En una entrada anterior d’aquest blog comentava de la proximitat d’una nova sortida en barca. Es
tractava d’una sortida des del port d’Arenys de Mar al canó de la Tordera. Un
fet gairebé segur va esdevenir probable, i a mesura que s’apropava el moment
era ja només possible, finalment no es va fer realitat. Coses que passen quan
la il·lusió està cega davant els impondeerables. Vaja, què malauradament no hi
vaig poder anar! Aquell dia, l’”imponderable” ja estava controlat, però em vaig
estimar més no arriscar-me i fer bondat. Va ser un dia prudent, només vaig
sortir per veure les cornelles emmantellades del Prat del Llobregat. Unes milles mar endins mentrestant, davant la costa del
Maresme, es va celebrar un festival de marines entre ocells de tempesta Hydrobates
pelagicus melitensis, baldrigues
balears Puffinus mauretanicus i cendroses Calonectris diomedea, i fins i tot una baldriga mediterrània Puffinus
mediterranea. Gràcies al Jaume Castellà i al Dani Glez. Martí, que a través
de Whatsapp van retrasmetre la travessia, i a les fotos de l’Enric Badosa, en
Carles Pibernat, el Raúl Calderón i el Ricard Busquets, vaig gaudir com un mico
de la meva travessia virtual i en diferit. No obstant això a estic desitjant
tornar a sentir l’olor de la Mediterrània a bord de la Marinada.
Hidrobates pelagicus melitensis |
Calonectris diomedea |
Puffinus yelkouan |
Puffinus mauretanicus. Aquest exemplar porta un geolocalitzador al tars. |
Però la virtualitat la deixo per aquests
moments extrems, com ara aquell marcat pels imponderables. Així que vaig poder,
vaig fer una sortida mar endins, tot l’endins que em va permetre el meu
telescopi. La primera va ser des del dic exterior del port de Premià de Mar, que
diuen de Llevant, era el 24 de maig al voltant de les 16:30h. No feia gaire que
havia plegat de la feina. Els ocells passaven majoritàriment cap al sud, balgrigues cendroses solitàries o en
grups laxos i petits, cap baldriga balear, i alguna gavina corsa Larus audouinii,
que s’acostava a la platja, però no acabava de decidir si el lloc era prou
segur com per fer-hi una aturada. De ben segur que el kite-surf te molt a veure
amb davallada brutal d’aquesta espècie en aquest punt del litoral maresmenc.
Larus audouinii subadulta. |
Aquella tarda, que va ser més d’esbarjo que no
pas de seguiment d’ocells (no en passaven gaires), va esdevenir inèdita, per
mi, amb el pas cap al sud d’un
grup de 5 capons reials Plegadis falcinellus. També va passar,
en aquest cas cap al nord, algun corb
marí emplomallat Phalacrocorax
aristotelis desmarestii (per a consultar informació sobre aquesta espècie a
Catalunya, visiteu el blog Cormorán moñudo en el Mediterráneo ibérico).
A l’endemà, vaig tornar a mirar a mar quatre
hores abans de la vesprada, el millor moment per veure aus marines a Catalunya,
però aquesta vegada des del Prat del Llobregat. Va anar molt millor pel que fa
a baldrigues balears i cendroses, amb desenes d’exemplars
volant cap al sud, fins i tot vaig detectar una baldriga mediterrània. No van faltar les gavines corses, molt
abundants si tenin present la proximitat de la colònia reproductora de la
desembocadura del riu Llobregat. També un parell de mascarells Morus bassanus
de 2n any calendari i 2 paràrits grossos
Stercorarius skua.
El darrer dia d’observació, el vaig fer des del
Port de la tèrmica de Cubelles, un lloc aparenment poc adient, però que sempre
em va gratificar amb bones observacions. De baldrigues van passar totes les
espècies de la Mediterrània, la més abundant la balear, i en aquest cas, totes
cap a nord. Però el millor de tot sens dubte, va ser l’observació de 4 ocells de tempesta Hydrobates pelagicus metitensis, un que va passar molt a prop i un
grup de 3 exemplars, que encara que força més lluny que el primer, els vaig
gaudir durant més d’un minut, tot un goig!
No vull acabar sense donar les gràcies a l'Enric Badosa i a en Ricard Busquets per permètre'm publicar les fantàstiques fotes que vam fer de baldrigues i ocells de tempesta. Espero acompanyar-los en properes sortides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada