L'ORNITONIGMA

dimarts, 17 de maig de 2016

Sortida en barca a Roses

S’apropa una nova sortida en barca, i aprofito a recordar l’última que vaig fer. Va ser el 10 d’abril. Organitzada per SEO/Catalunya, van sortir des del port de Roses unes poques milles mar en dins. Dir unes poques milles mar endins, potser molt o poc ser poc. Per exemple, unes poques milles mar endins representa al Maresme allunyar-se prou de la costa com per poder gaudir prou bé dels ocells estrictament marins. La cosa canvia, però, quan necessites més de dues milles per apropar-te a unes condicions minimament favorables pels ocells pelàgics. És el que passa amb la badia de Roses. Arrecerada contra el massís granític del Cap de Creus, acull no obstant una interessant població d’ocells marins.

Una mica tard per a les calàbries (Gavia sp.), vam poder gaudir, però, d’altres cabussadors molt especials. Els gavots Alca torda, en altres temps molt abundants al litoral català, són ara hivernants molt escassos, que tenen a la badia de Roses un dels seus indrets principals. La majoria dels que arriben a aquestes contrades son aus juvenils, que mudaran només ua part del seu plumatge, sense adquirir aquest aspecte de pingüí tan característic del adults. Són els nostres pingüins del nord.



Durant la travessia van observar espècies tan interessants com l’ocell de tempesta Hydrobates pelagicus melitensis (subespecie mediterránea del paiño europeo), o la gavina menuda Hydrocoleus minutus, aleshores en plena migració cap a les seves àrees de cria. També cap a les seves àrees de reproducció estaven els mascarells. Ara és difícil veure adults, potser encara volta algun, però la majoria dels que resten son inmadurs i subdults que estiuejaran a aigues meridionals de les seves colònies de cria.


Els grans protagonistes de la jornada varen ser les gavines. Ens va costar, però van aconseguir, gràcies al peix que es llançava, un bon estol de gavians argentats Larus michahellis michahellis. Al gran estol de argentats es van afegir primer alguna gavina capnegra Larus melanocephalus, una poques gavines rialleres Croicocephalus ridibundus, i finalment un parell de gavines corses Larus audouinii, espècie molt escasa al nor de la Mediterrània. I així van tornar a port, escoltats per gavines i gavians. I aquests, vigilats de ben aprop per un parell de paràsits grossos Stercorarius parasiticus, més interessats en els descarts de pesca que en piratejars als gavians. Va ser una sortida pobre en espècies, amb molt poques baldrigues, dominada per un vent del sud, que va bufar ben fort des de mig matí, però era l’Empordà, on el vent mana.

Larus melanocehalus (a baix), Larus m. michahellis (a dalt).

Larus melancephalus (2n esti
Larus melanocephalus (1r estiu).
Larus michahellis michahellis (1r estiu).


Stercorarius skua

Larus audounii