L'ORNITONIGMA

dimarts, 4 de novembre de 2008

Tram final del Besòs, 03/11/08

Diuen que després de la tempesta arriba la calma. Aquest refrany pot ser també aplicable al cas dels ocells. Després de la interessant sedimentació del dia 2 observada al Parc del Litoral de Sant Adrià a causa de la borrasca, vaig tornar a l’endemà amb l’esperança de relocalitzar el Papamosques menut i fer un recorregut per la vora del riu. Lluïa un cel ras i la llum era esplèndida a primeres hores del matí, però en contraposició a la tarda anterior, el parc semblava mig buit: restaven menys de la meitat dels pit-rojos del dia anterior, i tant sols un 13 % dels mosquiters (5 ex. front els 36 que vaig veure la tarda anterior). Una hipòtesi per aquesta fugida pot ser que la millora meteorològica que va començar la tarda anterior, hagués afavorit la migració nocturna. Del Papamosques menut ni rastre. Vaig aprofitar per a recòrrer la platja i veure si els forts xàfacs vàren produir mortalitat entre passeriformes, però no hi vaig trobar cap.

El riu encara baixava amb molt caudal i moltes zones adients pel repòs i alimentació dels ocells aquàtics estaven anegades, així en un tram de 2,5 km. només vaig censar 4 xivitones (Actitis hypoleucos). En general d’aquàtiques estava molt fluix. Pel que fa als cignes muts, ja no hi eren (es van desplaçar a un altra indret, faré una nova entrada al respecte). El més interessant va ser una Gavina cendrosa (Larus canus) de 2n hivern entrant amb rialleres des del mar, la primera citació d'aquesta temporada. Va marxar riu amunt. A la desembocadura destacaven tres aloses (Alauda arvensis), dues piules dels arbres (Anthus trivialis), un grup de 17 passarells (Carduelis cannabina) i un Teixidor (Remiz pendulinus). I riu amut, al mateix lloc on va hivernar la temporada passada, romania un Fotja (Fulica atra).