L'ORNITONIGMA

dilluns, 17 de setembre de 2012

Anellament al Besòs: Montcada i Reixac


Dissabte passat, 15 de setembre, vaig participar en una nova jornada d’anellament d’aus al riu Besòs. En aquesta ocasió es va fer a Montcada i Reixac (Vallès occidental), una zona de riu al costat de la ciutat amb parcel·les de canyís i vegetació roderal. Com era d’esperar, per l’època i el tipus d’hàbitat, l’espècie més capturada fou la Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus).

Es tracta d’un migrador de llarga distància que hiverna al sud del Sahara. Els exemplars adults abandonen les zones de reproducció abans que els joves, principalment a partir de finals de juliol amb un pic a finals d’agost. Al setembre però s’inverteix la proporció d’edats i són els individus juvenils els que resulten més abundants. Això va quedar reflectit en el nombre de captures, on els juvenils representaven sobradament més del 90% del total.

A l’hora de datar-los, hi ha un conjunt de trets que s’han de considerar. Els adults fan una muda complerta a les àrees d’hivernada, per tant quan passen per les nostres contrades el seu plomatge està molt desgastat i aclarit, d'un to gairabé terrós, cosa que es pot observar molt bé en les primàries i rectrius. L’iris, que és de color bru, contrata de manera notable amb la pupil·la. Les aus joves, pel contrari, presenten plomes noves gens o molt poc gastades i d’una coloració molt més rogenca, especialment a la zona del carpó. A més a més, l’ull es veu força fosc, la qual cosa li dóna una expressió facial més suau i amable. A continuació podeu veure diversos exemples.

Juvenil
Adult
Detall de les plomes primàries.

Un altre migrador de llarga distància que vàrem capturar va ésser el Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus). Aquesta espècie mostra un tret molt característic de les espècies que duen a terme llargues migracions. Es tracta de la longitud de la primàries, les plomes de vol que els serveixen per impulsar-se. Aquestes són molt més llargues que en les espècies sedentàries o migradors de curta o mitja distància, i això es pot veure molt bé en la projecció primària amb l’ala plegada.



En contraposició a les dues espècies anteriors, està el Trist (Cisticola juncidis), un petit ocell, la vida del qual gira al voltant de les aranyes, les seves preses favorites.  És un resident que pot fer desplaçaments curts dintre del territori, lligats a les dispersions postreproductores i les condicions meteorològiques. Fixeu-vos en la seva projecció de primàries molt més curta, que li dóna a les ales un perfil molt més arrodonit. 



A les xarxes van caure altres paseriformes transaharians como ara la Cotxa cua-roja o l'Oreneta vulgar, i d'altres de costums més sedentaris, cas del Rossinyol bor. El fet però d'estar al costar del riu ens va permetre estudiar d'aprop dues espècies d'ocells aquàtics molt representatives del tram baix del Besòs.

D’una banda el Blauet (Alcedo athis), dels que varen estudiar dos exemplars que datàrem com a juvenils i sexàrem com a mascle i femella en funció de l’extensió del color ataronjat a la base de la mandíbula inferior.



L’altra espècie és la Xivitona (Actitis hypoleucos), el limícol més comú del Besòs. En la foto podeu veure un adult/no reproductor, fàcil de reconèixer entre d'altres coses per l'absència de puntejat a la vora de les terciàries, que es veuen bàsicament llises.


I fins aquí pel que fa a anellaments. La propera entrada potser sigui de rapinyaires, que també ens van donar un bon dia mentre ens estaven dedicats a l'anellament.