L'ORNITONIGMA

dilluns, 27 de maig de 2013

Nota breu sobre el Papamosques gris balear


Fa unes setmanes vaig passar tres dies a l’illa de Mallorca. Durant l’estada vaig observar una espècie força comuna als diferents ambients de l’illa, el Papamosques gris (Muscicapa striata). Aquesta espècie, que s’estén per gran part del Paleàrtic, apareix a les Illes Balears representada per una població amb rang de subespècie, ssp. balearica.

Uns aclariments previs
Les espècies són grups de poblacions que estan en contacte, el que permet mantenir un flux genètic entre inmigrants i emigrants de diferents ents poblacionals. Aquesta barreja manté les espècies més o menys homogènies, amb diferències de vegades tan subtils, que de poc serveixen  a un observador per diferenciar-les al camp. Tanmateix, el fet insular afavoreix un aïllament més intés que fa que aquestes divergències subtils prenguin prou consistència com per poder convertir-se en trets diferenciadors dels exemplars de les diferents poblacions.

A les Illes Balears ha passat una mica això. El flux genètic entre inmigrants i emigrants ha estat prou contingut com per a generar diferències significatives amb altres poblacions. No és l’únic cas a la Mediterrània, ja que a les illes de Còrsega i Sardenya, hi trobem la ssp. tyrrhenica i al Mediterrani oriental, la ssp. neumanni, que s’estén cap a l’est des del Pròxim Orient a través del Caucàs fins la Sibèria central.

Com podem reconèixer al Papamosques gris de les Balears?
Hi ha trets biomètrics, estructurals i de plomatge que permeten la diferenciació. Pel que fa als primers, cap tenir l’ocells en mà. En aquest sentit, fa un dies en Marc Illa va publicar un post molt interessant al seu blog, que us animo a visitar. Aquí tractaré només d'aquells trets que ens ajudaran a diferenciar-lo al camp: l’estructura i el plomatge. Però abans un matís molt important, només parlo d’exemplars adults o si més no de segon any calendari!

Noteu el fons blanquinós de front i pili, que fa destacar el ratllat fosc.

Flancs blanquinosos en comptes d'ocracis. Estan nets, sense estriat.

En un primer cop d’ull, crida l’atenció l’aspecte molt més lluminós i net del plomatge, en comparació als exemplars de la subespècie nominal striata. Hem de fixar-nos en aspectes com el front i pili blanquinosos amb ratllat fosc; les parts inferiors més pàl·lides i molt poc marcades; el llistat pectoral sembla difuminat o garabé absent; mentre els flancs están aparenment nets, mostrant un to blanquinós. Les parts superiors són gris marronoses pàl·lides. Sobre aquest fons, l’ull negre és molt cridaner.

L'ull fosc descata molt sobre la cara pàl·lida.

En contrast, striata resulta molt més marcat per tot el cos, especialment la pitera, amb estries que arriben als flancs, tenyits d’un to més ocraci o beigue. Les parts superios tendeixen més al gris fosc, inclosos front i pili. Comparat, resulta molt més brut i menys contrastat.  

Pit molt estriat.

Flancs ocracis. L'estriat del pit arriba fins als flancs.

Estructuralment ambdues subespècies són molt semblants, però la mida més petita de balearica pot recordar un Fycedula. Un altra cosa interessant que crida l’atenció en vol és el contràs de la cua força fosca amb el cos pàl·lid.

A Catalunya hi ha uns quants registres d’aquest taxón, un al parc Diagonal Mar de Barcelona. Atenció al papamosques grisos d’aspecte pàl·lid!