Per segon any consecutiu he pogut constatar la reproducció del Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) al port de Vilanova i la Geltrú. És aquesta una bona notícia? Sí... i no. Com s’enten aquesta dicotomia? Tot seguit tractaré d’explicar-ho, però abans faré un breu repàs de la situació de l’espècie al país.
La població
 |
| Parella de Corriol camanegre a la platja de Ribes Roges (Vilanova i la Geltrú) |
Aquest petit limícol, que a Catalunya habita principalment àrees sorrenques litorals (dunes, platges, salines…), és una espècie amenaçada, que està inmersa en un procés de decliu generalitzat. A Catalunya la població reproductora es va estimar en 1650-1850 parelles, amb el gruix de la població (90%) localitzada al Delta de l’Ebre (Montalvo, T. et al. 2004. Corriol camanegre. Charadrius alexandrinus. In Estrada, J. Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.). Atlas dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Pp. 218-219. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx edicions. Barcelona). Els altres nuclis poblacionals més importants es troben al Delta del Llobregat i als Aiguamolls de l’Empordà. És dir, en àrees amb una figura de protecció, malgrat que no totes les parelles crien dintre dels seus límits. Pel que fa a la resta del territori, n’hi ha parelles disperses o petites colònies laxes. És el cas de la platja de Premià de Mar i la platja de Malgrat-Punta de la Tordera, al Maresme (Andino, H.; Badosa, E.; Clarabuch, O. & Llebaria, C. (Editors). 2007: Atles dels ocells nidificants del Maresme. Els llibres del Set-Ciències. Barcelona. 2007); el sud de la comarca del Garraf; les platges del Baix Penedès; i el litoral del Tarragonès.
L’estat de conservació
Com veieu, amb l’excepció del Delta de l’Ebre, l’hàbitat de l’espècie coincidex amb les àrees turístiques més desenvolupades o bé amb zones amb una forta pressió urbana, com ara el Delta del Llobregat, que està encaixat en plena conurbació de Barcelona, constrenyit per l’expansió de les infraestructures i la demanda permanent de sol industrial. Així doncs, la pèrdua, alteració i fragmentació del seu hàbitat, són els principals factor causals de la recesió de l’espècie. Al deterioramet i fragmentació de l’hàbitat, cal afegir un model d’oci agressiu amb l’entorn natural. La freqüentació, el tràfec permanent i massiu de persones en èpoques crítiques per a l’espècie i les nombreses activitats que es fan a les platges, dunes i sorrals, afecten negativament aquest petit limícol, que nia directament a terra, contruïnt una petita depressió. Aquesta circunstància, el fa especialment sensible al tràfec de gent.
En algunes àrees s’ha fet una gestió que ha permès una lleugera recuperació o s’espera una recolonització (como per exemple al Maresme), però encara resten zones potencials que manquen de plans de gestions o aquests són gestionades inadequadament.
El cas del Garraf
Per qüestions professionals vaig estar visitant el sector de platges comprès entre Vilanova i la Geltrú i Cubelles durant l’any 2010. Aleshores vaig controlar parelles reproductores a tres punts: el port de Vilanova i la Geltrú, El Prat de Vilanova i Cubelles.
Enguany he controlat parelles només a Cubelles i a Vilanova i la Geltrú: 2-3 parelles al port de Vilanova i la Geltrú (VNG), 1 parella al Prat de Vilanova (any 2010), i 3 parelles a Cubelles, a més de 5 exemplars desemparellats (3 mascles i una femella a VNG i un mascle a Cubelles). Totes les parelles ocupaven zones dunars, excepte les que s’han reproduït al dic de Ponent del port de Vilanova i la Geltrú.
 |
| Àrea de reproducció al port de Vilanova i la Geltrú |
Tot i que l’espècie té una marcada preferència per les dunes i platges, és prou versàtil per ocupar aquelles zones que presenten uns requisits mínims quan no disposa d'una altra alternativa. La zona que ocupa al port és una superficie sorrenca d’origen antròpic, resultat de l'ampliació del port esportiu. Hi ha molt poca cobertura vegetal, tot i que respecte de l'any passat, s'ha notat un increment. L'àrea té l’accés limitat, amb la qual cosa el nivell de molèsties és mínim, tot i les obres que s’hi duen a terme. I en aquest factor resideix possiblement l'èxit de la parelles reproductores. La temporada passada i aquesta, varen aconseguir treure polls endavant, tot i la presència nombrosa d'un dels seus principals depredadors, el Gavià argentat (Larus michahellis). El fet de que no es vegin obligats a abandonar sovint el niu molt probablement pot explicar-ho. Aquesta zona del port és també un punt de descans important per la Gavina corsa (Larus audouinii), però aquesta espècie no sembla especialment interessada en el Corriol, tal i com vaig poder constatar diverses vegades i enregistrar al video que podeu veure tot seguit.
Dic de Ponent al 2011.
Al terme municipal de Vilanova i la Geltrú hi ha uns 4 km de platja. No obstant això la forta pressió que pateixen aquests espais, frustra qualsevol intent de recolonització per part del Corriol camanegre. A l’hivern, però, sí que les utilitza sovint. Només la platja Llarga gaudeix d’un pla de protecció (Pla especial de restauració com a zona humida i sorral costaner del Sector de Platja Llarga de Vilanova i la Geltrú); i ha estat inclosa dins l'inventari de zones humides de Catalunya. No és casualitat llavors, que el Corriol camanegre la utilitzi per a criar.
Epíleg
Tornant a la pregunta inicial. El sí respon al fet de que el Corriol camanegre, malgrat el procés de regressió, colonitza aquelles zones que presenten condicions favorables per a la reproducció. El no és el contrapunt. L’espècie es veu abocada a utilitzar hàbitats de baixa qualitat i sotmesos a una gran inestabilitat. En aquest sentit la població reproductora del port està compromesa per la durada de les obres del dic de Ponent, i per l’evolució de la cobertura vegetal en aquest espai.
Fer front al problema de la gestió dels espais on es reprodueix l’espècie no és només una qüestió de voluntat política, és també una obligació marcada pel marc legislatiu. Es tracta d’una espècie objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat segons la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversidad; consta com a espècie d'Interès Especial al Reial Decret 439/1990, de 30 de març, que regula el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades; figura como a espècie protegida (Categoria C) al Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals; i es considerada com a espècie sensible al Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge.
Raons jurídiques, n'hi ha, d'ètiques, no en falten, i científiques estan a l'abasta de les autoritat. La raó que va portar a la corporació vilanovina a dotar Platja Llarga d'una figura de protecció, no va ser un altra que l'exigencia per part de grups de pressió social, de posar límits a un desenvolupament urbanístic descontrolat, i la necessitat de conservar el patrimoni natural com a element d'identitat. El coneixement dels valors naturals és una peça fonamental en la conservació del medi i de les espècies, la seva absència o presència decanta les actuacions en un sentit o en un altre. Parlo de compromís i estima de l'entorn. Del coneixement com a eine per un canvi de mentalitat.
Dit això, espero (pero no hi confio de moment) que aquesta legislació sigui aplicada com cal, allà on cal, per tal de poder gaudir de l’espècie més representativa dels postres litorals sorrencs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada