Fa unes setmanes vaig passar tres dies a l’illa
de Mallorca. Durant l’estada vaig observar una espècie força comuna als
diferents ambients de l’illa, el Papamosques gris (Muscicapa striata). Aquesta espècie, que s’estén per gran part del
Paleàrtic, apareix a les Illes Balears representada per una població amb rang de
subespècie, ssp. balearica.
Uns aclariments previs
Les espècies són grups de poblacions que estan en contacte, el que permet mantenir un flux genètic entre inmigrants i
emigrants de diferents ents poblacionals. Aquesta barreja manté les espècies més
o menys homogènies, amb diferències de vegades tan subtils, que de poc serveixen a un observador per diferenciar-les al camp. Tanmateix, el fet insular afavoreix
un aïllament més intés que fa que aquestes divergències subtils prenguin prou
consistència com per poder convertir-se en trets diferenciadors dels exemplars
de les diferents poblacions.
A les Illes Balears ha passat una mica això. El
flux genètic entre inmigrants i emigrants ha estat prou contingut com per a generar
diferències significatives amb altres poblacions. No és l’únic cas a la
Mediterrània, ja que a les illes de Còrsega i Sardenya, hi trobem la ssp. tyrrhenica i al Mediterrani
oriental, la ssp. neumanni, que
s’estén cap a l’est des del Pròxim Orient a través del Caucàs fins la Sibèria
central.
Com
podem reconèixer al Papamosques gris de les Balears?
Hi ha trets biomètrics, estructurals i de
plomatge que permeten la diferenciació. Pel que fa als primers, cap tenir
l’ocells en mà. En aquest sentit, fa un dies en Marc Illa va publicar un post
molt interessant al seu blog, que
us animo a visitar. Aquí tractaré només d'aquells trets que ens ajudaran a
diferenciar-lo al camp: l’estructura i el plomatge. Però abans un matís molt important, només parlo d’exemplars adults o si més no de segon any
calendari!
 |
| Noteu el fons blanquinós de front i pili, que fa destacar el ratllat fosc. |
 |
| Flancs blanquinosos en comptes d'ocracis. Estan nets, sense estriat. |
En un primer cop d’ull, crida l’atenció l’aspecte
molt més lluminós i net del plomatge, en comparació als exemplars de la
subespècie nominal striata. Hem de
fixar-nos en aspectes com el front i pili blanquinosos amb ratllat fosc; les
parts inferiors més pàl·lides i molt poc marcades; el llistat pectoral sembla
difuminat o garabé absent; mentre els flancs están aparenment nets, mostrant un
to blanquinós. Les parts superiors són gris marronoses pàl·lides. Sobre aquest
fons, l’ull negre és molt cridaner.
 |
| L'ull fosc descata molt sobre la cara pàl·lida. |
En contrast, striata resulta molt més marcat per tot el cos, especialment la
pitera, amb estries que arriben als flancs, tenyits d’un to més ocraci o beigue.
Les parts superios tendeixen més al gris fosc, inclosos front i pili. Comparat,
resulta molt més brut i menys contrastat.
 |
| Pit molt estriat. |
 |
| Flancs ocracis. L'estriat del pit arriba fins als flancs. |
Estructuralment ambdues subespècies són molt
semblants, però la mida més petita de balearica
pot recordar un Fycedula. Un altra
cosa interessant que crida l’atenció en vol és el contràs de la cua força fosca
amb el cos pàl·lid.
A Catalunya hi ha uns quants registres d’aquest
taxón, un al parc Diagonal Mar de Barcelona. Atenció al papamosques grisos d’aspecte
pàl·lid!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada