El segrest de la natura

Vull compartir amb tots vosaltres aquest enllanç que en resulta molt instructiu on s'explica de manera didàctic i entretinguda com els mercats financers aprofiten noves oportunitats de mercat, privant als ciutadans i ciutadanes d'un ben comú com és la natura.

Rapinyaires al nord de Portugal

D’aquí a unes setmanes centenars de siluetes sobrevolaran el cel de Barcelona, seguint la dorsal de les serralades litorals en direcció sud en el seu viatge de tornada a l’Àfrica. Aligots vespers, esparvers, aligots comuns, arpelles o milans negres entre d’altres, seran els protagonistes.

Àgila calçada

Milà negre

Mentre arriba aquest moment, vaig fent aquí a Galícia/Portugal amb l’ajut de l’amic Carlos Luciarte, que em va portar a una zona del Minho on vàrem observar fins a 6 milans negres (Milvus migrans), Aligot comú (Buteo buteo), Astor (Accipiter gentilis) Xoriguer (Falco tinnunculus) i una inesperada parella d’Esparver d’espatlles negres (Elanus caeruleus).

Breu aproximació a l'avifauna nocturna de la muntanya de Badalona

Durant la passada primavera vaig fer diverses prospeccions nocturnes a la franja sudest de la Serralada de Marina, entre els termes municipals de Badalona i Santa Coloma de Gramanet. Una imatge de la zona prospectada es pot veure al següent enllaç.

VEGETACIÓ

A tota la vessant domina principalment la garriga, amb clapes arbòries de pi pinyer i petites clapes d’alzines a les obagues més humides. A la vessant oriental del monestir de Sant Jeroni de la Murtra hi ha una petita extensió de horts vorejada per un rierol amb una formació en galeria de roures i altres espècies ombríboles. Ja al terme municipal de Santa Coloma de Gramanet, a tocar a Torre Pallsaresa, apareixen formacions arbòries més extenses i frondoses i la massa arbòria guanya terreny a la garriga.

DATES, HORARIS I ESPÈCIES

Es varen fer un total de cinc sortides, una a finals d’abril i la resta al llarg del mes de juny, per tal de confirmar la reproducció de les espècies registrades. Cada registre va ser cartografiat marcant el punt exacte de la localització i una àrea estimada que representa de manera subjectiva el territori de l’exemplar/parella.

Els transectes els vaig començar sempre a partir de la mitja nit i fins trecar d’alba. Durant la realitzación dels itineraris vaig establir uns punts d’escolta cada 200 m. En el cas quo no escoltès cap espècie procedia a utilitzar diferents reclams per a comprobar la presència/absència.

RESULTATS PER ESPÈCIES

Òliba (Tyto alba)

Un únic registre d’un exemplar el 20 d’abril en vol de caça per sobre dels horts que envolten el monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Xot (Otus scops)

El més comú de totes les rapinyaires nocturnes. He estimat un mínim de 6 parellas reproductores. Els primers exemplars els vaig detectar a la primera quinzena d’abril. No obstant això, per evitar el solapament entre els migrants sedimentats i els reproductors, el gruix de les prospeccions les vaig centrar al mes de juny.

La majoria dels territoris estaven ubicats a clapes arbòries envoltades de garriga. Una parella estava establida a un territori més boscós. I una altra a una zona urbanitzada. Dos dels territoris se solapaven parcialment amb territoris de Mussol comú (Athene noctua). Un d’ells al final de la riera de Canyet i un altre a la banda sudest del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

La totalitat hi eren al terme municipal de Badalona, amb absència a la petita part de l’itinerari de Santa Coloma de Gramanet, precisament l’únic punt on vaig confirmar la reproducció del Gamarús (Strix aluco).

Exemplar de la Vallensana.

Exemplar de la plana pròxima al monestir.

 Mussol comú (Athene noctua)

S’han detectat tres parellas segures i dos exemplars solitaris. Dues de les parelles estan en edificacions humanes: una al monestir de Sant Jeroni de la Murtra i una altra en una masia de Canyet. La tercera parella es troba en zona de garriga amb petites clapes arbòries de pi pinyer i alzina. Pel que fa als exemplars solitaris, un va ser observat en vol a l’urbanització de la Vallensana i un altre reclamant a una masia aïllada a l’est de Canyet, molt a prop del territori que ocupava la parella de la zona de garriga.

Gamarús (Strix aluco)

Vaig tenir únicament dos registres. El primer a l’abril a una zona boscosa molt esclarisada; i el segon el 30 de juni quan vaig escoltar el reclam de un poll a Torre Pallaresa al terme municipal de Santa Coloma de Gramanet.

Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)

Durant les sortides nocturnes, vaig enregistrar un total 8 punts de contacte regulars, tots a zones de garriga amb pins pinyers dispersos. La resta de contactes (altres 4) es van donar només en una ocasió a finals d’abril, que poden correspondre a migrants.

RESUM

En total es varen registrar 4 espècies de rapinyaires nocturnes i una espècie del gènere Caprimulgus. De les rapinyaires nocturnes es va comprobar la reproducció de 3 espècies: Otus scops, Athene noctua i Strix aluco. Quant al Caprimulgus europaeus es van controlar 8 ex. territorials.

En la taula següent es poden veure les dates en què es van registrar les diferents espècies d’aus nocturnes trobades a l’itinerari.

	20.IV	1.VI	16.VI	23.VI	30.IV
Tyto alba	*
Otus scops	*	*	*	*	*
Athene noctua	*	*	*	*	*
Strix aluco	*				*
Caprimulgus europaeus	*	*	*	*	*

Anelles de Gavina corsa

En els darrers dies he fet alguns controls d'anelles de Gavina corsa (Larus audouinii). Els tres primers corresponen a exemplars observats a Vilanova i la Geltrú. Mentre que els dos últims els vaig fer en una sortida al mar a 3 milles de la costa de Badalona.

10/05/12: Port de Vilanova i la Geltrú

1) Exemplar de 3r any calendari amb anella blanca i codi negre BBR7 al tars esquerre i anella metàl·lica al dret, que va ser anellat com a poll el 25/06/2010 al Delta de l’Ebre.

2) Adult amb anella blanca i codi negre AC5T a la tíbia dreta,

3) Adult amb anella blanca i codi negre BLH al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. Aquest ejemplar, que no apareixia per Vilanova i la Geltrú des del 2010, va ser anellat com a poll al Delta de l’Ebre el 1988! Tot un rècord de longevitat: 24 anys!

4) Adult amb anella blanca i codi negre SML al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. El 17 d’abril va ser observat al port de Catellò (País Valencià).

10/05/12: 3 milles a l'est de la costa de Badalona

5) Adult amb anella blanca i codi negre XHL al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. Aquest exemplar va ser anellat com a poll al Delta de l’Ebre el 1995. La primavera passada i aquesta ha estat controlat a la nova col·lònia que es va formar al Delta del Llobregat.

6) Exemplar 2n estiu (3r any calendari) amb anella blanca i codi negre BC1W al tars esquerre i anella metàl·lica al dret, que va ser anellat com a poll al Delta de l’Ebre. 

Badalona: aigües litorals

Ahir, 12 de maig, vaig tenir l'oportunitat de fer una petita sortida al mar a bord del "Ciutat de Badalona", un quetx clàxic bastit a Dinamarca al 1929. Tant sols vàrem endinsar-nos unes 4 milles. Tot i així, poder gaudir de l'espectacle que les aus marines ofereixen al seu medi sempre val la pena.

Malgrat que el recorregut de poc més de una hora i mitja no donava per anar gaire lluny, vàrem observar un total d'11 espècies:

• Mascarell (Morus bassanus): 3 inmadurs en direcció sud.
• Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii): 3 joves de l'any.
• Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea diomedea): 6 exs.

• Baldriga balear (Puffinus mauretanicus): > 60 exs.

• Baldriga mediterrània (P. yelkouan): 1 ex.

• Gavina capnegra (Larus melanocephalus): 12 exs.

• Gavina corsa (Larus audouinii): > 50

Exemplar de 2n any calendari

Exemplar de 3r any calendari

Adult

Exemplar anellat amb codi XHL.

• Gavià argentat (Larus michahellis michahellis): > 50
• Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis): 16
• Paràsit gros (Stercorarius skua): 1
• Paràsit cuapunxagut (Stercoraris parasiticus): 4 exs. Tots en direcció nord. 

Exemplar inmadur de fase fosca.

Corriols camanegres al Garraf: temporada 2012

Per tercer any consecutiu he fet un cens de les parelles de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) que crien a la costa del Garraf. S’ha prospectat tot el litoral, tret la platja Llarga, al Prat de Vilanova, que es farà en breu.  En relació a les dues últimes temporades, aquesta petita població, a cavall entre les més importants de Tarragona i el delta del Llobregat, es manté estable. Les zones de cria, molt sotmeses a una elevada pressió humana, no han tingut canvis destacables, a excepció de la plana del dic de Ponent del port de Vilanova i la Geltrú, on la vegetació ha guanyat molt terreny, reduint el hàbitat potencial per al corriol i els pescadors han començat a accedir-hi (fins ara les obres del port mantenien aquesta àrea restringida al públic).

RESULTATS

Dic de Ponent del port de Vilanova i la Geltrú

Dues parelles. El mascle d’una de les parelles es mou entre la zona tancada i la plana sorrenca que hi ha al exterior oberta al públic. Cap de les dues mostren indicis de reproducció.Una tercera parella es mou entre la platja de Ribes-rojes i la plana accesible al públic del dic.

El mascle que es mou per l'exterior del dic.

Cubelles

Es detecten un total de tres parelles. Una amb un poll de pocs dies. Una altre amb un poll d’uns 20 dies. I finalment una tercera parella sense polls o niu, que s’alimenta al intermareal de la sortida d’aigües de la tèrmica.

Al llarg de les dues hores d’observació en aquest indret, molt transitat per pescadors i passejants (alguns amb gossos) vaig poder comptar 26 moments de display per part dels adults davant potencials perills. Això representa que cada 4,5 minuts estaven sotmesos a una situació destrés provocada pel continu tràfec de persones i gossos. Tot i que no és extrapolable, per tractar-se d'una dada aïllada, ens apropa a la difícil realitat d'aquesta espècie fora de les àrees protegides. Si això va ser un dijous a la tarda, imagineu-vos com serà un cap de setmana assolellat amb un accés massiu de persones a les platges.

Signa per la prohibició de la falconeria a Gallecs

Més d'una vegada he parlat en aquest blog sobre la pràctica de la falconeria a Gallecs. El problema encara persisteix i les autoritats encarregades (tret de comptades excepcions) de la preservació d'aquest espai practiquen la política de l'estruç, quan no col·laboren, per acció u omissió, en el agreujament del problema.

Fins ara, ha estat la pressió popular i l'activisme social el que ha anat aconseguint coses. I un altre cop torna a ser la societat civil la que es movilitza per tal d'aconseguir un objectiu ben definit: eliminar la pràctica de la falconeria a Gallec. 

Des d'aquest blog us animem a col·laborar deixant la vostra signatura. Podeu adreçar-vos a aquests enllaços:

Minister of Planning and Sustainability of the Generalitat de Catalunya:

 The prohibition of falconry in the Natural Area of Interest in Gallecs

The prohibition of falconry in the Natural Area of Interest in Gallecs