L'ORNITONIGMA

dissabte, 1 de desembre de 2012

Algunes dades de la costa del Garraf


Per raons de feina no he tingut gaires oportunitats per a surtir, però el poc que he fet ha estat interessant. El 17/11/12, vaig fer una part de la costa del Garraf, en concret el tram litoral entre Vilanova i la Geltrú i Cubelles. A les platjes de Vilanova, els habituals estols mixtos de làrids i xatracs becllargs, amb una clara predominància de gavines capnegres (Larus melanocephalus).  Una tret característic de les platges vilanovenges és la seva gran amplada. Això dóna una relativa traquil·litat als grup de gavines i xatracs que trien aquest indret per a descansar. Entre el port i les platges vaig comptar un total de 144 gavines capnegres, 108 gavians foscos (Larus fuscus) i 23 gavians argentats (Larus michahellis).
Més enllà de la platja, la vegetación de front dunar, molt deteriorada, ofereix espai per ocell d’ambients oberts. En aquesta ocasió cal destacar la presència d’un puput (Upupa epops) que s’hi alimentava.



En el límit sud de la comarca del Garraf desemboca el riu Foix. Antigament formava un delta, avui desaparegut per la expansió urbanística. A dia d’avui la presió antròpica és molt gran i son poques les aus que s’hi aturen. Malgrat que de vegades s’hi veuen coses molt interessants. Aquestes condicions són favorables per les espècies més tolerants, de manera que em vaig trobar el que preveia: ánecs collverds, Corb marí gros, Martinet blanc, Bernat pescaire, polles d’aigua, i una fotja de 1er hivern com a dada més interessant.






En el límit amb Cunit, s’extén una de les poques franjes dunars que resten al Garraf. Zona de cria del Corriol camanegre, és durant aquests mesos de finals de la tardor, un dels millors llocs per observar estols de Cruixidell (Emberiza calandra). Ena trentena d’exemplars, compartien l’espai amb un estol mixt de fringíl·lids (verdums, caderneres i passarells).



La jornada la vaig tancar al pont de Mercabarna (El Prat, Baix Llobregat), on continuava l’estol de morrells de cap roig (Aythya ferina), entre els qual hi havia una femella amb placa nasal verd fluix i codi negre IDI (pel color de la placa sembla marcat a França).