Darrerament la cosa està molt tranquil·la pel Besòs (pel que fa a observacions), potser més del que ens agradaria. No obstant això, es van veient cosetes. Dies enrere ha estat interessant pel que fa a les anàtides, s’han vist dues espècies que no són gaire comunes al riu. Ambdues observacions les vaig fer el 16/12/08. D’una banda, una femella de Xarxet Anas crecca associada a un grup de collverds, que era a prop de la desembocadura i ben bé pot ser la mateixa que vaig observar a l’estany del parc Diagonal Mar cinc dies abans. L’altra novetat va ser una femella d’Ànec cullarot Anas clypeata observada riu amunt dins el terme municipal de Sant Adrià de Besòs. Es tracta de la segona observació de l’espècie aquesta tardor. I en quant a collverds Anas platyrhynchos, entre la desembocadura i Montaca i Reixac, el seu nombre potser estigui per sobra dels 130 exemplars, una xifra important per aquest espai.
De limícols són presents les tres espècies habituals a l’hivern. Els sempre benvinguts becadells Gallinago gallinago aquesta tardor volen fer-se pregar. La primera que vaig veure al tram de Sant Adrià (aigües amunt) va ser el dia 2; i el dia 4 n’hi havia 4 ex. a prop de la desembocadura. Riu amunt s’han vist alguns exemplars al llarga d’octubre i novembre. La espècie és de difícil detecció i passa molt desapercebuda, cal prospectar molt bé les ribes i tenir una mica de sort, ja que la seva estratègia d’ajeure’s i “aguantar” al màxim normalment li dóna bons resultats. A la fotografia podeu veure un exemplar en aquesta característica posició, amb la popa aixecada i el bec apuntant al terra, les potes flexionades i preparades per a disparar-se com un resort en cas de fugida.
Les altres dues espècies són la Xivita Tringa ochropus i la Xivitona Actitis hypoleuca. De la primera se’n poden veure entre 3 i 4 exemplars al tram corresponent al terme municipal de Montcada i Reixac. La Xivitona és més comuna, encara que no abundant, a tot el riu. Hi ha un quart limícol que és present anualment, el Becadell sord Lymnocriptes minimus, enguany però encara no s’ha detectat.
Interessant també la presència continuada des del 12/11/08 d’un adult de Gavià fosc Larus fuscus al tram de Santa Coloma. Aquesta espècies és sens dubte la més rara de les espècies de làrids habituals al riu. Veure’l a la desembocadura és tota una alegria, imagineu-vos riu amunt i a més setmana rere setmana.
Un altre que és fidel al seu lloc és un Bernat pescaire Ardea cinerea anellat amb PVC (codi TN7). És un subadult que ja hi roman des del novembre.
Finalment vull destacar que sembla consolidar-se la presència de roquerols als trams baixos del riu (Sant Adrià i Santa Coloma), amb més d’una vintena de exemplars que es veuen fins i tot a la mateixa desembocadura. Per contra, riu amunt, on altres temporades era habitual veure’ls, enguany escassegen sorprenentment. És com si s’hagués invertit la dinàmica en relació a altres temporades.
I aquestes han estat les meves últimes visites d'enguany al riu Besòs. Els propers dies aprofitaré a visitar la meva família. Propablement la primera crònica del nou any tingui un sabor cantabro-atlàntic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada