L'ORNITONIGMA

dissabte, 27 d’agost de 2011

Rapinyaires sí, però lliures

Fa gairabé un any que la UNESCO va declarar la falconeria Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat a partir d’una candidatura promoguda per diversos països àrabs, a la qual es varen afegir altres com ara Bèlgica o Espanya. Considerant que no sóc cap expert ni mai he tingut especial interès en l’ensinistrament d’aus per tal que volin per a mi, he estat llegint aquí i allà una mica sobre el tema abans de començar a escriure aquest petit article. Entre altres coses, he trobat textos que parlen de la falconeria com a art; d’altres que en parlen com una manera d’apropar la natura al públic; també n’hi ha qui parla de la majestuositat del vol dels rapinyaires, fins i tot he trobat un que diu que és un esport molt sa, ideal per a practicar en família, infants inclosos; o aquell que sentencia que per a ser falconer s’ha de ser naturalista al cent per cent. Doncs bé, respecto totes aquestes opinions, però  en absolut les comparteixo.

En la meva recerca, he trobat a faltar (per part dels falconers) informació referent a l’impacte negatiu que la pràctica que la falconeria té sobre les poblacions d’avifauna autòcnona (recordem, per si algú no ho sap, que la falconeria es practica amb rapinyaires, és a dir, amb depredadors). Tampoc he trobat referències a una gestió racional d’aquesta pràctica a l’espai públic. I sobretot no he trobat cap comentari referint-se a les pràctiques mafioses contra aquells que defensen una regulación del vol controlat de rapinyaires i la seva prohibició en espais d’alt valor natural.

Aquest article no apareix així com així. És resultat de la indignació, de la impotència de veure com una persona que aprecio, va ser agredida per defensar un espai, Gallecs, de la pràctica de la falconeria. Una persona, en Xesco, que porta molts anys treballant per tal que els falconers abandonin Gallecs, una zona d’alt valor ecològic, declarada ZEPA, i de vital importància per a espècies migratòries com el Corriol pit-roig (Charadrius morinellus) o l’Hortolà (Emberiza hortolana)

La problemàtica amb la pràctica de la falconeria en aquest espai és força grossa.  Des de fa anys un grup de falconers es dedica a volar les seves aus dia rere dia. De dilluns a diumenge, durant sis a vuit hores, volen uns sis o set rapinyaires (falcons i astors principalment). Ja us podeu imaginar l’impacte que això suposa per l’avifauna local. Tot queda foragitat.  En Xesco porta anys lluitant per posar fi a aquest atemptat. Malgrat oferir-los alternatives, els falconers, amb una mentalitat caciquil, han optat per actuar com a criminals. Ahir es va trobar les rodes del cotxe punxades i els llums reventats, però com que els hi semblava una acció poc contundente, també li van deixar una nota amenaçant.

Després de comprvar que aquesta gent han estat impermeables a la pedagogia i el diàleg , opino que és hora d’actuar amb contundència. Les  autoritats implicades en la gestió de l’espai i resta d’autoritats públiques no poden continuar mirant cap a una altra banda i esquivar el problema. Si continuen amb aquesta actitud seran còmplices d'aquest agravi. D'altra banda, la comunitat d’ornitòlegs i naturalistes hem de ser encara més presents a la zona, traslladar els valors de l'espai al públic i foragitar definitivamente a aquesta colla de brètols que només semblen entendre un tipus de llenguatge.

Tot el meu suport per tu, company.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Potser hauries d'explicar també, que els falconers fa més de 40 anys que hi practiquen la falconeria (no només "uns anys") i, posats a buscar estudis, no crec que en trobis cap d'OBJECTIU (amb això vui dir, que no el firmi en Xescu o cap dels seus amics) que pugui afirmar que el corriol pit-roig o l'Hortalà hagin deixat de nidificar-hi o ho hagin fet en menor quantitat que en qualsevol altre lloc de cría habitual.

De fet, en cuaranta anys, hi han hagut moltes generacions d'aquests ocells que han crescut i s'han desenvolupat en aquesta zona. Tot això per no dir que cap d'aquestes espècies són "menjar" per a una rapinyaire (a no ser que parlem dels petits xoriguers o dels esparvers). Els corriols i els hortalans que, afortunadament, són més espavilats que alguns naturalistes, no tenen por d'aquells que no són enemics naturals.

Qualsevol ornitòleg seriós sabrà que per les niuades d'aquestes espècies són mes perillosos els gats domèstics que els falcons i suposo que ningú s'atrevirà a prohibir els gats a la zona.

Criminalitzar un grup per un o dos bàndols és una táctica bastant goebelsiana, que avui en dia té molta pràctica (sobretot en algún partit polític de nova fornada) però realment és un argument força pobre i falaç.

Que falta pedagogia és clar. Però el que no em queda clar és el subjecte. Per a qui interessi: sense les tècniques de falconeria mai hauria estat possible recuperar i reproduïr en captivitat les aus rapinyaires i moltes s'haurien extengit fa ja décades. Reflexioneu-hi una mica.

Quique Carballal ha dit...

Hola Anònim,

Potser hauries d'haver signar amb el teu nom en comptes de fer servir la màscara de l’anomimat. D’aquesta manera sabria a qui m’haig d’adreçar a l’hora de respondre. Els teus motius tindràs, però.

Si has llegit la nota, veuràs que denuncia una manera de fer d’unes persones concretes i en un lloc concret. Aquest era l’objectiu principal de l’entrada. En cap moment “criminalitzo” a un grup, malgrat estar en contra de la falconeria.

En referència a les niuades de Corriol pit-roig i Hortolà, seria tota una novitat trobar-les, ja que fins ara no hi ha constància de la seva reproducció a Gallecs.

Atentament,

Quique