L'ORNITONIGMA

divendres, 17 d’octubre de 2014

Què penseu d’aquesta gavina?


Què penseu d’aquesta gavina? És aquesta una pregunta que pot ser recurrent davant determinats exemplars, que en certes ocasions poden generar dubtes d’identificació. Tanmateix cal fer una precisió sobre la frase anterior: la pregunta és molt més recurrent davant les espècies grosses i mitjanes (gavians) que no pas amb les espècies petites (gavines), les quals en general presenten molta menys variabilitat i per tant menys dificultat d’identidicació.

Un cas particular
Fa un dies, un company em va enviar la foto d’una gavina, per tal que l’hi donés la meva opinió. Vaig veure les fotos a través del mòbil i  a cop d’ull em va semblar un 2n hivern de gavina capnegra (Larus melanocephalus). Refieu-vos sempre de la vostra intuición! Doncs bé, anava caminant cap a la feina mentre mirava les fotos un cop i un altre, llavors vaig començar a dubtar al temps que intercanviava una sèrie de missatges breus amb aquest company. Per què aquests dubtes us preguntareu?  L’observador, al seu missatge parlava d’una gavina un “pel estranya”. Terrible adjectiu aquest, que fa disparar totes les alarmes, fluir la imaginació i bullir el desig. “Potser una canus? No”, vaig pensar. A aquest exemplar li mancaven trets, o altrament dit li sobraven per ser una gavina cendrosa. "I si es tractés d’un hibrid?" Llavors hauria de veure coses que no hi veia. Aleshores vaig posar fre a l’imaginació, tancar l’aixeta del desig i obrir les portes a la raó i les dades objectives. Jo veia clarament una gavina capnegra, cosa que vaig confirmar en tenir l’oportunitat de veure les fotos amb más deteniment i sobretot millor qualitat.



Què va passar aleshores?
En la meva opinió, va ser la manera de rebre i gestionar l’informació. Penseu que la subjectivitat és una propietat que s’ajusta a l’opinió i els interessos de la persona, que respon a experiències emocionals. En tant que l’objectivitat suposa tractar els conceptes des de la distància, evitant l’implicació personal el més possible. Per tant m’havia de limitar simplement a les dades concretes de què disposava.

I quines eren aquestes dades?
L’exemplar mostrava les característiques pròpies que identifiquen una gavina de tamany petit-mitjà tipus ridibundus o melanocephalus. Estructuralment resultava compacta, amb un cap quadrangular i gros en relació al cos. El coll gruixut afegeia robustessa al conjunt. Cridava l’atenció, però, el bec relativament petit, delicat i puntxagut, d’un color carn ataronjat i amb taques fosques difuses i irregulars a la meitat distal. Malgrat aquest aspecte feble la base resultava ampla i prou bé insertada al cap. Tot plegat es podia correspondre perfectament al patró d’una femella de tamany petit de Larus melanocephalus.

Quant al plumatge, destacava el cap blanquinòs sense el traços foscos característics, que melanocephalus aviat presenta en aquest tram d’edat (2n any calendari). No obstant això, sí que s’apreciava una mica de negre vora l’ull i les mitges llunes blanques que l’envolten per la part superior i inferior, tot i que aquest tret a distància era poc conspicuo en aquest exemplar. Les parts superiors eren d’un gris força pàl·lid i mostrava les primàries negres amb puntes blanques pròpies d’una gavina capnegra de 2n hivern.


En vol s’apreciaven ales amples, especialment en la convergència amb el cos, i puntes arrodonides. Les primàries més externes (P10-P7) presentaven puntes negres. També presentava negre a la base de les tres primàries més externes, que s’estenia cap a la punta en un traç gruixut, aprimant-se a la metitat de la longitud de la ploma per seguir la vora del ràquis fins fusionar-se amb la punta negra. La meitat final de la primària més exterior era completament blanca. La resta de l’ala no mostrava cap altre patró. L’efecte recordava en certa manera el patró d’un adult de Larus thayeri o Larus glaucoides kumlieni com es pot veure a la làmina de sota.

2n hivern de gavina capnegra amb el típic patró de primàries

Per què descartar altres possibilitats?
Més amunt he comentat la possilitat de què fos una gavina cendrosa o potser un híbrid. Era una possibilitat, que ni de lluny s’apropava a la probabilitat. Home, ja m’hauria fet il·lusió que hagués estat una canus!

Aquesta foto era la responsable de tal pensament. Un ocell de cap molt arrodonit, bec aparenment feble i petit; ull molt destacat sobre un fons blanc. Estava veient aquella expressió amable que molts observadors d’aus associem a les gavines cendroses. Però no era del tot amable! A més a més el gris del mantell era massa clar, les terciàries no formaven “esglaó” ni tenien la mitja lluna blanca que contrasta amb el gris blavós de les parts superiors; la proyecció primària era massa curta, amb les puntes de les primàries poc espaides entre si; li mancava el típic perfil longilineo i estilitzat. Però no només això. El color del bec no es corresponia amb l’esperat per una canus i estructuralment era clarament diferent, amb les dues mandíbules més aviat rectes i paral·les acabades en una punta roma gairabé quadrada, en comptes de la punta fina i clamament corbada cap avall típica de canus.  Amb això i la descripció del patró alar que he fet abans, ja tenia prou i suficient per descatar aquesta espècie.

Sobre la possibilitat d’un híbrid, recomano consultar aquestes pàgines:


Què hauria passat al camp? 
Probablement m’hauria concentrat en els detalls que tenia al davant, hagués anotat un exemplar de gavina capnegre i no l’hi hauria donat més importància. O potser no. Mai ho sabré. La percepció visual treballa així. Ull i cervell treballant conjuntament per donar un sentit racional a allò que estem visualitzant, però sempre amb el pes, gens despreciable, de l’experiencia individual. Tot plegat organitza i interpreta l’estimul percebut. Oi que heu viscut aquesta experiència alguna vegada! Valoreu-la, perquè és la nostra font permanent d’aprenentatge.

2 comentaris:

Joan Goy ha dit...

Molt ben explicció del jizz! Enhorabona pel blog!

Quique Carballal ha dit...

Gràcies, Joan!

Salut!