El passat 26 d’abril, a primera hora del matí, estava preparant les coses per anar a treballar quan m’apropo a la finestra i veig un Periquito (Melopsittacus undulatus) parat a les branques del plàtan que tin a sota la finestra. Aquesta espècie d’origen australià és un ocell de gàbia molt popular i força estés gràcies a la seva resistència. No és la primera vegada que el veig, ni serà la última. Bé per un descuit, bé per la desídia i irresponsabilitat d’algunes persones que els deixen anar, aquestes aus acaben volant lliures. Moltes, una gran majoria, no s’aclimaten i moren. Altres, però, són capaces de fer-ho i de mica en mica van generant poblacions autosostenibles, i s’acaben estenent pel territori amb tots els problemes que això suposa per a les espècies autòctones.
És per això que si algú vol tenir un ocell engabiat, que s’ho pensi abans de comprar-ho. Jo personalment li recomanaria que optés per uns prismàtics i una guia de camp per la identificació d’ocells. Què millor que veure’ls lliures i al seu lloc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada