L'ORNITONIGMA

diumenge, 6 de setembre de 2009

Riu Besòs, 06/IX/09

Després de moltes setmanes d’absència, he tornat al meu estimat Besòs. Si enguany la migració de limícoles està sent molt fluixa, al Besòs, que ha perdut una bona part dels indrets més adients, la seva aparició es pot qualificar de testimonial, segons m’ha explicat en Xavi Larruy. Tant sols els corriols petits i les xivitones són presents de manera regular. Avui no ha estat una excepció, un han estat les úniques espècies que n’he trobat: 10 corriols petits i 4 xivitones.

Per contra, els ardeids han incrementat la seva presència darrerament. El desenvolupament de la vegetació de la vora del riu funciona com a pantalla, aïllant parcialment les seves zones de repòs i alimentació del tràfec de passejants. Això ha permès que en alguns trams s’instal·lin grups conformats per diverses espècies. Aquest matí, per exemple, en un petit tram de riu hi havia 1 Espulgabous (Bubulcus ibis), 11 martinets blancs (Egretta garzetta), 2 bernats pescaire (Ardea cinerea), i un preciós i confiat jove d’Agró roig (A. purpurea). A més a més, volta per la zona un jove de Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) que no he aconseguit veure. I fa dies es van veure Agrons blancs.


Les xifres són interessants, però no són les millors. De bernats pescaires, per exemple, n’hi havia pocs, probablement perquè han estat espantats per un pescador que estava dins el riu caminant amunt i avall. De fet quan jo he arribat no hi havia cap ardeid. Ha estat més tard, quan han arribat volant riu avall. Tant sols l’Agró roig s’ha mantingut amagat entre la densa vegetació de la illa que utilitzen.

El riu te un potencial que no pot ser aprofitat per moltes aus aquàtiques, precisament per aquest tipus de molèsties que les diferents administracions implicades en la seva gestió no semblen gaire interessades a solucionar. Tot i així acaben entrant coses, evidentment sempre els més confiats o els que per alguna raó imperiosa es veuen obligats a fer escala. Un cas de confiat és el del jove de Gavina capnegra (Larus melanocephalus) que descansava avui a la barra de sorra a escassos metros dels pescadors.



Pel que fa a passeriformes, destacar la vintena de tallarols de garriga (Sylvia cantillans) que vaig comptar en uns 700 m. de recorregut, un mínim de 13 boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus), una Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) i els dos primers tallarols de casquet (Sylvia atricapilla) observats en aquesta migració de tardor.



Panoràmica de la desembocadura del riu Besòs: