Observacions a la ciutat de Barcelona

Entre finals d’octubre i la primera quinzena de novembre s’han produït interessants observacions d’ocells migrant per sobre de la ciutat de Barcelona. El 27/X/08 un jove de Cigonya negra Ciconia nigra, un Àguila pescadora Pandion haliaetus el 29/X/08, un grup de 85 corbs marins grossos el 3/XI/08, i finalment un Àguila calçada Hieraaetus pennatus el 5/XI/08 i un altre el 6/XI/08 (Observador: Xavi Larruy; Font: Auscat).

D’altra banda, el 10/XI/08 David Moret (Font: Auscat) va observar un Eider (Somateria mollissima) mascle de 1er hivern al trencaones del port de Barcelona, i encara hi era present ahir dia 13 (Catalonia Birding).

Una publicació sobre els espais fluvials

El diari EL PUNT es fa resó a la seva edició d’avui sobre la publicació del llibre Els espais fluvials, on s’avalua la situació actual dels rius. Tot seguit teniu l’article publicat al diari.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3065746

divendres, 14 de novembre de 2008

Les riberes són l'àmbit més degradat dels rius, segons ecòlegs de la UB

EMMA ANSOLA. Barcelona

El 2015 és la data que s'ha fixat la Unió Europea per recuperar el bon estat ecològic dels rius. Amb aquest objectiu les administracions catalanes ja fa temps que fan una diagnosi de les masses d'aigua per determinar quines actuacions cal portar a terme en els anys vinents i complir així la directiva europea.

Per ajudar a assolir aquest objectiu, ahir es va presentar el primer manual que, de manera molt didàctica, intenta «posar ordre entre tot el material que s'ha editat fins ara per fer diagnosi ambiental i oferir una eina que ajudi tant tècnics de les administracions com membres d'associacions a saber quin és l'estat ecològic dels rius», assenyala una de les autores del manual, l'ecòloga de la UB Maria Rieradevall, que ha treballat en l'elaboració d'aquest nou llibre, juntament amb el també ecòleg Narcís Prat i la investigadora Laura Puértolas. Amb tot, Rieradevall admet que aconseguir recuperar l'estat ecològic dels rius serà una tasca difícil i que alguns rius són pràcticament insalvables a causa del deteriorament que presenten per culpa de l'activitat humana.

Pel que fa als espais fluvials, una de les zones que estan en pitjor estat són les riberes dels rius, a causa de la forta urbanització que al llarg dels anys han experimentat aquests espais. A més a més, les riberes són un espai clau per al bon funcionament ecològic del riu, sigui per les seves funcions ecològiques com a zones de refugi de fauna i font d'aliment o per les funcions físiques que donen estabilitat al riu i en retenen els sediments, entre altres beneficis.

L'edició d'Els espais fluvials ha tingut el suport de l'Obra Social «la Caixa» i la Diputació de Barcelona, i és el primer llibre d'un recull de quinze manuals de gestió d'hàbitats fluvials i terrestres.

Limícols a Premià de Mar

Abans de l’estiu, l’extracció de sorra que l’Ajuntament de Premià de Mar (Maresme) va fer a una part de la platja, va permetre que el nivell freàtic formés una zona fangosa amb petits bassals. Un indret així va actuar ràpidament com un perfecte pol d’atracció per a les aus limícoles, i així es va constatar a la tardor amb la presència d’espècies com el Tètol cuabarrat Limosa lapponica, el Territ variat Calidris alpina o els corriols.

El 15 de setembre hi havia les espècies esmentades (1 Tètol, 1 Territ Variat, 3 corriols grossos i 1 Corriol camanegra). L’indret soporta una intensa pressió humana, especialment els caps de setmana, que és zona d’esbarjo per a la gent de la localitat. En conseqüència, són molt poques les aus que s'hi aturen, i les que ho fan no aguanten gaire. Avui, però, he pogut comprovar que la femella de Charadrius alexandrinus que vaig veure aquell 15 de setembre, encara volta per la zona. Es tracta d’un ocell adult marcat amb tres anelles de color: blanca/groga al tars esquerre, i blanca al dret, amb anella metàl·lica a la tíbia dreta.

Mistery bird 2

Avui he pogut fotografiar aquest ocellet. Sabeu de quina espècie es tracta. A la barra lateral he penjat una enquesta amb diverses opcions. Podeu triar la que creieu que es correspon amb l'espècie. D'aquí a uns dies desvetllaré el misteri.

Today I photographed this bird. Do you know the species? You can reply in the poll on the right.

Grues a Badalona

La primera vegada que vaig aquesta tardor a la zona de Sant Jeroni de la Murtra i bingo: un estol de 13 grues Grus grus sobrevolen l’indret en direcció sud-oest a les 9:13 h. És la primera citació que en tinc, tot i ser una espècie citada anualment en migració postnupcial a diversos punts de la serralada litoral, mai l’havia vista per aquestes contrades.

D’altra banda, res gaire destacable. Els hivernants habituals, com ara el Pardal de bardissa Prunella modularis o el Sit negre Emberiza cia, ja hi eren presents en nombres petits. El més interessant, a banda de les grues, ha estat l’observació de dos puputs Upupa epops i dos reietons Regulus regulus, espècie molt poc freqüent aquí.

Web del Parc Fluvial del Besòs

La Diputació de Barcelona ha incorporat a la seva web un espai dedicat específicamente al Parc Fluvial del Besòs, que compren els municipis de Barcelona, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramanet. Hi podeu trobar informació sobre el procés de recuperación ambiental i paisagística, cartografia, apartats dedicats a la fauna i flora del parc i moltes altres coses relacionades amb aquest indret. Cliqueu a sobre de la imatge per accedir-hi.

Tram final del Besòs, 03/11/08

Diuen que després de la tempesta arriba la calma. Aquest refrany pot ser també aplicable al cas dels ocells. Després de la interessant sedimentació del dia 2 observada al Parc del Litoral de Sant Adrià a causa de la borrasca, vaig tornar a l’endemà amb l’esperança de relocalitzar el Papamosques menut i fer un recorregut per la vora del riu. Lluïa un cel ras i la llum era esplèndida a primeres hores del matí, però en contraposició a la tarda anterior, el parc semblava mig buit: restaven menys de la meitat dels pit-rojos del dia anterior, i tant sols un 13 % dels mosquiters (5 ex. front els 36 que vaig veure la tarda anterior). Una hipòtesi per aquesta fugida pot ser que la millora meteorològica que va començar la tarda anterior, hagués afavorit la migració nocturna. Del Papamosques menut ni rastre. Vaig aprofitar per a recòrrer la platja i veure si els forts xàfacs vàren produir mortalitat entre passeriformes, però no hi vaig trobar cap.

El riu encara baixava amb molt caudal i moltes zones adients pel repòs i alimentació dels ocells aquàtics estaven anegades, així en un tram de 2,5 km. només vaig censar 4 xivitones (Actitis hypoleucos). En general d’aquàtiques estava molt fluix. Pel que fa als cignes muts, ja no hi eren (es van desplaçar a un altra indret, faré una nova entrada al respecte). El més interessant va ser una Gavina cendrosa (Larus canus) de 2n hivern entrant amb rialleres des del mar, la primera citació d'aquesta temporada. Va marxar riu amunt. A la desembocadura destacaven tres aloses (Alauda arvensis), dues piules dels arbres (Anthus trivialis), un grup de 17 passarells (Carduelis cannabina) i un Teixidor (Remiz pendulinus). I riu amut, al mateix lloc on va hivernar la temporada passada, romania un Fotja (Fulica atra).