divendres, 27 gener de 2012

A cop d’ull

La natura et pot sorprendre en qualsevol lloc i en qualsevol moment, arran de terra o sobre els nostres caps, al indret més verge (si encara n’hi ha) o al més erosionat pel despropòsit humà.

El 14 de gener vaig anar fins a Torredembarra per a colaborar en el Cens d’ocells aquàtics hivernants. Entre Torredembarra i Creixell encara resta, mig ofegat, un espai natural que es va salvar de la urbanització gràcies a la lluita i la perseverància de ciutadans i ciutadanes concienciats de la necessitat de conservar els valor naturals del seu entorn. Actualment 3 quilòmetres de platja estan protegits com a Espai d'Interès Natural, "Els Muntanyans" paradigma del espíritu conservacionista alhora que mostra perfecta de la misèria humana.

Es tracta d’una zona dunar amb arees inundables, que fa de connector biològic amb els boscos interiors. De gran valor paisagístic, acull flora i fauna de gran importància (recentment ha estat colonitzat per la Polla blava Porphyrio porphyrio).

Aquest hivern àtipic està fent que l’hivernada sigui més aviat fluixa. Juntament amb l’Albert Vázquez, vaig censar un tram de costa protegit. Però protegit pels pèls. Mireu la foto, una imatge val més que mil paraules. Las zones protegides en aquest tram són, per dir-ho d’una manera col·loquial, les deixailles.












"Si es que el que no se conforma es porque no quiere”.

Tot i aquest desagravi envers la natura i insult cap al ciutadà, la natura ens recorda que encara hi és present, ben present.

Tornaven de censar la zona “protegida”, quan un Xatrac bec-llarg ens va sobrevolar a baixa altura. Podíem fins i tot veure el peixet que portava al bec. De sobte va aparèixer un Paràsit cuapunxagut que va començar empaitar el xatrac fins que va deixar anar el peix. Tot això a pocs metres dels nostres caps en un espai “protegit”.

Foto d'arxiu: Paràsit cuallarg adult de fase fosca.

Sort que encara resten zones protegides, si no com disfrutariem d’aquests espectacles? Potser a través de Discovery Channel? Tranquils, tranquils que tot arribarà!