Galícia, Astúries: de raresa en raresa

Hi ha moltes maneres de disfrutar de les aus, i ahir vaig experimentar una d’elles. Aprofitant la meva estada al Cantàbric i que havia de viatjar d’Uvieo a Vigo, vaig dissenyar la ruta per fartucarme de rareses. I vaja si en vaig quedar tip! El concepte de raresa està clarament definit, però a nivell subjectiu és molt més ampli. Així, per a mi, que visc al Mediterrani, el ventall s'esten a tot un seguit d’espècies habituals a la costa cantabro-atlàntica i rares, molt rares o absents de l’àmbit mediterrani. És per això que un prat ple de gavines és un motiu prou contundent per fer una frenada i fer una ullada, una ullada adreçada a cercar una de les meves gavines preferides, la Gavina cendrosa (Larus canus), que sent una especial atracció pels prats humits de l’occident asturià. Era res més que intuició: aquell prat d’Otur estava petat de gavines cendroses: un adult i 12 ex. de 1r hivern. No varen ser les úniques, però, a la platja de Penarronda un grup de set 1rs hiverns, un 2n hivern i un preciós adult voltaven entre la platja i un conrreu proper, fent de cohorte a un tractor que traballava la terra.

Gavines cendroces i rialleres.

A partir d’aquí vaig estar molt ben acompanyat dels meus amics David Álvarez i Gilberto, qui amb una precisió absoluta ens va localitzar les vuit oques de bec curt (Anser brachyrhyncus) que des de mitjants de desembre es mouen entre els prats de Villadún (Asturies) i la bassa de Rinlo (Lugo). Simplement genial, veure com s’alimentament de l’herva sucosa. Quina imatge més hivernal!

A l’altra banda de la ría de l’Eo continua la rasa costera, trencada de sobte per la sinuosa esquerda de la ría de Foz. Aquí varen gaudir de les estratègies de pesca (creiem que d’això es tractava) d’un grup de sis becs de serra grossos (Mergus merganser). Déu n’hi do, quin "jari" que van muntar!

A la ría de Foz, vaig acomiadar-m'hi dels meus amics i vaig enfilar cap a Vigo. Abans, però, vaig fer la darrera aturada a la llacuna de Riocaldo, a prop de la localitat de Begonte (Lugo), on després de dos anys, vaig veure el Cabusset becgròs (Podilymbus podiceps), que de cabusset té poc, em va sorprendre el seu tamany; i una femella de Morell de collar (Aythya collaris), potser l’ocell amb el que més vaig gaudir en tot el dia. L’indret em va enamorar, i encara més quan vaig veure que hi havia una de les meves espècies favorites, una Calàbria grossa (Gavia inmer) jove.

Així vaig tancar l’any 2010, amb un bon grapat de rareses i la meva adrenalina disparada. El 2011 l’he obert amb la meva estimada “Chispita”, el Gavinot polar (Larus glaucoides), que continua fidel a l’Areal de Calzoa, Vigo. Com deia David, es podria escriure un conte amb el títol: “La Gaviota pòlar que no le gustaba el frío”.

Bon i millor any 2011.