La mallarenga de bigotis

Fins no fa gaire, la família Thimalidae estava representada a la Península Ibérica per una única espècie, la mallarenga de bigotis (Panurus biarmicus), posteriorment va formar part de la família Paradoxornithidae. Els darrers canvis taxonòmics han sacsejat aquest grup, que segons diu la Wikipedia (perdoneu aquesta manca de rigor científic), actua com a calaix de sastre de tots aquells paseriformes euroasiàtics difícils de classificar, i actualment deixa de tenir representació al nostre territori. En quina situació ha quedat llavors la mallarenga de bigotis? Doncs segons la Llista Patró dels ocells de Catalunya. Edició 4.1. –Agost 2015, elaborada pel Comité Avifaunístic de Catalunya (CAC), “passa a tenir família pròpia: Panuridae”.

Coses de taxònoms i genetistes. No sabria explicar-lo.

Un cop aclarit el seu estatus taxonòmic, anem a veure la situació de la espècie a Espanya i a Catalunya. La mallarenga de bigotis té una àmplia àrea de distribució que s’exten des de l’Europa occidental fins l’est d’Àsia. La seva dependència de grans masses de canyís (Phragmites australis), un tipus d’hàbitat en franca regressió i molt degradat, fa que la població ibèrica es distribueixi en motes aïllades. Tot i així, s’aprecien tres àrees clarament diferenciades: el litoral mediterrani, la vall de l’Ebre i les llacunes manchegas. Segons l’Atlas de las Aves Reproductoras de España (2003), l’espècie va ampliar la seva àrea de distribució a partir dels anys 1990 del segle passat. La població catalana, concentrada a Lleida i Delta de l’Ebre, representa un percentatge molt petit respecte del conjunt de l’estat, minvant de forma alarmant al Delta de l’Ebre. López, Germán i Monrós, J.S. (2003) parlen d’una petita colònia en canyissars del riu Segre (Lleida), malgrat que Clavet, J. et alli (2004) la consideren com a ocasional. Tanmateix actualment a Lleida està la principal població catalana, que sens dubte està lligada al nucli de la Vall de l’Ebre, de la que es nudreix. Martinez, I. i Elliott, A. (2004) estimen al voltant de 5 parelles a tot Catalunya. A dia d'avui s'aprecia un descens de la població, malgrat l'expansió a nous indrets com l'embassament d'Utxesa, probablent per la manca d'hàbitat i la mala qualitat del que encara resta, juguen en contra de l'espècie. 

Embassament d'Utxesa al capvespre.

Fa uns dies vaig poder gaudir d’aquesta petita ioja amb el meu amic Javier Valladares, en els seu principal lloc de reproducció, l'embassament d'Utxesa. Aquí s'estan fent molts esforços per millorar l'habitat i afavorir la presència d0'aquesta i altres espècies palustres. Esperem que l'esdevenir dels fets sigui positiu. De moment pot dir-vos que va ser tot un goig veure aquest ocellet en quantitats que no esperava. Aquí us deixo unes fotos.

Fins aviat.

BIBLIOGRAFIA:

• Clavet, J.; Estrada, J.; Mañosa, S.; Moncasí, F. & Solans, J. (eds.). 2004. Els ocells de la Plana de Lleida. Pagès Editors. Lleida
• Martínez, I. i Elliott, A. 2004. Mallarenga de bigotis Panurus biarmicus. In Estrada, J. , Pedrocchi, V. Brotons, L. & Herrando, S. (eds.). Institut Català d'Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions, Barcelona.
• López, G. i Monrós, J.S. 2003. Bigotudo Panurus biarmicus. En, R. Martí i J.C. del Moral (Eds.): Atlas de las Aves Reproductoras de España, pp. 504-505. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitología. Madrid.

Cancó a la Plana de Lleida

El passat cap de setmana vaig estar per la plana de Lleida. Amb un ambient plujós i una fresca inusual per aquestes dates, vaig poder gaudir de l’explosió de sons i colors propis d’aquesta època. Aquí us deixo una petita mostra per a compartir.

Amagats entre herbassals xisclaven els sisons.

Alguns, més agossarats, ho feien a un descampat.

I s'havien d'esforçar, per poder fer-se escoltar. 

Les calàndries, arreu, des del cel o des del terra, 
abocaven un cabal 
de notes interminable. 

L'aire volien copar.

A la vora del camí, corretejava la Terrarola. 

Alguna també cantava 
sobre els camps entre calàndries 

i ho feien amb passió 

contribuint a l'enrenou.

De tant en tant s'amagaven
 d'una ombra molt inquietant. 

L'Esparver cendrós voltava, baixava o s'enlairava, 

per després girar i tombar, 

sobre el camps que escorcollava.

Difícil ho tindrà però amb les gangues 

que, sempre alertes, 
ben amagades i quietes, 

l'observaven des del terra.

Tot vigilat pel mussol
que mirava amb ulls rodons

 al seu veí sobre el terra; 

no el confonguis amb una pedra!

Les millors observacions al Segrià

Feia temps que tenia pendent una visita a les planes de Ponent. Dresprés de tot un estiu a les costes gallegues, trobava a faltar els camins polsegosos d’aquestes zones estepàries. Així, aprofitant una oportunitat inesperada, vaig passar els darrers dos dies (i mig) a la comarca del Segrià. Dos dies que varen resultar força productius. Tot seguit faig un recull de les observacions més destacades.

Cigne mut (Cygnus olor): Un total de 19 exs. al patà d’Utxesa el 4/09/12, entre el quals hi havia una parella amb 3 juvenils i una altra amb 4.

Xarrasclet (Anas querquedula): Un estol de 49 exs. al patà d’Utxesa el 4/09/12.

Aligot vesper (Pernis apivorus): 5 exs. sobrevolant la timoneda d’Alfès el 3/09/12.

Corriol pit-roig (Charadrius morinellus): 24 ex. a un camp d’Alfès el 3/09/12.

Fumarell negre (Chlidonies niger): 7 exs. al patà d’Utxesa el 4/09/12.

Ganga (Pterocles alchata): Al voltant de 20 exs. a la timoneda d’Alfès el 3/09/12. El grup més gran va ser d’11 exs, entre el que hi havia dues femelles amb polls. El resta diverses volades de 5 i 2 exs. Varen estar molt actives al capvespre.

Picot graser petit (Dendrocopos minor): Una femella al parc de la Mitjana de Lleida el 5/09/12.

Oreneta de ribera (Riparia riparia): Al voltant de 840 ex. al patà d’Utxesa el 4/09/12.

Trobat (Anthus campestris): Un exemplar a la timoneda d’Alfès el 3/09/12.

Mallarenga de bigotis (Panurus biarmicus): Al menys 3 exs. al patà d’Utxesa el 4/09/12.

A més de les espècies esmentades, cal comentar que hi havia bona sedimentació de migrants, entre els que destacaven l’Abellarol (Merops apiaster), el Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) i el Mosquiter de passa (Phylloscopus trochillus); més escasos però fàcilment detectables, el Còlit gris (Oenanthe oenanthe),  la Tallareta vulgar (Sylvia communis), el Tallarol gros (S. borin) i el Papamosques gris (Muscicapa striata).

Merops apiaster

Ficedula hypoleuca

Oenanthe oenanthe

Finalment, va resultar molt interessant, la visita al pantà de Camelis. El nivell d’agua era molt baix i les condicions eren molt bones per a limícoles. En un recompte que vaig fer la tarda del día 4/09/12 van surtir: 6 cames llargues (Himantopus himantopus), 223 fredalugues (Vanellus vanellus), 25 corriols petits (Charadrius dubius), 4 corriols grossos (Charadrius hiaticula), 1 Territ menut (Calidris minuta), 2 becadells comuns (Gallinago gallinago), 1 Gamba verda (Tringa nebularia), 3 valones (T. glareola), 6 xivites (T. ochropus) i 2 xivitones (Actitis hypoleucos). Deu espècies i més de 270 exs. no està gens malament per un indret tan petit. Us animo a visitar-lo. I vull donar les gràcies al José Guerra que em va informar de les condicions del patà. 

Corriols pit-rojos

Els agraden les zones sorrenques, les vores de llacunes i maresmes o les lleres de rius, tot i que hi ha una espècie que s’estima més les altes montanyes o els camps de secà. Es tracta dels corriols, uns petits limícols del gènere Charadrius fàcilment reconeguts pel seu cos compacte més o menys arrodonit, les potes curtes i el cap gros, rematat per un bec curt i petit. En general presenten dissenys cefàlics i pectorals cridaners i un característic comportament que permet distingir-los d’altres limícols fins i tot a gran distància: quan s’alimenten a terra, ho fan seguint una seqüència única, corren-s’aturen-capturen i tornen a començar.

A Catalunya es poden observar fins a quatre espècies: el Corriol petit (Charadrius dubius), el Corriol gros (C. hiaticula), el Corriol camanegre (C. alexandrinus) i el Corriol pit-roig (Charadrius morinellus). Les tres primeres poden compartir l’hàbitat, essent el Corriol pit-roig el que es diferencia en criar a les planes de les altes muntanyes i triar els camps cerealístics o les zones estepàries per aturar-se durant la seva migració. És també el més gran de les quatre espècies i el que més s’allunya del patró cefàlic “emmascarat” i la banda pectoral negra sobre fons blanc. 

Malgrat això llueix un disseny molt vistós, en el que destaca una ampla cella blanquinosa o grogrenca i el pit vermellós (en el cas dels adults en plomatge nupcial), delimitat en la part superior per una banda pectoral blanca i en la inferior per una banda ventral negra més o menys fusionada amb el color del pit, donant-li un aspecte rovellós a aquesta zona del cos.

El pic de la seva migració postnupcial (tardor) se situa entre finals d’agosts i primera quinzena de setembre. Tenen una gran fidelitat a les zones de descans i alimentació, de manera que any rere any apareixen als mateixos camps.

Les millors zones per observar-los a Catalunya en aquesta època són els secans de Ponent, a Lleida. No obstant això, a les rodalies de Barcelona, hi ha indrets on tradicionalment s’aturen petits grups, destacant els conreus de Gallecs.

El passat 3 de setembre vaig observar un grup de 24 exemplars a un camp d’Alfès, Segrià (Lleida). La majoria eren adults mudant al plomatge d’hivern. Hi havia també algun juvenil lluint el seu plomatge ocraci que el diferencia dels adults.

Aquí teniu un seguit de fotografies d’alguns dels exemplars de l’estol.

Birding a Lleida

El passat 7 de gener, en Xescu Macià, el Miquel Vall-llosera i un present várem fer una jornada maratoniana pel sud de la comarca del Segrià. Ens va acompanyar un cel seré, l’absència de vent i les ganes de treure un bon grapat d’espècies d’aquesta àrea de la plana de Ponent.

En un recorregut que va començar al pantà d’Utxesa, per continuar pels pantans de Cemelis i Gran, prospectant els secans fins arribar a Alfès i acabar a prop de la ciutat de Lleida vam observàrem 90 espècies d’ocells. Ens va faltar el Sisó o el Torlit entre les espècies de secà, tot i visitar indrets molt adients, però varen surtir d’altres molt destacades com veureu tot seguit.

Cigne mut (Cygnus olor): 7 exs. al pantà d’Utxesa.

Ànec blanc (Tadorna tadorna): 1 ex. al pantà Gran d'Alcarràs.

Morrell de collar (Aythya collaris) : 1 mascle adult al pantà Gran, que roman a la zona des de la tardor.

Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis): 1 ex. al pantà de Cemelis.

Agró blanc (Casmerodius albus): 2 exs. al pantà d’Utxesa; i al menys 5 exs. al riu Segre al seu pas per Torres de Segre.

Gamba roja pintada (Tringa erythropus): 1 ex. al pantà d’Utxesa.

Ganga (Pterocles alchata): 13 ex. a Alfès menjant a un camp de blat.

Duc (Bubo bubo): Una pareja observats al vespre.

Mussol banyut (Asio otus): 1-2 exs. a prop d’Albatàrrec en vol de caça.

Colltort (Jyns torquilla): 1 ex. al pantà d’Utxesa.

Mallarenga de bigotis (Panurus biarmicus): un mínim de 20 ex. al pantà d’Utxesa.

La jornada va ser destacable pel que fa a determinades espècies, però també per l’absència d’altres comunes o pel baix nombre de paseriformes hivernants en aquest hivern tan inusual, especialment pel que fa a les espècies de tords, de les quals vàrem veure només Turdus philomelos i T. viscivorus.

Les millors darreres observacions del 2011

Els que seguiu aquest bloc heu vist que els darrers mesos ha estat pràcticament agonitzat. Afers personals han fet que gairebé no hagi pogut sortir al camp. Les últimes setmanes, però, la meva situació personal ha començat a canviar i he pogut fer petites sortides.

El motiu d’aquesta entrada és deixar constància de les observacions més interessants de les darreres setmanes del 2011. Per ordre taxonòmic són les següents:

Oca riallera grossa (Anser albifrons)

1 adult i 1 ex. de 1er hivern al Cortalet, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 11, 29 i 30/12/11. (Altres observadors: Xesco Macià i Miquel Vall-Llosera)

1er hivern 

Adult

Ànec xiulador (Anas penelope)

1 mascle a la desembocadura del Foix, Cubelles (Garraf) el 16/12/11.

Ànec cua-llarg (Anas acuta)

Dues femelles a l’Estany d’Ivars i Vila-sana (Pla d’Urgell, Lleida) el 7/12/11.

Xibec (Netta rufina)

• Una femella a l’Estany d’Ivars i Vila-sana (Pla d’Urgell, Lleida) el 7/12/11.
• Un mascle a la Massona, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 30/12/11.

Morrell d’ull grocs (Bucephala clangula)

Una femella/1r hivern a la Massona, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 30/12/11.

Calàbria petita (Gavia stellata)

1 ex. davant la platja de Sant Pere Pescador, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 11/12/11. (Altres observadors: Xesco Macià i Miquel Vall-Llosera).

Calàbria agulla (Gavia arctica)

• 3 ex. davant la platja les Llaunes, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 11/12/11. (Altres observadors: Xesco Macià i Miquel Vall-Llosera)
• 2 ex. davant la platja les Llaunes, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 30/12/11.

Bitó (Botaurus stellaris)

1 ex. sobrevolant e canyissar de la Massona, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 11/12/11. (Altres observadors: Xesco Macià i Miquel Vall-Llosera).

Agró blanc (Casmerodius albus)

1 ex. al apartidor de Gerb (Os de Balaguer, Lleida) el 6/12/11.

Falcó peregrí (Falco peregrinus)

Un juvenil tipus peregrinus/calidus,  obserbat a Castellnou de Seana (Pla d’Urgell, Lleida) el 7/12/11.

Polla blava (Porphyrio porphyrio)

1 ex. a l’Estany d’Ivars i Vila-sana (Pla d’Urgell, Lleida) el 7/12/11.

Fotja (Fulica atra)

1 ex. al riu Besòs, Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), el 27/12/11. Es tracta de la 1a observació de l’hivern. (Altres observadors: Xavier Larruy).

Becadell sord (Lymnocriptes minimus)

• 1 ex. a la desembocadura del riu Besòs, Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), el 27/12/11. (Altres observadors: Xavier Larruy).
• 1 ex. a El Matà, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona), el 29/12/11.

Gavina capnegra (Larus melanocephalus)

Un mínim de 2432 exs. al dormidor que hi ha davant la platja de Ribes-roges a Vilanova i la Geltrú (Garraf), el 17/11/11.

Gavina corsa (Larus audouinii)

1 adult a la platja de Sant Cristòfol a Vilanova i la Geltrú (Garraf) el 22/11/11.

Mussol emigrant (Asio flammeus)

Un ex. als camps que hi ha al costat de l’aparcament de l’Estany d’Ivars i Vila-sana (Pla d’Urgell, Lleida) per la banda de Vila-sana el 7/12/11.

Picot grasset petit (Dendrocopus minor)

1 ex. escoltat a prop del Cortalet, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona), l’11/12/11. (Altres observadors: Xesco Macià i Miquel Vall-Llosera).

Piula grossa (Anthus richardi)

1 ex. de 1r hivern al camps de Mas Bellasguard, Castelló d’Empuries (Girona), el 29 i 30/12/11.

Cotxa blava (Luscinia svecica)

1 mascle a la desembocadura del riu Besòs, Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), el 27/12/11. (Altres observadors: Xavier Larruy).

Corriols pit-rojos

Després de tot un estiu fora de Catalunya, no vaig poder tenir millor benvinguda que la que vaig rebre ahir, 30 d’agost, a Lleida. Mentre m’apropava a les rodalies del Barcelonès (que pels que llegiu aquest blog, ja sabeu que son certament flexibles), vaig fer una aturada a Alfès. L’objectiu era provar sort amb el Corriol pit-roig (Charadrius morinellus). Aquest limícol de tamany mitjà i plomatge acolorit, busca planes estèpiques on descansar al llarg del seu viatge migratori des de les muntanyes i tundres del nord d’Europa i Russia, fins les estepes nord-africanes on passarà l’hivern.

Alfès, una timoneda d’alt valor ecològic,  està envoltada de secans i estepes, el tipus d’habitat on s’atura aquesta espècie, i és un indret on tradicionalment s’observa l’espècie. En arribar a la pista que duu a la timoneda, en Jose (que no conec de res, però em va informar amablement), em va advertir d’un gran estol de corriols pit-rojos. Allí estaven: 39 exemplars de totes les edats i en diferents estadis de muda, s’alimentanven a un camp llaurat, a la manera típica dels corriols, carrera-picada-aturada i torna a començar. En avançar el matí es varen desplaçar caminant fins un camp proper, on van agafar posicions per fer una migdiada, suportant estoicament els 34ºC que en aquell moment marcava el termòmetre del cotxe.

Allí els vaig deixar dormitant, en tant que jo vaig continuar mirant els camps que envolten la timoneda sota un sol de justícia. Definitivament la sort estava del meu costat aquell dia: en un camp vaig trobar 4 ex. juvenils i a uns 200 metres més enllà, un altre grup de 4 ex. adults. La distància amb el grup principal era de 1,8 km. Durant una bona estona vaig gaudir d’una observació de luxe d’aquestes magnífiques aus, utilitzant el cotxe com a hide. Aquí us deixo una sèrie de fotografies i un vídeo.

Adult

Juvenil

Juvenil

Juvenil en primer pla, adult al fons.

Adults

Adult

Juvenil