Com ja sabeu el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar un Decret Llei
(2/2011, de 15 de novembre), pel qual es va permetre la captura d'ocells fringílid de quatre espècies: Pinçà (Fringilla coelebs), Verdum (Carduelis chloris), Cadernera (Carduelis carduelis) i Pasarell (Carduelis cannabina).
Cadernera |
Amparant-se en l'eterna excusa de la tradició (eufemisme per anomenar la pressió del col·lectiu silvestrista), i contravenint la legislació estatal i europea, es va donar llum verda a la captura en viu de les quatre espècies abans esmentades. Cada vegada que sento la paraula tradició em tremolen les cames i m'esgarrifo de cap a peus. Les tradicions pertanyen a l'ordre de la moral i del que tractem aquí és d'una qüestió ética, que emana de la raó.
No sóc legislador i en consequència estic segur que a tota normativa hi ha esquerdes que es poden aprofitar per introduir despropòsits d'aquets calibre. Així ho expressa el propi decret quan diu que "en l'àmbit de la normativa comunitària la Directiva 2009/147/CE, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres, estableix la prohibició de capturar els ocells salvatges, però, d'acord amb el seu article 9, preveu que els estats membres poden introduir excepcions, si no hi ha una altra solució satisfactòria, entre d'altres motius, per permetre, en condicions estrictament controlades i d'una manera selectiva, la captura, la retenció o qualsevol altra explotació prudent de determinats ocells en petites quantitats."
En quedo en principi amb les últimes paraules: "explotació prudent de determinats ocells en petites quantitats". Les petites quantitats que estableix el Decret Lley al punt 1 de l'Article 2 són aquestes:
- Pinsà comú (Fringilla coelebs): 46.885 exemplars.
- Cadernera (Carduelis carduelis): 6.504 exemplars.
- Verdum (Carduelis chloris): 3.490 exemplars.
- Passerell (Carduelis cannabina): 3.367 exemplars.
Passarell |
El Decret continua dient: "El marc legal descrit i la jurisprudència comunitària existent sobre això assenyalen clarament com a requisits essencials per a l'autorització d'excepcions per part de les autoritats competents que es justifiqui que no hi ha cap altra solució satisfactòria per assolir la finalitat pretesa, que les captures són en petites quantitats i que es realitzen en condicions estrictament controlades i de forma selectiva." I jo em pregunto: Solució satisfactòria per qui? Potser per aquells interessats en la seva captura; de quina manera estricta s'ha fet el control de les captures? El nombre de llicències fa inasumible aquest control, i encara més de forma explicitada; i finalment, realment ens volen fer creure que les captures són selectives? Qualsevol que s'hagi fixat una miqueta sabrà que a l'hivern, els fringíl·lids formen estols mixtos, entre ells i amb altres espècies.
Si la finalitat última es "la cria i reproducció en captivitat com a solució alternativa a la captura en viu del medi natural" (permet caçar femelles, cosa que fins la publicació d'aquesta norma no era legal), els redactors d'aquest Decret havien hagut de haver tingut en compte que fa anys que es cria en captivitat (YouTube està ple de videos que ho demostren). Imaginem però que no hi ha prou stock per cobrir les necessitats del mercat. Aleshores el següent pas és redactar un nou Decret que prohibeixi la captura d'aquestes espècies, un cop controlades i registrades les captures, per donar pas a la catalogació d'aquestes espècies d'acord a la seva realitat. Potser demano massa.
¡Senyors i senyores fa anys i panys, dècades que s'està caçant! Tothom sap que quan parlem de silvestrisme, parlem de territori comantxe (hi ha excepcions). I diuen que "resta prohibida la comercialització dels exemplars silvestres capturats"(us convido a que visiteu pàgines de compra-venda).
En uns temps en que la natura passa per uns dels seus pitjors moments, quan molta gent comença a prendre conciència dels valors naturals del seu entorn, quan a les escoles ens esforcem per fer entendre que cal conservar, respectar i millorar allò que tenim, arriba un decret que parla de captures, de controls i d'EXHIBICIÓ. La exhibició d'un animal salvatge, que fa milers de quilòmetres per trobar un lloc d'hivernada, en una gàbia on no pot ni estirar les seves ales. Si voleu gaudir, disfrutar del cant del ocells, només cal fer una pasejada pel camp, per un parc i fins i tot per la ciutat o als racons més inaudits.
Femella de Pinçà descansant a 20 milles de la costa cantàbrica. |
Si estàs d'acord signa contra la captura d'ocells fringíl·lids:
2 comentaris:
La tradició de 200 anys ha de respectar-se, si no vols que s`agafin ocells per concursos(que tenen un tradició a catalunya com les sardanes, el català, o els castells), no pots sostindre cap argument ja que l`institut catala d`ornitologia diu que les captures en cap cas poden perjudicar els ocells(es captura l`1% de 30% de les aus que es calcula moren cada hivern)i a sobre es llibera el 40%
Agrairia que els comentaris que es facin estiguin signats. M'agrada debatre, però també saber amb qui ho faig.
Atentament.
Quique Carballal
Publica un comentari a l'entrada