Les tres espècies de corriols a Cubelles

Aquesta tarda, 25/05/10, a la desembocadura de El Foix, hi eren presents les tres espècies de corriols que es poden veure a Europa. Hi havia una femella de Corriol Petit (Charadrius dubius) –que per cert és la primera observación que tinc d’aquesta espècie aquesta primavera en aquest indret-; dos corriols grossos (Charadrius hiaticula); i una femella de Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus).

Tot seguit podeu veure fotos de mascles de les tres espècies:

Corriol petit

Corriol gros

Corriol camanegre

D’aquest últim, n’he trobat un niu a una platja de Cubelles. Havia anat a un dic per fer una ullada al mar. Hi vaig estar una bona estona, però tret de dos mascarells immadurs no hi vaig veure res (això del pas de marines va com va, dies bons i dies d’una sequera absoluta). En tornar, quan ja es posava el sol, m’ha sortit, a uns dos metres de distància, un mascle de Corriol camanegre fent-se el ferit. Ja sabem que vol dir això, que ben a prop hi ha un niu o bé pollets petits. Li he fet una foto ràpida i m’he enretirat per tal de no molestar-lo. Ja a una distància de seguretat, he vist com sortia del camí i s’endinsava entre la vegetació. Allí, a una clariana i sobre un petit turonet, es va aclocar i va continuar covant. Un niu de corriol a una zona molt molt freqüentada. A veure si en té sort i pot en sortir-se. Us deixo una foto de l’au davant meu fent el display i un vídeo covant al niu.  

Corriols entre Cubelles i Premià de Mar

En Jaume Castellà m’ha enviat una fotografia del mascle de Corriol camanegre que va romandre a la desembocadura de El Foix (Cubelles) entre el 24/03/10 i el 15/04/10. Es tracta del mascle de la parella que els darrers anys ha estat criant a la platja de Premià de Mar. Veiem com dos indrets petits i acosats per amenaces diverses, juguen un paper clau en la conservació d’aquesta limícola. 

Les Administracions ha de ser conscients de com la suma fa el tot.  És necessari, i molt, conservar els grans espais, però sense donar l'esquena a d'altres indrets, que per degradats o per tractar-se de unitats espacials de poca entitat no resulten "rendibles" de conservar.

Moltes gràcies por la aportació, Jaume. 

Notícia sobre la Baldriga balear

http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=391897

(NATURALEZA) CIENCIA-TECNOLOGIA,AMBIENTE-NATURALEZA

La pardela balear en el Estrecho duplica la población mundial

Algeciras (Cádiz), 21 may (EFE).- La población de pardela Balear -ave acuática parecida a la gaviota- en la zona del Estrecho es el doble que la media de esta especie en el resto del mundo, según los datos publicados hoy por la Fundación Migres.

Las campañas de seguimiento realizadas por Migres revelan cifras de 18.500 aves en 2008 y a 17.500 ejemplares en 2009 en la Isla de Tarifa, frente a la medida de entre 8.000 y 10.000 ejemplares de la población del resto del mundo.

La organización ha indicado que estos valores superan la estimación científica actual para la población mundial de pardela balear y ponen de relieve que "debe de ser significativamente mayor de lo que se creía hasta ahora".

Los expertos han añadido que los resultados de los conteos realizados también ponen de manifiesto la necesidad de reformular las estimas y los modelos poblacionales para la especie.

Asimismo, los investigadores han asegurado que las cifras reafirman la utilidad de los conteos sistemáticos desde puntos estratégicos situados en la costa como herramienta para el estudio y la conservación de las aves marinas.

"En este sentido", han afirmado, "el Estrecho de Gibraltar se revela como un enclave fundamental en el ciclo vital de esta especie y como un punto estratégico de primer orden para su estudio".

La fundación ha presentado el estudio con ocasión del Día Mundial de la Diversidad, que se celebrará mañana y ha recordado que la pardela balear es una especie amenazada, cuya población se concentra en unos pocos núcleos reproductores.

Migres cita estudios recientes que apuntaban a una posible extinción de la especie en 40 años, pero matiza que los datos recabados en el Estrecho "abren una puerta a la esperanza para la conservación de la especie". EFE 1010825

...I una de limícoles a El Garraf (20/05/10)

És durant el mes de maig quan la migració primaveral de limícoles està en el seu apogeu. Aquestes aus tornen dels seus territoris africans d’hivernada buscant les tundres àrtiques on aprofitaran el breu estiu per a reproduir-se. Durant aquest viatge, que implica recórrer milers de kilòmetres, fan diverses aturades, entre etapa i etapa, per alimentar-se i descansar.

A través de la Mediterrània occidental migren milers d’aquestes aus aquàtiques. Ho fan seguint la línia de costa i utilitzen platges, deltes, llacunes, i diversos tipus de zones humides per a recuperar energies. Cada cop, però, ho tenen més difícil. El litoral està fortament urbanitzat i els aiguamolls, deltes o desembocadures de rius pateixen una forta degradació, i aquestes aus es veuen obligades a concentrar-se en les poques zones relativament ben conservades que resten, que són molt molt poques. No obstant això, hi ha indrets, que encara que molt degradats, amb una permanent presència de gent i activitats d’oci que pertorben la tranquil·litat de l’espai, acullen petits grups de limícoles. I és que la necessitat s’imposa i arribat el moment, qualsevol lloc és bo. És una qüestió de supervivència.

I si no qualsevol lloc és bo, sí que n’hi ha molts que ho són, però els maltracten. És el cas de la desembocadura del riu Foix, a Cubelles. Presenta condicions adients pels limícoles migradors, que de fet l’utilitzen, però són tantes i tan intenses les molèsties que tenen en un espai tant petit, que estan permanentment sotmesos a l'estrès derivat de molèsties humanes.

Aquest espai bulliria de vida si estigués gestionat racionalment. Per exemple, el passat dia 20/05/10, amb una tarda esplèndida, pescadors ocupant la desembocadura, gent prenent el sol i algun que altre gos, hi havia 8 corriols grossos (Charadrius hiaticula), 5 corriols camanegre (C. alexandrinus), un preciós adult de Territ gros (Calidris canutus), una Gamba roja (Tringa totanus) i una Xivitona (Actitis hypoleucos). Els van aixecar diverses vegades, però tornaven un i un altre cop. Allí estava el recurs i s'havia d'aprofitar. Després de tantes molèsties els corriols camanegre i la gamba roja varen sortir volant direcció nord i no varen tornar. Si hi hagués un mínim de tranquil·litat, però, tots podrien gaudir d’aquestes meravelloses aus. Aquí us deixo amb unes fotos i uns vídeos.

Territ gros i Corriol gros

A més d’aquests exemplars, també vaig veure 3 territs tres dits (Calidris alba) al port de Vilanova i la Geltrú, i 7 territs grossos a la sortida de la tèrmica de Cubelles.

I mentre unes espècies estan viatjant cap al nord per criar, d’altres ja ho estan fent a les nostres contrades, i donada l’escassesa de llocs adients, altres d’origen atròpic sembla que ja els hi va bé. És el cas de les obres del port de Vilanova i la Geltrú, on dues parelles de Corriol camanegre van establir els seus territoris. Ahir, una de les parelles, tenia un problema ben gros. La zona on tenen el niu és un lloc de reunió de gavines i gavians, i aquests són uns veïns poc desitjables, la cosa és posa magra tenim a l’enemic tant a prop. Desconec si les gavines corses depreden nius de corriol (crec que no, no recordo haver-ho llegit), però els gaviants argentats sí que són enemics potencials. Podeu veure un video on la parella de corriols camanegre fan tot un display per intentar expulsar a les gavines corses (realment ho tenien molt difícil i els seus esforços no varen donar resultats).

L’últim lloc que vaig visitar va ser la platja Salada a Cubelles. Allà es també es reprodueix el Corriol camanegre i, tot i els entrebancs en què es troben, aquesta temporada estan aconseguint treure dos pollets endavant. Aquí podeu veure una d’aquestes pilotetes que recorren les dunes amb ràpides carreres.

Una de gavines...

La tarda d’ahir, 20/05/10, va ser la millor jornada de gavines d’aquesta primavera, amb una bona entrada de Gavina corsa (Larus audouinii) i gavians argentats (Larus michahellis). El gruix d’ocells estava al dic de Ponent, amb 254 gavines corses (la majoria subadults, i només 3 ex. de 2n estiu i 1 de 1r) i 730 gavians argentats (tots immadurs i subadults). De gavians foscos (L. fuscus) n’hi havia 6 ex., un adult, un ex. de 2n estiu i sis ex. de 1r estiu.

Aquest augment d’ocells ha suposat un increment proporcional en el nombre d’exemplars anellats. En total vaig poder fer la lectura de 20 anelles al dic de Ponent, que exposo tot seguit:

1) Exemplar de 1r estiu amb anella blanca i codi negre BAFL al tars esquerre i anella metàl·lica al dret.

2) Exemplar de 3r estiu amb anella blanca i codi negre AY35 al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. Aquest exemplar va ser observar fa una setmana al Delta de l’Ebre pel Pep Arcos.

3) Exemplar de 3r estiu amb anella blanca i codi negre AY67 al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. Anellat al juliol del 2007 al Delta de l’Ebre.

4) Adult amb anella blanca i codi negre HDX al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. Exemplar anellat al 1989, ja va ser observat a Vilanova i la Geltrú a finals de març pel Marc Olivé.

5) Adult amb anella blanca i codi negre AXMB al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre.

6) Adult/subadult amb anella blanca i codi negre AWDP al tars esquerre i anella metàl·lica al dret.

7) Exemplar de 3r estiu amb anella blanca i codi negre AVZV al tars esquerre i anella metàl·lica al dret.

8) Adult amb anella blanca i codi negre AN9R al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Exemplar anellat al 2004 al Delta de l’Ebre, el vaig registrar al port al juny de l’any passat, i aquest any ja volta per la zona, si més no, des de l’1 de maig (observació d’en Marc Olivé).

9) Adult amb anella blanca i codi negre ANSB al tars esquerre i anella metàl·lica al dret. Exemplar anellat a jun del 2004 al Delta de l’Ebre.

10) Adult amb anella blanca i codi negre AA4R al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre.

11) Adult amb anella blanca i codi negre AFX0 al tars esquerre i anella metàl·lica al dret.

12) Exemplar de 2n estiu amb anella blanca i codi negre IFPF al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre.

13) Adult amb anella blanca i codi negre AMN0 al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. Anellat com a poll al Delta de l'Ebre al juny de 2003.

14) Adult amb anella blanca i codi negre AVZY al tars esquerre i anella metàl·lica al dret.

15) Adult amb anella blanca i codi negre AC8R al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre.

16) Adult amb anella blanca i codi negre ATMN al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre.

17) Exemplar de 3r estiu amb anella blanca i codi negre AR9V al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre.

18) Adult amb anella blanca i codi negre AS8J al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. Anellat al 2005 al Delta de l’Ebre.

19) Exemplar de 3r estiu amb anella blanca i codi negre AX6M al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre.

20) Adult amb anella blanca i codi negre AXS4 al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre.

Dintre del port hi havia moltes menys gavines. De gavines corses, n'hi havia 17 ex., un dels quals estava anellat:

1) Un adult amb anella blanca i codi negre AVL4, que vaig observat a la platja de Ribes Roges el 13 de maig.

De gavians argentats, n'hi havia 98 ex., tots inmadurs; la proporció d'edats era la següent: 11 ex. de 3r estiu, 17 ex. de 2n estiu i 70 ex. de 1r estiu.

Finalment comentar que continuava el gavià fosc amb la malformació al bec. Podeu veure foto i vídeo:

Gavines i limícoles a Vilanova

El passat 13/05/10 hi havia una bona entrada de gavines a Vilanova i la Geltrú, principalmente de Gavià argentat (Larus michahellis). Al dic de Ponent, s'hi va aixecar un núvol de gavians que vaig estimar en, si més no, uns 400 ex. Una part va anar a la platja de Ribes Roges. Eren exemplars inmadurs. Juntament amb els gavians argentats hi havia 7  gavians foscos (Larus fuscus), - 4 ex. de 1r estiu, 2 de 2n i 1 de 3r-; i 57 gavines corses (Larus audouinii); a més d’un 1er estiu de Gavina capnegre (Larus melanocephalus). L’estol de gavines va romandre a la desembocadura del torrent de Sant Joan una bona estona, fins que l’arribada de gent els va aixecar i varen tornar al port . Com a curiositat destacar un Gavià fosc amb un desmesurat desenvolupament del bec.

Tant a la platja com al port vaig fer diverses lectures d’anelles. Per espècies varen ser les següents:

Gavina corsa

1)  Adult amb anella blanca i codi negre AVL4 al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre. Aquest exemplar va ser marcat al juny del 2006 al Delta de l’Ebre.

2)  Subadult amb anella blanca i codi negre ATLP al tars dret i anella metàl·lica a l’esquerre.

3)  Adult amb anella blanca i codi negre AYMU al tars dret i anella metàllica a l’esquerre. Aquest ex. anellat al 2007 al Delta de l’Ebre va ser observat a finals d’abril al port de Castellò (País Valencià).

4) Adult amb anella blanca i codi negre AC60 al tars dret i anella metàllica a l’esquerre. Aquest exemplar, anellat al Delta de l’Ebre, ja roman per la zona des de la segona quinzena de març.

5) Exemplar de 3er estiu amb anella blanca i codi negre AXRN al tars dret i anella metàllica a l’esquerre. Anellat al Delta de l’Ebre al 2007, roman per la zona des de fa un mes.

6) Adult amb anella blanca i codi negre AR27 al tars esquerre i anella metàllica al dret.

Gavià fosc

1) Ex. de 3r any calendari amb anella groga i codi negre H.795 al tars dret i anella metàllica a l’esquerre. Aquests exemplar pertany al projecte alemany de Sönke Martens.

Gavià argentat

2) Ex. de 2n any calendari amb anella taronja i codi negre B6FZ al tars dret i anella metàllica a l’esquerre.

Finalment pel que fa a limícoles, tot i que les basses estan ja sota mínims i la gent ja està per tot arreu, hi havia una mica d’animació al voltant de la desembocadura del torrent a la platja de Ribes Roges. Vaig comptar: 1 Corriol gros (Charadris hiaticula), una femella de Corriol camanegre (C. alexandrinus), 7 Territs tres dits (Calidris alba) i 13 gambes roges (Tringa totanus). Pel que fa al Corriol camanegre, a les obres del port n’hi havia tres mascles territorials i una femella. Vaig veure com un dels mascles feia cassoletes que la femella anava comprovant i al final vaig poder veure còpula. La zona no està malament, però hi ha un trànsit permanent de vehicles pesats que no auguren bones espectatives, tret que triïn alguna de les parcel·les que estan tancades.