L'ORNITONIGMA

divendres, 6 de novembre de 2015

Hume

Badalona, 5:30 a.m.

Encara és negra nit quan sona el despertador. És un xiulet fluix, com de velatori. Costa llevar-se del llit a aquesta hora. Els ulls no responen. Miro el llit dos segons i m’apropo al finestral per obrir la porta del balcó, una mica d’aire fred segur que m’ajudarà a evitar la tentació. Encara amb pas dubtòs faig camí cap a la cuina, escalfo aigua i li tiro una cullareta de te. Sóc com una bateria que es descarrega cada nit i el matí el celebro amb tot un ritual que em retorna l’energia perduda: dutxa, menjar; afeitat, menjar; roba, menjar; agafar parafernàlia, menjar i finalment cap al cotxe (o a peu).

Parafernàlia

Realment no sé si existeix aquesta paraula en català. L’he cercat al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DEIC) i no hi ha cap entrada coincident. Tanmateix a l’Enciclopedia Catalana apareix amb aquesta accepció:  Conjunt aparatós d'objectes, actes, cerimònies, etc., que envolten una persona o una cosa. Van celebrar la victòria electoral amb gran parafernàlia de banderes, discursos i xarangues”.  Coincideix plenament amb el sentit que jo li dono: sobreactuació o excès d’objectes o elements. Avui no he sobreactuat, però anava carregat com un mulo.

Sobreactuació
http://www.popscreen.com/v/71vfy/El-Perro-Anda-Suelto-expo-raw-edit-Galer%C3%ADa-Parafernalia

Ronda

M’agraden les rondes, les disfruto, les gaudeixo, les festejo... una i una altra. Apa, una altra i pleguen! Això era només fantasia. Les rondes poden ser de dos tipos: ronda Litoral, que és aquella que tira paral·lela al mar; i ronda de Dalt, aquesta és fàcil, és aquella que està per sobre de la ronda litoral (més o menys).

Les rondes estan dissenyades per anar en contra de la teva voluntat. Si tens pressa, estan embussades, i si no la tens la circulació és fluïda. Imagineu-vos que tocava avui... Un no es lleva a aquestes hores per gust.

Motivació

En escriure “per gust”, m’ha vingut al cap la paraula mo-ti-va-ció. Tornant al DEIC amb quedo amb la segona accepció: Factor o conjunt de factors que indueixen a un comportament determinat. “. El factor es diu Hume, i no em refereixo a David Hume, el gran filòsef britànic, parlo d’un petit ocell, que si no fos per la seva veu seria virtualment impossible de veure. Bé, m’he passat. Volia dir que és petit i inquiet.

Montjuïc

Montjuïc sona a Jocs Olímpics, a grans concerts, però és bàsicament una de les grans zones verdes de Barcelona. A Montjuïc està el Jardí Botànic i al costat del Jardí Botànic, una petita roureda que s’asoma (sic) des d’un mirador al Baix Llobregat. Al bell mig d’aquesta petita roureda, en Manolo García Tarrasón va descobrir un Mosquiter de Hume (Phylloscopus humei), tota una raresa oriental a Europa. Sembla que és la cinquena cita per a Espanya. Gaudir-lo ha estat un plaer, amb amics, és difícil d’explicar per aquells que no són uns tocats de l’ala ;-)


Us deixo amb un parell de fotos [ni] testimonials del protagonista, i un dibuix que s’apropa més o menys al que recordo haver vist.



7 comentaris:

cris sala ha dit...

Moltes felicitats Quique, un bimbo sempre és benvingut... Jo sè d'un que tambè estava súper feliç... ;-)

cris sala ha dit...

Moltes felicitats Quique, un bimbo sempre és benvingut... Jo sè d'un que tambè estava súper feliç... ;-)

Quique Carballal ha dit...

Gràcies Cristina. Ho sé, ho sé que ho estava. I m'agrada compartir amb ell aquests moments perquè ho viu amb molta serenitat, no com jo que sóc un volcà.

Paco Torres ha dit...

Excente entrada. Enhorabuena por "el bimbo"

Jordi Sala ha dit...

Hola, soc el "sereno".

Genial aquesta entrada del blog Quique, és una petita meravella (com el mosquiter). Últimament estàs inspirat, felicitats!

Pancho ha dit...

Tinc una pregunta Quique...t'afaites cada matí? xD
Molt bon descobriment el del Manolo. Molts li hem d'agraïr aquest bimbo.

Quique Carballal ha dit...

Moltes gràcies. M'alegro que us hagi agradat.

Si ho fes cada di, Pancho, al ritme que em desperto jo, arribaria sempre tard (encara una mica més) ;-)