Una altre mirada

Cada dia estic més convençut que la conservació del medi ambient és un zero a l’esquerra en aquest país. Tret d’una comptada minoria que treballa i lluita (cadascú a la seva manera i dintre de les seves possibilitats) per la defensa del medi natural, la resta o bé són agents passius que miren els fets com els viatgers d’un tren miren el paisatge des de la finestra (si és de alta velocitat ni tant sols això), o bé són agents actius que encara no s’han adonat (o no els interessa adonar-se'n) que el desenvolupament que busca el benestar col·lectiu ha d’estar en consonància amb la conservació del medi ambient. Contraposar desenvolupament i conservació és un greu error que ja estem pagant.

Però per introduir i desenvolupar aquesta consciència en la ciutadania, cal fer un gir de 180º que transformi la infraestructura productiva, las relacions de poder i la cultura. Teòricament aquest pas ja es va donar fa anys en el debat econòmic a nivell internacional, i va quedar reflectit en diversos documents, protocols i altres tipus de fum que es va vendre al ciutadà. I és que mentre les decisions econòmiques continuin allunyades de la conservació de la natura, no seran èticament justes ni avui ni per les generacions futuras.

Aquesta reflexió la faig arran de la lectura de l’article del Sr. Albert Sáenz "Altres veritats de Spanair" sobre l'enfonsament d'Spanair, on es diuen coses com que “vam trigar tres anys a posar en marxa el projecte perquè l’ampliació del Prat suposava molèsties per als senyorets del club de golf i per als ecologistes de la llacuna Ricarda”, o que “(…)Mentre les excavadores desviaven el Llobregat i protagonitzaven el moviment de terres de l’obra civil més gran d’Europa per salvar els ocellets de la Ricarda, alguns emprenedors van idear la primera alternativa a Iberia”.

Obres de la T1 a tocar de la R.N. Remolar-Filipines.

Vaja! Encara el riu Llobregat i els ocellets de la Ricarda  han d’estar agraïts als promotors de la seva partida de defunció, que no pas només de la Ricarda, tan sols una peça del complex sistema que és el delta, sino del mateix Delta del Llobregat. Hi ha d'altres tipus d’emprenedors que curiosament sempre resten amagats per la boira mediàtica.

PS: Com que els fets parlen per si mateixos, aquesta és una altra demostració de lluita de poders on ciutadania, treballadors i medi ambient surten malmesos.