Carta als Reis Mags

Sas Magestats,

Fa tant de temps que no els escric una carta per demanar-los coses, que ja ni recordo com adreçar-m’hi. Espero que em disculpin. Resten molt poques hores perquè comencin la seva feina, m’he endarrerit molt amb la carta i potser no els hi arribi a temps. Però com que em consta que estan molt al dia amb això de les noves tecnologies, quan arribin a una zona wifii consultin, si us plau, el seu correu electrònic o visitin el meu bloc. I ja no m’estendré més, aquí els lliuro la meva comanda.

Els demano:

Que en aquests temps de crisi econòmica, tothom pensi una miqueta més en les coses que li envolten, en les persones que tenim a prop i en les que viuen més lluny; en el ríu (si n’hi ha) que travessa la nostra comarca; en aquelles serralades amb boscos i bardisses; en la bassa del costat del camí, que és refugi de granotes i cotxes blaves; en l’estol de gavines que descansen a la platja, i que serveixen per a res més que entreteniment de gossos o decorat d’una fotografia, necessiten descansar i és l’únic lloc que tenen.

Que en aquests temps de crisi… les paraules tornin a estar plenes de contingut; que creixement sigui sinònim de desenvolupament, o dit d’una altra manera, que els desitjos siguin no només cuantitatius, que els canvis siguin cualitatius, i a més a més que es noti; que puguem començar a donar-li credibilitat a l’expressió desenvolupament sostenible; que el desenvolupament econòmic sigui progrés real (tecnològic, social…) i no enriquiment desmesurat d’uns pocs, que sigui respectuòs.

Que aquests temps de crisi ens ajudin a obrir els ulls i a saber mirar i a comprendre; a apreciar tanta bellesa que ens envolta, a estimar-nos tant l’estepa com la Seu Vella, Santa Maria del Mar com el Remolar, la casa Vatlló com els camps de Gallecs… que ens obri els ulls i ens obri el cor per tal de tornar a valorar les coses i els llocs que ens envolten, que són la nostra veritable i única llar.

Que puguem assistir a la reconciliació entre conservació del medi ambient i activitat humana.

Que tornem a saber el que és un segon, un minut, una hora un dia, que puguem reconciliar-nos amb el temps.

Sas Magestats, probablemente sigui massa tard perquè puguin fer tantes coses, fins i tot per un mag. Aleshores, què els hi semblen si només reparteixen conciència de qui som i on estem?

Bé, facin el que puguin i moltes gràcies per llegir els desitjos d’aquest home que encara conserva una part de la ingenuïtat d’un infant.