Anellament al Besòs: Montcada i Reixac

Dissabte passat, 15 de setembre, vaig participar en una nova jornada d’anellament d’aus al riu Besòs. En aquesta ocasió es va fer a Montcada i Reixac (Vallès occidental), una zona de riu al costat de la ciutat amb parcel·les de canyís i vegetació roderal. Com era d’esperar, per l’època i el tipus d’hàbitat, l’espècie més capturada fou la Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus).

Es tracta d’un migrador de llarga distància que hiverna al sud del Sahara. Els exemplars adults abandonen les zones de reproducció abans que els joves, principalment a partir de finals de juliol amb un pic a finals d’agost. Al setembre però s’inverteix la proporció d’edats i són els individus juvenils els que resulten més abundants. Això va quedar reflectit en el nombre de captures, on els juvenils representaven sobradament més del 90% del total.

A l’hora de datar-los, hi ha un conjunt de trets que s’han de considerar. Els adults fan una muda complerta a les àrees d’hivernada, per tant quan passen per les nostres contrades el seu plomatge està molt desgastat i aclarit, d'un to gairabé terrós, cosa que es pot observar molt bé en les primàries i rectrius. L’iris, que és de color bru, contrata de manera notable amb la pupil·la. Les aus joves, pel contrari, presenten plomes noves gens o molt poc gastades i d’una coloració molt més rogenca, especialment a la zona del carpó. A més a més, l’ull es veu força fosc, la qual cosa li dóna una expressió facial més suau i amable. A continuació podeu veure diversos exemples.

Juvenil

Adult

Detall de les plomes primàries.

Un altre migrador de llarga distància que vàrem capturar va ésser el Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus). Aquesta espècie mostra un tret molt característic de les espècies que duen a terme llargues migracions. Es tracta de la longitud de la primàries, les plomes de vol que els serveixen per impulsar-se. Aquestes són molt més llargues que en les espècies sedentàries o migradors de curta o mitja distància, i això es pot veure molt bé en la projecció primària amb l’ala plegada.

En contraposició a les dues espècies anteriors, està el Trist (Cisticola juncidis), un petit ocell, la vida del qual gira al voltant de les aranyes, les seves preses favorites.  És un resident que pot fer desplaçaments curts dintre del territori, lligats a les dispersions postreproductores i les condicions meteorològiques. Fixeu-vos en la seva projecció de primàries molt més curta, que li dóna a les ales un perfil molt més arrodonit. 

A les xarxes van caure altres paseriformes transaharians como ara la Cotxa cua-roja o l'Oreneta vulgar, i d'altres de costums més sedentaris, cas del Rossinyol bor. El fet però d'estar al costar del riu ens va permetre estudiar d'aprop dues espècies d'ocells aquàtics molt representatives del tram baix del Besòs.

D’una banda el Blauet (Alcedo athis), dels que varen estudiar dos exemplars que datàrem com a juvenils i sexàrem com a mascle i femella en funció de l’extensió del color ataronjat a la base de la mandíbula inferior.

L’altra espècie és la Xivitona (Actitis hypoleucos), el limícol més comú del Besòs. En la foto podeu veure un adult/no reproductor, fàcil de reconèixer entre d'altres coses per l'absència de puntejat a la vora de les terciàries, que es veuen bàsicament llises.

I fins aquí pel que fa a anellaments. La propera entrada potser sigui de rapinyaires, que també ens van donar un bon dia mentre ens estaven dedicats a l'anellament.

L'Ornitonigma de setembre

Ja entra dient: "Ocells veniu, a festejar l'aurora."

Migradors al Besòs

Aquest matí després de molts mesos d’absència he tornar a trepijar la desembocadura del Besòs. Ha estat una visita més breu del previst, però molt sucosa. En el 700 m que vaig recòrrer des de la desembocadura he contactat 9 espècies de migradores transaharians que en total sumaven 61 exemplars. L’espècie més nombrosa ha estat la Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), seguit del Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca). En el ranking els seguien el Tallarol de garriga (Sylvia cantillans), el Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos), el Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), la cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus), la Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta), l’oreneta vulgar (Hirundo rustica) i, per últim, la Tallareta vulgar (Sylvia communis).

Acrocephalus scirpaceus 

Ficedula hypoleuca

Una altre observació molt interessant ha estat un jove de Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) que es va ficar al recinte de la piscina del Parc del Litoral.

Solució a l'ornitonigma d'abril: Ànec xiulador

En la determinació d’una espècie té un paper clau la datació i el sexe (sempre que es pugui comprovar). A partir d’aquests dos factors, podrem avançar amb seguretat envers una identificació més fiable. L’ànec de la foto mostra un conjunt de caràcters que resulten valiosos en aquest sentit. D’una banda el contrast de colors ens indica que es tracta d’un mascle, ja que les femelles de les espècies propusades presenten plomatges críptics de tons marronosós. On més es nota aquest contrast és a la “popa”, que és bàsicament negra, la qual en la part inferior contrasta molt amb el ventre blanc. Aquest caràcter ens ajuda, a més a més, a descartar dues de les espècies propusades, l’Ànec collverd (Anas plathyrhynchos), que té les parts ventrals més grises i l’Ànec griset (A. strepera), en el qual el negre de les infracoberteres caudals s’estén cap al ventre de forma molt més pronunciada, on contrasta amb la resta del cos molt més gris. Els costats són grisos, com gran part de les parts superiors. Les terciàries, llargues i punxagudes, són negres amb una vora pàl·lida i  la cua és llarga i punxaguda, però no prou llarga como per tractar-se d’un Ànec cuallarg (Anas acuta). La part del cap que se li veu és fosca, d’un to marronós.

Si ens hi fixem, veiem que sembla tenir-ne trets d’inmaduresa, que ens pot portar a pensar que no es tracta d’un mascle adult. S’aprecia molt bé a les infra i supracoverteres caudals i als costats on es veuen tons castanys i plomes marrons negroses amb vores pàl·lides. Hi ha però un tret prou diagnòstic que ens indica que és un adult. Es tracta de la linea horitzontal blanca que formen les cobertores alars. En el cas que fos un 1r hivern, haurien de ser-ne grises.

Doncs bé, després d’aquesta breu anàlisi podem dir que l’ocell de la foto és un Ànec xiulador (Anas penelope), que va ser observat i fotografiat a la maresma del Remolar, Delta del Llobregat (Barcelona).

Flamenc anellat

El dimarts 11 de setembre vaig observar a La Vidala (Delta del Llobregat) tres juvenils de Flamenc (Phoenicopterus roseus). Un dels exemplars portava ala tíbia dreta una anella blanca amb el codi negre X(barra)PBT. A la tíbia esquerra duia una anella metàl·lica. L'exemplar va ser anellat aquesta temporada al Delta de l'Ebre.

Limícols al Remolar: Territ pectoral

Ahir dimarts, 11 de septembre, al matí em vaig apropar a la maresma del Remolar-Filipines (Delta del Llobregat). La llàmina d’aigua estava pràcticament desapareguda per l’efecte del llarg estiuatge, unes condicions òptimes per l’observació de limícols. Hi havia un total de 10 espècies que sumaven un mínim de 80 exs. Els més nombrosos eren els corriols petits (Charadrius dubius), amb un mínim de 40 exs. A més a més hi vaig comptar 7 corriols grossos (Charadrius hiaticula), 6 territs menuts (Calidris minuta), 3 territs becllargs (C. ferruginea), 4 territs variats (C. alpina), 4 becadells (Gallinago gallinago), 2 valones (Tringa glareola), 8 xivites (T. ochropus) i 2 xivitones (Actitis hypoleucos).

Corriols petits (jove a l'esquerra i adult a la dreta).

Juvenil de Corriol gros, probablement de la subespècie tundrae.

Juvenil de Territ menut

Adult/no reproductor de Xivita

El més destacat però va ser un juvenil de Territ pectoral (Calidris melanotos). És la 24a citació d’aquest limícol americà al Delta del Llobregat i la 4a observació personal d’aquesta espècie en aquest espai.

L’exemplar va aparèixer el 8 de setembre a la platja de ca l’Arana, des del dia 9 es va començar a veure a la maresma del Remolar, fins ahir. Aquí podeu veure unes fotos i un video.

Comunicat de la Plataforma Aturem Eurovegas

Fa uns dies es va conèixer la resolució definitiva del grup Las Vegas Sand sobre la instal·lació del compleix urbanístic Eurovegas. Finalment s’ubicarà a Madrid. Una bona notícia per al Delta del Llobregat, però una de molt dolenta per la societat civil madrilenya en particular i l’Estat espanyol en general: el poder polític s’ha venut al poder econòmic i especulatiu, trencant totes les regles del joc democràtic, i aquí tots surtim perdent.

Aquesta victòria, però, és només un fet puntual, un de més. El Delta continuarà sota la mirada depredadora dels poders especulatius. És un territorio massa sucós. S’ha de continuar lluitant per la seva protecció integral fins dotar-lo d’un blindatge legal que el protegeixi de futures agressions. Aquí la societat civil juga un paper fonamental.

I fins aquí la meva opinió. Tot seguit us deixo el comunicat que la plataforma Aturem Erovegas va emetre després de conèixer la resolució definitiva.

Aturem Eurovegas seguirà oposant-se a l’especulació amb el Delta del Llobregat i treballant per la seva protecció, passi el que passi amb Eurovegas i Barcelona World

Nota de premsa

Catalunya, 7 de setembre de 2012

La Plataforma Aturem Eurovegas - Salvem el Delta del Llobregat considerarà una victòria si finalment es confirma que Eurovegas no es farà al Delta del Llobregat. Però hi ha molts interessos especulatius sobre aquest territori i per tant té tot el sentit continuar lluitant per defensar-lo i protegir-lo. Si el senyor Sheldon Adelson insisteix en fer el seu macrocomplex de casinos a Madrid, la Plataforma Aturem Eurovegas, en solidaritat amb la societat civil madrilenya col·laborarà amb la Plataforma Eurovegas NO per a fer front a la seva instal·lació. Per tots aquests motius no es cancel·larà el concert del 15S.

El moviment ciutadà d’oposició a Eurovegas a Catalunya, integrat ja per més de 4.500 col·lectius de tot tipus, es felicitarà si arriba la confirmació definitiva que s’ha descartat Eurovegas a Catalunya. Tanmateix, davant el perill que Las Vegas Sands vulgui aixecar el macrocomplex a Madrid, reitera que es tracta d’una immensa operació especulativa, i en la qual els poders polítics (govern de la Generalitat, Comunitat de Madrid i govern central) s’han rendit davant els interessos econòmics del magnat del joc, Sheldon Adelson, a canvi d’uns beneficis més que dubtosos. Aturem Eurovegas - Salvem el Delta del Llobregat reitera la seva consigna “Eurovegas ni aquí ni enlloc” i per això manifesta la seva solidaritat amb la societat civil madrilenya que s’oposa a Eurovegas i anuncia que durà a terme accions de suport en cas que s’anunciés la intenció de construir-lo allà.

L’anunci d’avui del Govern en relació al nou projecte “Barcelona World,” serà valorat més endavant pel conjunt de membres de la Plataforma a mesura que es disposin de dades més concretes i tinguem temps per decidir el nostre posicionament. Sembla evident, no obstant això, que es tracta d’un altre projecte basat en el model dels macrocomplexes relacionats amb els casinos.

L’objectiu de la Plataforma en el moment de la seva creació era doble: evitar la construcció d’Eurovegas i conservar el Delta del Llobregat. S’ha aconseguit parcialment el primer objectiu. Però el Delta no està salvat, atès que múltiples interessos especulatius continuen amenaçant una de les terres més fèrtils i de més valor natural de Catalunya.

La Plataforma considera que el concert del dia 15 de setembre a Cornellà manté totalment la seva vigència, i anuncia que es durà a terme amb normalitat i servirà per a rellançar la campanya per la preservació dels espais naturals i agrícoles del Delta del Llobregat i, en cas que s’anunciï Eurovegas a Madrid, de mostra de suport per a la lluita contra el projecte allà.

Aturem Eurovegas seguirà treballant per la conservació dels espais naturals, la revitalització de l'agricultura, l'impuls a la qualitat de vida a través del gaudi dels espais lliures i l'educació ambiental, i l'aposta per la sobirania alimentària com a opció estratègica de futur. Aturem Eurovegas-Salvem el Delta del Llobregat remarca que no és una plataforma del “NO a tot” sinó que és la gent que aposta pel SI a unmodel econòmic, social i ambiental totalment diferent. La gran legitimitat i suport social rebut durant els darrers mesos legitima la Plataforma a seguir sent un actor actiu en aquest treball.