Gavines i anelles a Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú està molt animada amb les gavines capnegres i els gavians foscs ja comencen a ser cada cop més nombrosos. Les observacions les vaig fer sempre a la tarda. Dels dos dies que hi vaig anar, cap vaig fer censos complerts. El dia 15 vaig censar el port i la platja de Sant Cristòfol i a l’endemà la platja de Ribes Roges. Destacar les més de 1100 gavines capnegres que vaig comptar el 15/10/09 entre el port i la platja de Sant Cristòfol. Cal esmentar l’observació, aquell dia, d’un adult encara en plomatge nupcial.

Pel que fa a la lectura d’anelles, el 15 va ser el dia més profitós, la ventada mantenia les platges pràcticament buides de gent i els animals estaven força tranquils, la qual cosa va permetre que es formés un gran estol de gavines i gavians. Al contrari que el divendres, quan la millora del temps va omplir les platges de gent amb ganes d’esbarjo i restava poc joc per les aus. Tot i així, a la platja de Ribes Roges s’hi varen aplegar gairabé 350 capnegres, més de 60 gavians foscos i un centenar llarg de gavians de potes grogues.

Comentar també l’observació de dues gavines corses el 15/10/09 al port i la presència sempre escassa de xatracs becllargs amb les capnegres.

Tot seguit, podeu veure el recull de lectures d’anelles de gavines i gavians:


Gavina capnegra (Larus melanocephalus)

15/10/09

PORT DE VILANOVA I LA GELTRÚ

1) Adult amb anella verda (trencada) i codi blanc 1A3? al tars esquerre i anella metàl·lica al dret.Platja de Sant Cristòfol

1) Adult amb anella blava i codi blanc ISZL al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Un exemplar del projecte italià de Nicola Baccetti.

2) Adult amb anella verda i codi blanc ISZL al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Un exemplar del projecte francès de Camille Duponcheel.

3) Adult amb anella blava i codi blanc A24 al tars dret i anella metàl·lica a la tíbia dreta. Crec que és un exemplar anellat a Itàlia dins el projecte d’en Nicola Bacetti.

4) Adult amb anella blava i codi blanc INPB al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Un exemplar del projecte italià de Nicola Baccetti.

5) Adult amb anella verda i codi blanc 2J0 al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Un altre exemplar francès del projecte de Camille Duponcheel.

6) Adult amb anella vermella i codi blanc HRF7 al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. Un exemplar del projecte hungarès de Karcza Zsolt.

7) Adult amb anella vermella i codi blanc YJY3 al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Exemplar anellat a Iugoslàvia.

16/10/09

PLATJA DE RIBES RIGES

1) Adult amb anella verda i codi blanc 5K2 al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. Un exemplar del projecte francès de Camille Duponcheel.

Gavià fosc (Larus fuscus)

15/10/09

PLATJA DE SANT CRISTÒFOL

1) Exemplar de 1er hivern amb anella groga i codi negre 4OT al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. Exemplar del projecte anglès de Peter Stewart.

Gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis)

15/10/09

PLATJA DE SANT CRISTÒFOL

1) Adult amb anella taronja i codi negre B1VD al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. Anellat a les Illes Balears.

2) Adult amb anella verda i codi blanc PCAP al tars esquerra i anella metàl·lica al dret. Anellat al delta de l’Ebre.

Gavines i anelles a Vilanova i la Geltrú

Per motius laborals aquesta tardor no estic sortint gaire a observar ocells, i les poques vegades que ho he fet, ha estat al port de Vilanova i la Geltrú i les platges que l’envolten, per la seva proximitat al meu lloc de treball.

No hi tornava des de juny, quan les gavines corses estaven per tot arreu. El 4 de setembre tant sols hi havia un adult i el gruix estava el constituïen les gavines capnegres, de les que vaig arribar a comptar 801 ex., amb una aclaparadora majoria d’adults i només un 0.75% d’aus juvenils. A dins el port romanien uns pocs exemplars de gavià fosc (Larus fuscus), una quinzena. A final de setembre, encara vaig veure un parell de corses, una d’elles anellades, un nombre semblant de fuscus i una xifra sorprenentment baixa de gavines capnegres (6 ex.). Era el 28 de setembre.

La primera visita d’octubre, el dia 8, vaig fer una ullada a les platges. A la de Ribes Roges hi havia 121 gavines capnegres, una vintena de gavians foscs, un bon grapat de gavians argentats i 6 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis). A més d’un martinet blanc (Egretta garzetta), que més tard vaig veure dins el port en companyia d’un altre exemplar. Ja al port, el nombre de gavines capnegres era prou interessant per posar-se a trobar anelles. Entre els 306 ex. en vaig veure, de 3 anellats. La proporció d’edats era la habitual, majoritàriament adults (94.8%). També hi havia una Gavina corsa adulta.

A l’endamà, en sortir de la feina, vaig aturar-me a la platja de Ribes Roges per tal de fer una ullada a l’estol de gavines i gavians que descansaven a la platja. Vaig tenir el plaer de conèixer i de compartir el temps d’observació amb el Carles Carboneres, qui em va explicar alguns detalls molt interessants sobre determinats exemplars anellats de gavina capnegra que hi vàrem observar.

Tot seguit podeu veure un report de les gavines i gavians anellats que hi vaig controlar.

Gavina capnegra (Larus melanocephalus)

8/10/09 - port de Vilanova i la Geltrú

1) Adult amb anella blanca i codi negre 4AH al tars esquerre i anella metàl·lica a la tíbia dreta. Un ocell d’origen belga.

2) Adult amb anella blava i codi blanc ILJV al tars esquerre i anella metàl·lica a la tíbia esquerra. Un exemplar del projecte italià de Nicola Baccetti.

3) Adult amb anella negra i codi blanc F80 al tars esquerre i anella metàl·lica a la tíbia dreta.





9/10/09 – platja de Ribes Roges, Vilanova i la Geltrú


1) Adult amb anella verda i codi blanc 2N9 al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Exemplar anellat a França.

2) Adult amb anella blava i codi blanc S09 al tars esquerre i anella metàl·lica a la tíbia esquerra. Un altre exemplar del projecte italià de Nicola Baccetti.

3) 2n hivern amb anella vermella i codi blanc HFF3 al tars dret i anella metàl·lica al esquerre. Es tracta d’un exemplar del projecte hugarès de Karcza Zsolt.

4) Adult amb anella verda i codi blanc 3A5 al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Exemplar anellat a França.

5) Adult amb anella verda i codi blanc 1J6 al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Exemplar anellat a França.


Gavina corsa (Larus audouinii)

1) Adult amb anella blanca i codi negre ATMA al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre, observat el 28/09/09 al port de Vilanova i la Geltrú (El Garraf).

Gavià argentat (Larus michahellis michahellis)

1) Exemplar de 1r hivern amb anella verda i codi blanc PFZJ al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre, observat el 08/10/09 al port de Vilanova i la Geltrú (El Garraf). Quan el vaig veure el codi semblava taronja. Parlant-ne amb el Carles Carboneres vaig adonar-me que el color taronja era conseqüència de la bruticia, ja que el codi correspon al Delta de l’Ebre on s’anella amb verd i codi blanc.

Riu Besòs, 06/IX/09

Després de moltes setmanes d’absència, he tornat al meu estimat Besòs. Si enguany la migració de limícoles està sent molt fluixa, al Besòs, que ha perdut una bona part dels indrets més adients, la seva aparició es pot qualificar de testimonial, segons m’ha explicat en Xavi Larruy. Tant sols els corriols petits i les xivitones són presents de manera regular. Avui no ha estat una excepció, un han estat les úniques espècies que n’he trobat: 10 corriols petits i 4 xivitones.

Per contra, els ardeids han incrementat la seva presència darrerament. El desenvolupament de la vegetació de la vora del riu funciona com a pantalla, aïllant parcialment les seves zones de repòs i alimentació del tràfec de passejants. Això ha permès que en alguns trams s’instal·lin grups conformats per diverses espècies. Aquest matí, per exemple, en un petit tram de riu hi havia 1 Espulgabous (Bubulcus ibis), 11 martinets blancs (Egretta garzetta), 2 bernats pescaire (Ardea cinerea), i un preciós i confiat jove d’Agró roig (A. purpurea). A més a més, volta per la zona un jove de Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) que no he aconseguit veure. I fa dies es van veure Agrons blancs.

Les xifres són interessants, però no són les millors. De bernats pescaires, per exemple, n’hi havia pocs, probablement perquè han estat espantats per un pescador que estava dins el riu caminant amunt i avall. De fet quan jo he arribat no hi havia cap ardeid. Ha estat més tard, quan han arribat volant riu avall. Tant sols l’Agró roig s’ha mantingut amagat entre la densa vegetació de la illa que utilitzen.

El riu te un potencial que no pot ser aprofitat per moltes aus aquàtiques, precisament per aquest tipus de molèsties que les diferents administracions implicades en la seva gestió no semblen gaire interessades a solucionar. Tot i així acaben entrant coses, evidentment sempre els més confiats o els que per alguna raó imperiosa es veuen obligats a fer escala. Un cas de confiat és el del jove de Gavina capnegra (Larus melanocephalus) que descansava avui a la barra de sorra a escassos metros dels pescadors.

Pel que fa a passeriformes, destacar la vintena de tallarols de garriga (Sylvia cantillans) que vaig comptar en uns 700 m. de recorregut, un mínim de 13 boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus), una Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) i els dos primers tallarols de casquet (Sylvia atricapilla) observats en aquesta migració de tardor.

Panoràmica de la desembocadura del riu Besòs:

Una signatura per la conservació de Gallecs

El meu amic Xesco va fer arribar al fòrum Auscat un e-mail explicant que “des d'un col·lectiu es pretén salvar el que resta de Gallecs”, on “encara hi ha una bona extensió de terrenys agroforestals, amb uns valors naturals inqüestionables. Es pretén evitar que es construeixin més carreteres o que s’ampliï o es desdobli la que resta al nord de l'espai, l'única zona que encara manté un nexe amb altres espais naturals sense barreres importants pel mig. L'ampliació d'aquesta carretera (ara mateix lenta), la conversió en via ràpida i el desdoblament suposa posar la creu final, ja que convertirà Gallecs en una illa. Així mateix, es demana la protecció de l'espai.”

Aquesta zona del Vallès oriental és un dels pocs indrets que es va salvar del desarrollisme que va patir tot l’àrea metropolitana de Barcelona als anys 60 i 70 del s.XX

Hi ha un enllaç on podeu deixar la vostra signatura per tal de col·laborar en la protecció i millora d’aquest espai natural:

http://www.thepetitionsite.com/1/plataforma-per-la-defensa-de-gallecs

Diagonal Mar: Fumarell carablanc, riallera txeca... i una reflexió

Ja fa uns dies que torno a voltar per Barcelona i rodalies, però no ha estat fins abans d’ahir que vaig poder penjar-me el binocles al coll per fer-hi una ullada. Com que va ser en plegant de la feina, no em va quedar gaire temps per aprofitar i vaig decidir apropar-me al Parc Diagonal Mar. Vés per on, que va ser una bona tria, doncs, en arribar-hi vaig veure aturat amb les gavines rialleres un jove de Fumarell carablanc Chlidonias hybridus. Desconec si existeixen observacions d’aus sedimentades al litoral de Barcelona (si que em consten d’exemplars en pas), però resulta molt interessant l’observació d’aquesta espècie en un parc urbà ple de gom a gom.

Entre les gavines rialleres, hi havia un exemplar de 1er hiver amb anella metàl·lica que portava una inscripció de la República Txeca. El codi era el següent: N. MUSEUM / PRAHA / EX 7713

Aquest és el segon registre (personal) que hi ha al parc de gavines rialleres de l’Europa oriental. El primer va ser d’un exemplar polonès observat l’1/02/09.

L’observació del fumarell em va fer pensar sobre el potencial d’alguns parcs per atraure alguns migrants. Aquest en particular disposa d’una orla de vegetació lacustre molt maca, tot i que el fet que tingui una disposició perimetral li resta valor, ja que està permanentment exposada al tràfec de persones, cosa natural en un parc urbà. Per a determinades espècies, això no hauria de suposar un greu problema. El problema és que de tant en tant (i de vegades massa sovint), alguns individus (humans) es comporten com a brètols sense cap consideració envers els seus conciutadans, el propi espai i els essers vius que hi viuen temporalment o ocasionalment. Ahir vaig veure que l’estiu va reduir considerablement la superfície de la làmina d’aigua, la qual cosa va crear una zona de fangs que ben bé podria ser aprofitada per algunes espècies (en ve al cap algun limícol). Això, però, és somniar. Qui seria l’ingenu que s’hi ficaria quan una colla de bàrbars envaeixen l’estany espantant “todo bicho viviente”? Una imatge ho diu tot. Tindran raó els diaris quan parlen del deteriorament de la convivència. En aquest sentit sóc pessimista, però em nego a dir: Què hi farem!

Más anillas gallegas

Aquí van algunos ejemplares marcados de Gaviota patiamarilla del tipo "lusitanius". Esta forma que cría en las costas cantábricas , Galicia y la mitad norte de Portugal, es algo diferente de la subespecie michahellis. A grandes rasgos y sin ánimo de ser exhaustivo, decir que generalmente es más pequeña, más estilizada y más paticorta (aunque en los machos se da cierto grado de solapamiento). El patrón alar difiere ligeramente de la forma nominal y tiene una muda más tardía.

1) Ejemplar mudando a 2º invierno con anilla de PCV negra y código blanco 013M sobre tarso izquierdo y metal en tarso derecho, observado el 20/VIII/09 en el Regato Muiños, Arealoura, Nigrán (Pontevedra). Pertenece al proyecto gallego de Francisco Docampo.

2) Adulto con anilla de PCV verde y código blanco ZC35 sobre tarso izquierdo y metal en tarso derecho, observado el 26/VIII/09 en la playa de Canido, Vigo (Pontevedra). Pertenece al programa de marcage llevado a cabo en las islas Cies y coordinado por Jorge Mouriño.

3) Adulto con anilla de PCV verde y código blanco ZBAN sobre tarso izquierdo y metal en tarso derecho, observado el 26/VIII/09 en la playa de O Vao, Coruxo, Vigo (Pontevedra). Pertenece al programa de marcage llevado a cabo en las islas Cies y coordinado por Jorge Mouriño.

Sobre el Corb marí emplomallat a Catalunya

http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/sala_de_premsa/notes/CORBMAR_.jsp?ComponentID=175835&SourcePageID=3075#1

El litoral català esdevé un refugi mundial del corb marí emplomallat mediterrani durant l'estiu

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha constatat la importància del litoral català com a refugi de diverses espècies d’aus marines durant determinats períodes de l’any. Aquest és el cas del corb marí emplomallat mediterrani (Phalacrocorax aristotelis desmarestii), del qual s’estima que fins un 10% de la població mundial podria dependre de les costes catalanes durant l’estiu. Des de la Direcció General del Medi Natural cada any es realitza un recompte i mapatge de la població nidificant d’aquesta espècie de corb marí a les àrees protegides on nia. Des de fa uns anys s’ha observat que a l’estiu es dóna un augment important en el nombre de corbs marins emplomallats a les costes catalanes. En alguns indrets s’hi observen concentracions de desenes i fins i tot centenars d’exemplars. Hi ha evidències mitjançant l’observació d’ocells marcats que aquests ocells es desplacen des de les Illes Balears i s’afegeixen a la població local catalana.

La població mundial de corb marí emplomallat de la Mediterrània (Phalacrocorax aristotelis desmarestii)es concentra majoritàriament en illes del litoral Mediterrani, amb només uns pocs centenars de parelles que nien al continent. El litoral mediterrani de la Península acull en conjunt la segona població mundial més important d’aquest tàxon amenaçat, per darrera de Croàcia. A les costes mediterrànies continentals, hi nien unes 60-70 parelles, 40 de les quals a Catalunya (2/3 del total de les de l’estat continental). Aquesta població ha sofert un important procés de recuperació en els darrers anys gràcies als esforços de conservació que s’hi ha esmerçat a Catalunya i ha passat de 14 parelles a les prop de 40 actuals.

Aquesta espècie està classificada com en perill al Libro rojo de las aves de España i d’interès especial per a la Unió Europea i amb un pla d’acció vigent. També és qualificada de vulnerable a l’extinció a Catalunya i la presència de les poblacions nidificants a la costa catalana, sobretot a la Costa Brava, ha servit per designar com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) diversos trams del litoral gironí per preservar-los. Aquest és el cas del litoral del Baix Empordà.

El corb marí emplomallat és una espècie sensible a abocaments d’hidrocarburs i a la captura accidental en arts de palangre. No obstant això, a Catalunya els casos d’incidències d’aquest tipus és insignificant. La presència del corb marí emplomallat a la costa constata un bon estat ambiental del litoral i amb presència suficient de peix, que captura en persecucions submarines mentre neda sota l’aigua. El corb marí és doncs, un ocell bioindicador que requereix d’aigües transparents i en bon equilibri ecològic.

No cal confondre’l amb un parent de la mateixa família, el corb marí gros, que arriba a l’hivern a l’interior de Catalunya i que no és amenaçat. El corb marí emplomallat és estrictament marí. Els adults són negres i verdosos i tenen cresta, els joves són més blancs.

La població més important de l’Estat espanyol és la de les Balears, on el 2006 niava un 20% de la població mundial. Cada vegada queda més clar que les espècies amenaçades no són d’un territori en particular, ni d’on nien ni d’on hivernen, sinó del conjunt d’àrees en què se’ls permet viure. Per això, Catalunya juga un paper vital dins la Mediterrània occidental per a moltes espècies marines.

El cicle vital del corb marí emplomallat es divideix en dos etapes: la nidificació (entre gener i maig) i la dispersió postnupcial (entre juny i desembre). Ambdós períodes requereixen de mètodes d’estudi i gestió diferents. Atesa la fragilitat d’aquesta espècie, del seu caràcter bioindicador de la bona qualitat de les aigües marines i de l’elevada freqüentació turística de les nostres costes a l’estiu, cal conèixer tant els llocs de descans i muda, emparats per la legislació com a zones on les espècies protegides no han de ser pertorbades, com el volum total de la població.

Les dades preliminars de 2008 ens van donar resultats positius a nou de les onze comarques costaneres catalanes, amb màxims a l’Alt Empordà i la Selva. Les costes centrals del Garraf i les del Tarragonès també van registrar resultats positius. En canvi, les primeres dades de 2009 ja donen dos indrets de concentració amb 114 i 115 exemplars a les Illes Medes i Cap de Creus respectivament.

Actualment tècnics i ornitòlegs voluntaris, en col·laboració amb els espais naturals protegits, estan recollint dades per elaborar un mapa i un cens que permetrà conèixer amb precisió el paper postreproductor, ja a hores d’ara important, que té Catalunya respecte d’aquesta espècie amenaçada d’extinció pròpia de la Mediterrània, i eventualment avançar en el que en un futur serà el pla de conservació d’aquesta espècie amenaçada d’extinció.