Migració de rapinyaires

Des de finals d’agost fins a l’octubre, milers d’aus rapinyaires i altres planejadores comencen la seva migració cap al sud. Unes travessaran la Mediterrània cap a Àfrica aprofitant llocs estratègics com pot ser l’estret de Gibraltar, per les poblacions que segueixen la ruta occidental. Parlo d’espècies com ara l’Àguila pescadora, l’Àguila marcenca o la calçada, el Milà negre, l’Esparver cendrós o l’Aligot vesper. En tant que d’altres romandran més al nord, passant els mesos més freds per les nostres latituds, cas de l’Aligot comú o l’Esparver vulgar. Durant el transcurs de la seva migració, segueixen serralades i conques fluvials com si de autopistes aèrees es tractés. Per exemple, a Catalunya hi ha una ruta molt bé delimitada per les serrales litorals que s’estén de nord a sud.

Circaetus gallicus

Les rapinyaires són en general aus de tamany mitjà i gran. Quan migren, i en general sempre que es desplacen, miren d’utilitzar estratègies que els permetin rendabilitzar al màxim l’enèrgia. És per això que poques vegades les observen fent servir el típic vol batut, que en termes energètics resulta el més costós. Algunes espècies com ara el Falcó pelegrí o el Xoriguer comú alternen el batut de les ales amb planejos. Altres espècies, però,  són estrictament planejadores. Aquesta estratègia segueix una seqüència que els permet recòrrer grans distàncies amb un cost mínim d’energia. Con que les aus que només planejen tendeixen a prendre altura, per tal de contrarestar aquest problema, busquen les corrents tèrmiques que forma l’aire calent, menys dens que l’aire fred, i que puja generant remolins ascendents. És el típic planeig en cercle ascendent que observem en moltes àguiles. En arribar a certa altitud fant un descens en linea recta sense necessitat de moure les ales. Tant sols es deixen caure a mesura que van perden altura. Així fins la següent tèrmica que els ajudarà a guanyar un altre cop altura.

Falco tinnuculus

Com que són migrants diurns, tot això és possible veure-ho des de determinats punts al llarg de les serralades costaneres. Un d’aquests indrets està situat al massís del Garraf, a cavall entre el mar i la muntanya. En dies favorables, hi és possible contemplar aquest tràfec de rapinyaires més o menys intés.

En aquest mes de setembre, vaig fer un seguiment des de Canòpolis, al Garraf. Tan sols varen ser tres jornades, i tot i que les xifres resulten molt pobres, i poc representatives del que es pot arribar a veure, disfrutar d'aquestes magnífiques aus és tot un goig. El fet migratori està condicionat per molts factor, i de vegades et pots morir de l’avorriment com no parar de comptar.

	11/9	14/9	22/9
Pernis apivorus			2
Circaetus gallicus	1	2
Circus aeroginosus	4	1	2
Accipiter nisus	2	1	17
Buteo buteo			1
Aquila pennatus	1		1
Falco tinnunculus	6		3
Falco subbuteo			1

Falco peregrinus

Pernis apivorus

A veure que depara el proper cap de setmana.