L'Ornitonigma d'octubre

Ja està aquí un nou repte. Aquesta vegada ens ensenya coses difícils de veure al camp. Ja sabeu de qui es tracta? Podeu deixar el vostre vot a la columna de la dreta.

Cotoliu

Solució a l'Ornitonigma de setembre

Las cuatro especies propuestas pertenecen a la familia de los alaudidos, aves de espacios abiertos, muy terrestres y que en general presentan tonos pardo terrosos, que las ayuda a mimetizarse con su entorno. La mayoría presentan crestas piliales.

El ejemplar de la fotografía muestra un plumaje muy desgastado de tonos pardo grisáceos en las partes superiores, mientras que las inferiores son blanquecinas con el pecho profusamente listado de oscuro y leves tonos castaño-ante a los lados. La gargante se aprecia de un blanco más luminoso, que se extiende hacia los lados del cuello y posteriormente asciende, rodeando las cobertoras auriculares. Estas últimas aparecen enmarcadas en su parte superior por una lista ocular oscura, encima de la cual se intuye una lista superciliar blancuzca de un tono semejante al de la garganta. Otros detalles que se obserban es un fino rayado oscuro en el píleo, el cual parece gris, pero se intuyen tonos pardo rojizos. El conjunto descrito nos hace pensar en una especie con un patrón cefálico destacado y llamativo, sin cresta apreciable, o en todo caso muy poco destacada. No obstante, el extremo del píleo apsarece apuntado y ciertamente sobresaliente, lo cual nos puede hacer sospechar en la presencia de una pequeña cresta (en este caso plegada). Si bien es verdad que la postura del ave no ayuda demasiado en la apreciación de dicho rasgo.

Tanto desgaste y abrasión hace que muchos rasgos diagnósticos ligados al diseño y patrón del plumaje queden relegados a un segundo plano. Sin embargo, hay algo que llama la atención en ese conjunto pardo grisáceo uniforme, y son las grandes cobertoras primarias negras, que contrastan de manera llamativa con el resto del ala.

Siempre es necesario atender a los detalles morfológicos y estructurales, ya que nos pueden aportar datos muy importantes para realizar una identificación precisa, y en un caso de estas característica es aún, si cabe, más importante. El ave de la foto tiene un aspecto rechoncho, la cola es relativamente corta y la cabeza proporcionalmente grande en relación al cuerpo. La proyección primaria es corta, aún así las terciarias distan de alcanzar la punta de las primarias. Finalmente vemos que tiene un pico fino y puntiagudo.

Una vez valorados todos estos detalles, se puede asegurar que se trata de un adulto de Totovía (Lullula arborea). El modelo facial contrastado, las cobertoras primarias negras y la cola corta, serían suficientes para descartar a las otras tres especies.

Migrants a l'Espinal

Avui he participat en una nova jornada d’observació de rapinyaires. Aquesta vegada, però, des l’Espinal, un indret de la serralada Litoral amb un ampla perspectiva del corredor nord de la serralada, que permet veure les rapinyaires des de ben lluny i seguir la seva aproximació. A més a més, la companyia ha estat de categoria, en Dani González, en Jordi Sala i el seu nebot Jordi. Bona conversa i xerrada entre rapi i rapi en un esplèndid matí, en el que ens hem deixat els ulls escombrant el cel a la recerca dels migradors.

La jornada no ha pogut començar millor: dues àguiles pescadores han vingut directes cap a nosaltres en un ràpid descens des de la tèrmica que les havia apujat. Sens dubte la millor observació del matí per la proximitat i la perspectiva. Poc després altres dos exemplars passaven bastant més lluny i a gran altura per la vessant de mar.

Pel que fa a rapinyaires, hem registrat uns 43 ex. de 9 espècies diferents en unes 5 hores d’observació: Aligot vesper (Pernis aviporus), Arpella (Circus aeroginosus), Esparver cendrós (Circus pygargus), Astor (Accipiter gentilis), Esparver vulgar (Accipiter nisus), Aligot comú (Buteo buteo), Àguila calçada (Aquila pennatus) i les ja esmentades àguiles pescadores (Pandion haliaetus).

A més de les rapis hem pogut disfrutar de moments esplèndids, com la riuada de ballesters (Apus melba) que van veure a mig matí. Primer van començar a concentrar-se uns 150 exs. al voltant d’un núvol d’insectes. Després va començar el fluix d’aux cap al sud, que en pocs minuts superaven els 400 exs. Així com van aparèixer van desaparèixer. En direcció nord, ens ha sobrevolat un solitari Trencapinyes (Loxia curvirostra). I molt a prop del nostre punt d’observació, un Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) va deixar anar el seu cant breument un parell de vegades.

Al migdia l’amenaça de pluja es va fer realitat i vam haver de tancar el xiringuito fins una propera vegada, que espero sigui aviat.

Xoriguer anellat

El 22 de setembre vaig observar a Can Dimoni (Delta del Llobregat) una femella adulta de Xoriguer comú (Falco tinnunculus) amb una anella de PVC verda i codi blanc HN al tars dret. Al tars esquerre portava una anella metàl·lica.

Durant l'observació no em va quedar clar si el codi de lectura era de 2 ó 3 dígits. A mi em va semblar de dos i cercant a la xarxa només vaig trobar un projecte que s'hi ajustés.  Es tracta del projecte suís del Dr. Martin Spiess, que el 2006 va anellar amb aquest color i dos dígits a un dels tarsos. Com s'indica en el web de cr-birding, l'objectiu era: "Birds are ringed in Switzerland as adults to study emigration, immigration and philopatry".

Algú sap si hi ha algun projecte semblant o bé la lectura sigui incomplerta? 

Moltes gràcies.

El 22 de setiembre observé en Can Dimoni (Delta del Llobregat) una hembra adulta de Cernícalo común (Falco tinnunculus) anillado con PVC verde y código blanco HN en el tarso derecho. En el tarso izquierdo tenía una anella metálica.

Durante la observación no estuve seguro de si el código de lectura era de 2 ó 3 dígitos. A mí  me pareció de dos y buscando en la Red sólo encontré un proyecto que se ajustase a mi lectura. Se trata del proyecto suizo del Dr. Martin Spiess, que el 2006 anilló con este color y dos dígitos en uno de los tarsos. Como se indica en la web de cr-birding, objetivo era: "Birds are ringed in Switzerland as adults to study emigration, immigration and philopatry".

¿Alguien sabe si hay algún proyecto parecido o bien la lectura es incompleta? 

Muchas gracias.

Migració de rapinyaires

Des de finals d’agost fins a l’octubre, milers d’aus rapinyaires i altres planejadores comencen la seva migració cap al sud. Unes travessaran la Mediterrània cap a Àfrica aprofitant llocs estratègics com pot ser l’estret de Gibraltar, per les poblacions que segueixen la ruta occidental. Parlo d’espècies com ara l’Àguila pescadora, l’Àguila marcenca o la calçada, el Milà negre, l’Esparver cendrós o l’Aligot vesper. En tant que d’altres romandran més al nord, passant els mesos més freds per les nostres latituds, cas de l’Aligot comú o l’Esparver vulgar. Durant el transcurs de la seva migració, segueixen serralades i conques fluvials com si de autopistes aèrees es tractés. Per exemple, a Catalunya hi ha una ruta molt bé delimitada per les serrales litorals que s’estén de nord a sud.

Circaetus gallicus

Les rapinyaires són en general aus de tamany mitjà i gran. Quan migren, i en general sempre que es desplacen, miren d’utilitzar estratègies que els permetin rendabilitzar al màxim l’enèrgia. És per això que poques vegades les observen fent servir el típic vol batut, que en termes energètics resulta el més costós. Algunes espècies com ara el Falcó pelegrí o el Xoriguer comú alternen el batut de les ales amb planejos. Altres espècies, però,  són estrictament planejadores. Aquesta estratègia segueix una seqüència que els permet recòrrer grans distàncies amb un cost mínim d’energia. Con que les aus que només planejen tendeixen a prendre altura, per tal de contrarestar aquest problema, busquen les corrents tèrmiques que forma l’aire calent, menys dens que l’aire fred, i que puja generant remolins ascendents. És el típic planeig en cercle ascendent que observem en moltes àguiles. En arribar a certa altitud fant un descens en linea recta sense necessitat de moure les ales. Tant sols es deixen caure a mesura que van perden altura. Així fins la següent tèrmica que els ajudarà a guanyar un altre cop altura.

Falco tinnuculus

Com que són migrants diurns, tot això és possible veure-ho des de determinats punts al llarg de les serralades costaneres. Un d’aquests indrets està situat al massís del Garraf, a cavall entre el mar i la muntanya. En dies favorables, hi és possible contemplar aquest tràfec de rapinyaires més o menys intés.

En aquest mes de setembre, vaig fer un seguiment des de Canòpolis, al Garraf. Tan sols varen ser tres jornades, i tot i que les xifres resulten molt pobres, i poc representatives del que es pot arribar a veure, disfrutar d'aquestes magnífiques aus és tot un goig. El fet migratori està condicionat per molts factor, i de vegades et pots morir de l’avorriment com no parar de comptar.

	11/9	14/9	22/9
Pernis apivorus			2
Circaetus gallicus	1	2
Circus aeroginosus	4	1	2
Accipiter nisus	2	1	17
Buteo buteo			1
Aquila pennatus	1		1
Falco tinnunculus	6		3
Falco subbuteo			1

Falco peregrinus

Pernis apivorus

A veure que depara el proper cap de setmana. 

Notícia de premsa

http://www.lavanguardia.com/local/20120915/54349521425/delta-llobregat-parada-aves-africa.html

El Delta del Llobregat, parada de las aves que viajan a África a pasar el invierno

El consorcio que gestiona el espacio ha inundado prados cercanos al mar y al río para favorecer la estancia | Puede acoger unas 300 aves en un solo día

Baix Llobregat y L'H | 15/09/2012 - 00:10h

El Delta del Llobregat ha ganado la zona inundable

MARI CARMEN GALLEGO

Baix Llobregat

El Delta del Llobregat es estos días una parada técnica obligatoria para las aves que viajan desde Europa hasta África, donde pasarán los meses de invierno. Con la finalidad de facilitar el paso y la estancia de estas aves por el Delta, el consorcio que se encarga de su conservación ha inundado 10 hectáreas de terreno, cercanas al río y al mar, que se mantendrán así hasta el mes de octubre.

Los animales pueden parar, descansar y comer en esta zona. Una docena de caballos contribuye a mantener el Delta en perfecto estado y libre de vegetación indeseada para facilitar la estancia de las aves.

El acondicionamiento de esta zona inundable, que hasta ahora eran unos cañizares, es una de las acciones previstas por los gestores del Delta para recuperar hábitats naturales y facilitar el retorno de las aves después de las grandes obras que se han llevado a cabo en la zona, como la ampliación del puerto o del aeropuerto o el desvío del río.

El ornitólogo del Consorcio Ferran López recuerda que antiguamente había prados inundables en la zona “pero se ha ido perdiendo con el tiempo” y subraya que en las 900 hectáreas protegidas del delta hay diversos hábitats, desde zonas de marismas hasta pinedas litorales “pero faltan prados inundables”.

Los humedales del Empordà o los del Ebro son otras paradas obligadas para estas aves que acostumbran a volar de noche y detenerse durante el día para comer y descansar.

Los prados del Delta del Llobregat se mantendrán inundados hasta finales del mes de octubre, que es cuando finaliza la migración. Los expertos confían recibir la visita de unos 300 pájaros cada día de diversas especies.