La meva gratitud per tots aqueslls i aquelles que seguiu aquest bloc. Us desitjo un 2012 ple de satisfaccions i força.

Quique Carballal

Solució a l'Ornitonigma de novembre

De quines dades disposem per poder fer una determinació ben precisa? En primer lloc, veiem que està en un medi aquàtic, que disposa de potes llargues i fines que l'ajudaran a desenvolupar-se bé en un entorn d'aquestes característiques. La seva grandària és mitjà. Com veieu, tot això apunta a una petita camallargs del grup de les limícoles. Una altra dada important és que està en un plomatge de transició: plomes nupcials desgastades es barrejen amb plomes noves hivernals. Això ens dóna una segona pista molt important: es tracta d'una au adulta o subadulta.

Una de les espècies propostes era el Territ gros (Calidris canutus). Encara que aquesta espècie mostra tons castanys i vermellosos en el seu plomatge nupcial, el seu aspecte és completament diferent. Estructuralment és més compacte, de potes més curtes i pàl · lides, no negres com l'exemplar de la fotografia, i en conjunt més robust. L'au enigmàtica és, per contra, alta i estilitzada. Queda descartat doncs que sigui un canutus.

Una altra de les espècies propostes va ser el Tètol cua-barrat (Limosa lapponica). Igual que amb les altres dues comparteix els tons castany rogencs de les parts inferiors, però el disseny de les plomes del dors i escapulars és significativament diferent. Així mateix, estructuralment és bastant diferent, tot i compartir certs trets com la longitud dels tarsos, que encara que llargs, són notòriament més robustos.

De Limnodromus scolopaceus no puc dir massa sobre la base de la meva experiència perquè és una espècie que encara no he tingut la sort de veure. Però per citar alguna cosa diré que hi ha un tret diagnòstic que la descarta directament: el color de les potes, que haurien de ser d'un to verdós.

Per tant, només queda una possibilitat, el Territ bec llarg (Calidris ferruginea). En efecte es tracta d'un exemplar d'aquesta espècie, que va ser fotografiat a finals de la primavera a la Maresma del Remolar, Delta del Llobregat (Barcelona).

Un altre exemplar del mateix estol.

Moltes gràcies a tots per la vostra participació.

Solució a l'ornitonigma d'octubre

Atenem a la morfologia i estructura de l’exemplar tenim clar que es tracta d’un paseriforme compacte de mida petita tipus pardal, cua relativament llarga i amb una notabe escotadura. El seu to verde olivaci amb rallat fosc és força uniforme sense contrastos destacables. Tant sols destaca un tret que resulta fonamental en la identificació: les terciàries fosques i vorejades per una banda castanya.

Si observem aquest tret, ens podem fixar que aquesta vora castanya no és uniforme en tota la seva longitud, sino que cap a la meitat forma una cunya més ampla que trenca la continuitat del centre fosc. Aquesta característica és pròpia d’un genere de l’ordre del Passeriformes, els Emberizidae.

A partir d’aquesta una primera pista, es tracta de pensar en una espècie del gènere que conjugui amb tots els trets que tenim a la vista: plomatge uniforme olivaci amb matissos grisos i marronosos, carpó uniforme i un fi ratllat fosc que abasta tot el cos; fixeu-vos que el pili és verdós amb un estriat fosc.

De totes les especies possibles, l’única amb aquest plomatge uniforme verd-grisós i amb presècia de castany limitat a les terciàries (des d’aquesta perspectiva), és el Gratapalles (Emberiza cirlus). I en efecte es tracta d’una femella de Gratapalles fotografiada a prop de la desembocadura del Besòs, Parc de la Pau (Sant Adrià de Besòs), al febrer del 2008.

Moltes gràcies a tots i totes que heu participat.

Aviat la solució a l’ornitonigma de novembre.

Emberiza rustica al Besòs.

La constància té les seves recompenses i això és el que li va passar al Xavi Larruy, quan el 30/11/11 a la tarda va descobrir una Emberiza rustica al riu Besòs al seu pas pel terme municipal de Santa Coloma de Gramanet. Es tracta d'una espècie eurosiberiana amb comptadas citacións a la Península ibérica. Les seves poblacions més properes es troben als boscos boreals de Finlàndia i Russia occidental, migrant cada tardor cap al sudest d'Àsia. 

Aquesta interessant observació demostra un cop més el potencial que el riu Besòs té per la fauna migratòria (i evidenment local) com a área de repòs, on aquests migrants de llarga distància, puguin recuperar-se amb tranquilitat d'aquestes llargues travessies. 

La necessitat de pendre mesures per tal que les vores del riu Besòs resultin acollidores per tota aquesta mena de fauna no ha de resultar incompatible com a zona d'esbarjo per la població local. Més aviat és un valor afegit que ebriqueix l'entorn, però hi ha un requisit sine qua non, la gent ha de saber el tresor que té a la vora de casa. 

Aprovada una norma il·legal per a la caça d'ocells fringíl·lids

El Parlament de Catalunya aprova una norma il·legal que causarà la mort de 60.000 aus

. El Parlament de Catalunya ratifica un Decret Llei per a la captura d'ocells fringíl·lids encara que va ser informat en repetides ocasions de la il·legalitat de la norma aprovada.

· SEO/BirdLife va enviar a tots els membres de la cambra un contundent informe en què es demostra que el DECRET LLEI 2/2011 aprovat, contravé la Directiva d'Aus (92/43/CEE) i la Llei 42/2007 de Patrimoni Natural i Biodiversitat.

 Madrid 2011.11.30 - Tots els parlamentaris estaven informats de la il·legalitat de la pràctica que autoritza aquest Decret Llei, fins i tot alguns d'ells van presentar els informes enviats per SEO/BirdLife posant de manifest les sentències del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees contra aquesta pràctica i els informes dels propis tècnics de caça de la Generalitat i de la Secretaria General Tècnica del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM), però el Parlament de Catalunya ha ratificat, amb els vots a favor de CiU, PP i el PSC, aquest Decret i s'autoritzarà la captura de 60.000 ocells al territori autonòmic.

Davant aquesta situació SEO/BirdLife, juntament amb altres organitzacions ambientals, enviarà una queixa formal a la Comissió Europea perquè iniciï un expedient d'infracció contra Catalunya i una sol·licitud al Govern d'Espanya i a la Defensora del Poble perquè recorrin aquesta norma davant el Tribunal constitucional.

La ratificació d'aquest Decret llei, planteja ara diverses qüestions polítiques i econòmiques: De què valen els informes tècnics realitzats pels experts de les comunitats autònomes o del MARM si no s'utilitzen o no es tenen en compte?, qui pagarà les multes imposades pels tribunals europeus per aquest tipus d'infraccions?, els ciutadans o els parlamentaris que amb el seu vot van aprovar lleis que són il·legals?, és legítim que els governs autonòmics eliminin la opció a la participació pública i el control dels tribunals en aprovar amb rang de llei aquells aspectes que vulneren les lleis nacionals o europees com ha fet el govern de la Generalitat en aquesta ocasió?

Per aquesta acció SEO/BirdLife ha treballat amb les següents entitats ambientals: ADENC-EdC, Ateneu de Girona-EdC, CEPA-EdC, DEPANA, Ecologistes en Acció de Catalunya (EEAC), Ecologistes de Catalunya (EdC), Grup de defensa del Ter-EdC, Grup Naturalistes d'Osona, IAEDEN-EdC, IPCENA-EdC, WWF.

Actualment, SEO/BirdLife realitza una campanya contra la caça il·legal d'ocells a Espanya, que intenta acabar amb aquest tipus de pràctiques mitjançant la sensibilització dels ciutadans i el compliment de la legislació vigent.

La documentació remesa a tots els parlamentaris pot descarregar del següent enllaç: http://www.seo.org/programa_seccion_ficha.cfm?idPrograma=24&idArticulo=6054

Per a més informació:

Cristina Sánchez. Delegada de SEO/BirdLife en Cataluña; catalunya@seo.org; Tel.: 932 89 22 84

NOTA: El decret ha quedat convalidat per 106 vots a favor (CiU, PSC i PPC) i 22 en contra (ICV-EUiA, ERC, Ciutadans i Solidaritat).

Un so de tardor

La tardor és per mi una estació meravellosa. Tot està en trànsit, en permanent canvi. Es pot percebre tan bé el fluix de la natura! Els atractius visuals es multipliquen arreu. I també els sonors! Amb sort, de vegades arriba a les nostres orelles un cor de trompetes molt especial que anticipa la presència d'una sil·lueta. Axecant el cap, la nostra mirada s’atoparà probablement amb línies i puntes de fletxa dibuixades sobre el cel: són grues viatgeres que avancen cap al sud.

Aquestes magnífiques aus travessen el Pirineu cada tardor buscant les deveses mediterrànies que les ajudaran a passar l’hivern abans de tornar a les tundres i boscos boreals del nord d’Europa.

Barcelona està en la perifèria de la seva ruta migratòria, però de tant en tant algun estol ens pot sobrevolar. Des del meu observatori virtual d’aquests dies, m’adono que estem en un moment àlgid de la seva migració cap al sud. El dia 13 de novembre diversos grups varen passar en direcció sud-sudoest. A les 10 h. 34 ex va se vist sobrevolant el zoo de Barcelona (Isabel Miquel Rodes; comunicat per en Josep Garcia); a les 10:15 un estol de més de 30 ex. era detectat a Arenys de Munt (Jordi Cerdeira); a les 11:50 h. 53 ex. travessaven el Delta del Llobregat (Raúl Bastida); 85 ex. volaven per sobre de Sant Andreu de Llavaneres a les 13 h. (Andreu Requejo de las Heras); i a les 15 h. un grup era escoltat al Garraf (Alfred).

Les grues estan baixant. Pareu les orelles i aguditzeu la vista.

Gràcies als observadors que ho van comunicar al forum Auscat.

Els últims ballesters

Un so característic marca el final de l’hivern al cel de les nostres ciutats. En arribar el mes de març les vesprades es guarneixen amb les evolucions i acrobàcies dels ballesters (Apus melva), campions aeris d’arquejada silueta, que recorden amb gran xivarri que ha arribat el bon temps. D’aquest espectacle podem gaudir fins a l’octubre, quan aquests viatgers tornen cap a les seves àrees d’hivern a l’Àfrica.

Aquesta tardor tan inusual, pel que fa a la meteorologia, ha fet que aquests visitants estivals hagin ajornat la seva partida unes setmanes. Així, a la zona de Badalona on visc, molt a prop d’una colònia d’aquestes aus, encara hi havia 16 ex. el 27 d’octubre (data normalk); el dia 2 de novembre encara voltaven per la zona 12 ex; la sorpresa però va ser quan ahir al vespre, en sortir al balcó, sento una prolongada i acelerada estrofa molt familiar, tres ballesters travessaven el cel com si d’un vespre d’estiu es tractès, era 10 de novembre. Els últims que veuré fins al mes de març.