L'ORNITONIGMA

dijous, 25 d’agost de 2011

El picat del xatrac

Qualsevol de nosaltres que per aquestes dates s'estiri a la platja o faci un passeig a la vora de l'aigua sentirà el crit (...) dels xatracs becllargs. Els veurà sobrevolant el mar amb el seu vol elàstic i elegant. Quedarà meravellat per les seves sobtades cabussades, allà enlairats, fent picats de vertigen. 

Una versió en petit, el Xatrac menut, fa el mateix però a més revolucions per minut. Si a sobre fa l'angelet, una mena de vol sostingut, i tot seguit cau en picat a les aigües més someres de la vora, allà on moren les onades, a escassos dos metres d'on remullem els nostres peus, no podem per més que quedar fascinats per les coses de la natura. O bé podem continuar caminant, esquivant els passejants en una vora embussada de turistes, que aliens a les coses de la natura parlen del mal temps que ha fet aquest estiu (escric des de Galícia). 


Els xatracs gaudeixen de la nostra indiferència. Més sort tenen els gavians de la desembocadura del rierol. La seva neteja diària es veu contínuament interrompuda, cal espantar-los. Tenen més sort, gaudeixen de la nostra atenció.

Diu el filòsof Fernando Sabater que "la natura no valora les seves obres, això és cosa de la cultura". Ja sabeu, valorar és cosa de la cultura. ¿On està aquesta cultura? Jo aquesta tarda no he vist més que indiferència i menyspreu.