L'ORNITONIGMA

diumenge, 8 de gener de 2012

Solució a l'Ornitonigma de desembre


L'exemplar davant del qual ens trobem és petit i compacte, d'un to uniforme marró verdós poc cridaner. Podem apreciar un fort estriat fosc que comença al pili i s'estén profusament al llarg del mantell i les escapulars. Els flancs estan tenyits d'un to ocraci sobre el qual s'aprecien difuses estries fosques. Les grans cobertores amb centres foscos i vores pàl · lides, formen una banda alar també cridanera. Hi ha un tret, però, molt interessant i orientatiu: les llargues terciàries (també fosques amb la hemibandera exterior vorejada per una banda longitudinal pàl · lida) cobreixen totalment la longitud de les primàries, les quals no apareixen projectades. Aquest és un patró molt característic que es repeteix en la majoria de les espècies de la família Motacillidae. Si observem les potes, veiem que són clares i llargues, pròpies d'un au que es desplaça habitualment pel terra.

A partir d'aquest breu esbós, anirerem descartant fins arribar a revelar l'espècie misteriosa.

La Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) comparteix alguna de les característiques abans esmentades. No obstant això, és més clara i uniforme de mitjana; menys estriada, o altrament dit, amb un estriat més suau, el qual no forma un continu. És a dir, vista d'esquena, com l'au de la fotografia, el pili, que seria d'un to més castany vermellós i amb un estriat més fi i menys dens, contrastaria lleugerament amb la part posterioritat del coll més grisenca. D'altra banda, i encara que això no és diagnòstic ja que hi ha certa variabilitat, les terciàries no arriben a la punta de les primàries, amb la qual cosa podria produir-se una petita projecció d'aquestes últimes. Les grans cobertores i les terciàries són més uniformes i no produirien un contrast tan evident. En general, es veuria un ocell de tons terrosos.

El cas del Pardal de bardissa (Prunella modularis) és molt més fàcil. El seu clatell gris, absent en aquest individu ho descarta taxativament.

Finalment, ens trobam amb dues espècies del gènere Anthus. El Grasset de muntanya (Anthus spinoletta) té les parts superiors llises uniformes o en tot cas, el llistat és molt suau i difús. A més a més les potes en general són negres. Al contrari que l'exemplar de la fotografia, de potes rosàcies i parts superiors intensament estriades, l'habitual en una Titella (Anthus pratensis), l'au de la foto.


Moltes gràcies per la vostra participació i us espero al primer Ornitonigma d'aquest nou any.