Papamosque menut al Besòs i altres observacions

Les intenses precipitacions i fortes ràfegues de vent de l’oest que han marcat aquest cap de setmana, han començat a afluixar a mitja tarda. Tot i que a penes restaven dues hores escasses de llum, he aprofitat aquesta treva per apropar-me a la desembocadura del riu Besòs. Esperava que aquest temporal hagués provocat una bona sedimentació d’ocellets. I en efecte, després de la pluja hi havia molta activitat: al Parc del Litoral (Sant Adrià de Besòs) hi havia més d’una trentena de mosquiters Phylloscopus collybita, i uns 26 pit-rojos Erithacus rubecula. Amb aquesta entrada, mirava cada metre quadrat del parc a l’aguait del que pogués aparèixer entre les fulles dels arbres y en un passeig de plataners vaig enfocar amb els prismàtics un ocellet gris marronós però amb dos detalls (un d’ells, diagnòstic en la identificació) que ràpidament em van posar en alerta: una cua molt més fosca que la resta de les parts superiors amb bandes laterals blanques, que aixecava espasmòdicament; i una cara molt llisa on destacaven uns ulls negres força grossos. La postura dreça, el cap rodó i proporcionalment gros, les ales parcialment caigudes, el plomatge homogeni, i la cua bicolor amb aquest característics moviments espasmòdics no deixaven dubta que estava davant un Papamosques menut Ficedula parva, probablement immadur dons s’intuïen unes taquetes clares a l’extrem de les grans cobertores, que dibuixaven una molt suau banda alar (de vegades no es veia i d’altres tan sols s’intuïa parcialment). Malauradament no he pogut obtenir-ne cap imatge. Es tracta de la primera observació a la zona.

A la platja hi havia una bona concentració de gavines rialleres i capnegres i volant entre elles destacava un adult de Gavina menuda Larus minutus. Molt interessant també l’observació de l’entrada directament des del mar d'una griva Turdus viscivorus en un grup de tords T. philomelos.

D’altra banda, continuaven el dos cignes muts juvenils que en Xavi Larruy va descobrir fa unes dues setmanes. Inicialment eren tres exemplar, però aquesta setmana un s’ha trobat mort. De moment, es desconeix el seu origen, no porten anelles i he pogut comprovar que són molt dòcil. No obstant això, no es pot descartar res, encara que en qüestió d’anàtides s’ha d’anar amb molta cura.