Anelles de Gavina corsa

En els darrers dies he fet alguns controls d'anelles de Gavina corsa (Larus audouinii). Els tres primers corresponen a exemplars observats a Vilanova i la Geltrú. Mentre que els dos últims els vaig fer en una sortida al mar a 3 milles de la costa de Badalona.

10/05/12: Port de Vilanova i la Geltrú

1) Exemplar de 3r any calendari amb anella blanca i codi negre BBR7 al tars esquerre i anella metàl·lica al dret, que va ser anellat com a poll el 25/06/2010 al Delta de l’Ebre.

2) Adult amb anella blanca i codi negre AC5T a la tíbia dreta,

3) Adult amb anella blanca i codi negre BLH al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. Aquest ejemplar, que no apareixia per Vilanova i la Geltrú des del 2010, va ser anellat com a poll al Delta de l’Ebre el 1988! Tot un rècord de longevitat: 24 anys!

4) Adult amb anella blanca i codi negre SML al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. El 17 d’abril va ser observat al port de Catellò (País Valencià).

10/05/12: 3 milles a l'est de la costa de Badalona

5) Adult amb anella blanca i codi negre XHL al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. Aquest exemplar va ser anellat com a poll al Delta de l’Ebre el 1995. La primavera passada i aquesta ha estat controlat a la nova col·lònia que es va formar al Delta del Llobregat.

6) Exemplar 2n estiu (3r any calendari) amb anella blanca i codi negre BC1W al tars esquerre i anella metàl·lica al dret, que va ser anellat com a poll al Delta de l’Ebre. 

Badalona: aigües litorals

Ahir, 12 de maig, vaig tenir l'oportunitat de fer una petita sortida al mar a bord del "Ciutat de Badalona", un quetx clàxic bastit a Dinamarca al 1929. Tant sols vàrem endinsar-nos unes 4 milles. Tot i així, poder gaudir de l'espectacle que les aus marines ofereixen al seu medi sempre val la pena.

Malgrat que el recorregut de poc més de una hora i mitja no donava per anar gaire lluny, vàrem observar un total d'11 espècies:

• Mascarell (Morus bassanus): 3 inmadurs en direcció sud.
• Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii): 3 joves de l'any.
• Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea diomedea): 6 exs.

• Baldriga balear (Puffinus mauretanicus): > 60 exs.

• Baldriga mediterrània (P. yelkouan): 1 ex.

• Gavina capnegra (Larus melanocephalus): 12 exs.

• Gavina corsa (Larus audouinii): > 50

Exemplar de 2n any calendari

Exemplar de 3r any calendari

Adult

Exemplar anellat amb codi XHL.

• Gavià argentat (Larus michahellis michahellis): > 50
• Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis): 16
• Paràsit gros (Stercorarius skua): 1
• Paràsit cuapunxagut (Stercoraris parasiticus): 4 exs. Tots en direcció nord. 

Exemplar inmadur de fase fosca.

Corriols camanegres al Garraf: temporada 2012

Per tercer any consecutiu he fet un cens de les parelles de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) que crien a la costa del Garraf. S’ha prospectat tot el litoral, tret la platja Llarga, al Prat de Vilanova, que es farà en breu.  En relació a les dues últimes temporades, aquesta petita població, a cavall entre les més importants de Tarragona i el delta del Llobregat, es manté estable. Les zones de cria, molt sotmeses a una elevada pressió humana, no han tingut canvis destacables, a excepció de la plana del dic de Ponent del port de Vilanova i la Geltrú, on la vegetació ha guanyat molt terreny, reduint el hàbitat potencial per al corriol i els pescadors han començat a accedir-hi (fins ara les obres del port mantenien aquesta àrea restringida al públic).

RESULTATS

Dic de Ponent del port de Vilanova i la Geltrú

Dues parelles. El mascle d’una de les parelles es mou entre la zona tancada i la plana sorrenca que hi ha al exterior oberta al públic. Cap de les dues mostren indicis de reproducció.Una tercera parella es mou entre la platja de Ribes-rojes i la plana accesible al públic del dic.

El mascle que es mou per l'exterior del dic.

Cubelles

Es detecten un total de tres parelles. Una amb un poll de pocs dies. Una altre amb un poll d’uns 20 dies. I finalment una tercera parella sense polls o niu, que s’alimenta al intermareal de la sortida d’aigües de la tèrmica.

Al llarg de les dues hores d’observació en aquest indret, molt transitat per pescadors i passejants (alguns amb gossos) vaig poder comptar 26 moments de display per part dels adults davant potencials perills. Això representa que cada 4,5 minuts estaven sotmesos a una situació destrés provocada pel continu tràfec de persones i gossos. Tot i que no és extrapolable, per tractar-se d'una dada aïllada, ens apropa a la difícil realitat d'aquesta espècie fora de les àrees protegides. Si això va ser un dijous a la tarda, imagineu-vos com serà un cap de setmana assolellat amb un accés massiu de persones a les platges.

Signa per la prohibició de la falconeria a Gallecs

Més d'una vegada he parlat en aquest blog sobre la pràctica de la falconeria a Gallecs. El problema encara persisteix i les autoritats encarregades (tret de comptades excepcions) de la preservació d'aquest espai practiquen la política de l'estruç, quan no col·laboren, per acció u omissió, en el agreujament del problema.

Fins ara, ha estat la pressió popular i l'activisme social el que ha anat aconseguint coses. I un altre cop torna a ser la societat civil la que es movilitza per tal d'aconseguir un objectiu ben definit: eliminar la pràctica de la falconeria a Gallec. 

Des d'aquest blog us animem a col·laborar deixant la vostra signatura. Podeu adreçar-vos a aquests enllaços:

Minister of Planning and Sustainability of the Generalitat de Catalunya:

 The prohibition of falconry in the Natural Area of Interest in Gallecs

The prohibition of falconry in the Natural Area of Interest in Gallecs

Rapinyaires nocturs al Barcelonès nord

La passada nit vaig fer una prospecció d'ocells nocturs a l'entorn de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona / Santa Coloma de Gramanet). Em vaig centrar en els rapinyaires nocturns, dels quals tinc cinc espècies registrades a la zona: l'Òliva (Tyto alba), el Xot (Otus scops), el Mussol comú (Athene noctua), el Gamarús (Strix aluco) i el Mussol banyut (Asio otus). De totes hi ha constància reproductora tret de la última, que tot i no tenir-ne, l'hàbitat és adient i molt probablement ho faci.

Ahir vaig detectar però només tres espècies:  l'Òliva, un exemplar caçant a la zona d'horts que hi ha a tocar del monestir; el Mussol comú, una parella al mateix monestir (no va aparèixer la parella que hi ha a un mas a prop de la riera de Canyet ni la que volta pel camí de Can Mas); i finalment el Xot.

Zona prospectada i localització dels contactes.

És aquesta última la més petita de totes les estrigiformes ibèriques i l'única migradora transahariana (encara que també hiverna al nord de l'Àfrica i el litoral mediterrani. Els primers exemplars comencen a arribar al març, però és durant la segona quinzena d'abril quan el pas migratori resulta més notori. Con que tant els exemplars en pas com els ja establerts als seus territoris deixen anar el seu característic cant, és difícil en aquestes dates discriminar les parelles residentes dels encara migradors actius.

En total vaig tenir cinc contactes. Una parella en una orla de platans a la riera de Canyet, una altra en la cruïlla entre el camí del Monestir i el camí de Can Mas; dos exemplars a les vessants que cauen a prop del monestir de Sant Jeroni, separats entre si per uns 150 m. i a uns 250 m. en linea recta de la segona parella citada, i  per últim un exemplar a prop de la urbanització de la Vallensana. 

Més avançada la primavera continuaré amb aquestes prospeccions per tal de intentar determinar el nombre de parelles de Xot i amb sort localitzar al Mussol banyut. 

Novitats al Besòs: Perdiu de mar

Sembla que la migració primaveral de passeriformes està sent bona aquesta temporada al Besòs. El més interessant d'aquests dies, la Perdiu de mar (Glareola pranticola), que va veure el Xavi Larruy el 12 d'abril.

Falciots

Puntualment van arribar els falciots (Apus apus). Un grup de més de 40 ex. xisclaven la tarda del dia 10 d'abril pels cels del centre de Badalona.

"Xisclen falciots

en la tarda mansa

de finals de juny

quan l'estiu, content,

és un jovencell

amb la cara encesa.

Dins del blau més pur,

passant, traspassant

amb vol persistent

i aerodinàmic,

arran d'horabaixa

xisclen falciots."

                                                                                               (Celdoni Fonoll)