L'ORNITONIGMA

divendres, 21 de maig de 2010

...I una de limícoles a El Garraf (20/05/10)

És durant el mes de maig quan la migració primaveral de limícoles està en el seu apogeu. Aquestes aus tornen dels seus territoris africans d’hivernada buscant les tundres àrtiques on aprofitaran el breu estiu per a reproduir-se. Durant aquest viatge, que implica recórrer milers de kilòmetres, fan diverses aturades, entre etapa i etapa, per alimentar-se i descansar.

A través de la Mediterrània occidental migren milers d’aquestes aus aquàtiques. Ho fan seguint la línia de costa i utilitzen platges, deltes, llacunes, i diversos tipus de zones humides per a recuperar energies. Cada cop, però, ho tenen més difícil. El litoral està fortament urbanitzat i els aiguamolls, deltes o desembocadures de rius pateixen una forta degradació, i aquestes aus es veuen obligades a concentrar-se en les poques zones relativament ben conservades que resten, que són molt molt poques. No obstant això, hi ha indrets, que encara que molt degradats, amb una permanent presència de gent i activitats d’oci que pertorben la tranquil·litat de l’espai, acullen petits grups de limícoles. I és que la necessitat s’imposa i arribat el moment, qualsevol lloc és bo. És una qüestió de supervivència.

I si no qualsevol lloc és bo, sí que n’hi ha molts que ho són, però els maltracten. És el cas de la desembocadura del riu Foix, a Cubelles. Presenta condicions adients pels limícoles migradors, que de fet l’utilitzen, però són tantes i tan intenses les molèsties que tenen en un espai tant petit, que estan permanentment sotmesos a l'estrès derivat de molèsties humanes.

Aquest espai bulliria de vida si estigués gestionat racionalment. Per exemple, el passat dia 20/05/10, amb una tarda esplèndida, pescadors ocupant la desembocadura, gent prenent el sol i algun que altre gos, hi havia 8 corriols grossos (Charadrius hiaticula), 5 corriols camanegre (C. alexandrinus), un preciós adult de Territ gros (Calidris canutus), una Gamba roja (Tringa totanus) i una Xivitona (Actitis hypoleucos). Els van aixecar diverses vegades, però tornaven un i un altre cop. Allí estava el recurs i s'havia d'aprofitar. Després de tantes molèsties els corriols camanegre i la gamba roja varen sortir volant direcció nord i no varen tornar. Si hi hagués un mínim de tranquil·litat, però, tots podrien gaudir d’aquestes meravelloses aus. Aquí us deixo amb unes fotos i uns vídeos.













Territ gros i Corriol gros



A més d’aquests exemplars, també vaig veure 3 territs tres dits (Calidris alba) al port de Vilanova i la Geltrú, i 7 territs grossos a la sortida de la tèrmica de Cubelles.
I mentre unes espècies estan viatjant cap al nord per criar, d’altres ja ho estan fent a les nostres contrades, i donada l’escassesa de llocs adients, altres d’origen atròpic sembla que ja els hi va bé. És el cas de les obres del port de Vilanova i la Geltrú, on dues parelles de Corriol camanegre van establir els seus territoris. Ahir, una de les parelles, tenia un problema ben gros. La zona on tenen el niu és un lloc de reunió de gavines i gavians, i aquests són uns veïns poc desitjables, la cosa és posa magra tenim a l’enemic tant a prop. Desconec si les gavines corses depreden nius de corriol (crec que no, no recordo haver-ho llegit), però els gaviants argentats sí que són enemics potencials. Podeu veure un video on la parella de corriols camanegre fan tot un display per intentar expulsar a les gavines corses (realment ho tenien molt difícil i els seus esforços no varen donar resultats).



L’últim lloc que vaig visitar va ser la platja Salada a Cubelles. Allà es també es reprodueix el Corriol camanegre i, tot i els entrebancs en què es troben, aquesta temporada estan aconseguint treure dos pollets endavant. Aquí podeu veure una d’aquestes pilotetes que recorren les dunes amb ràpides carreres.