Quan, com a ornitòleg, inicio un viatge, per petit o gran que sigui, sempre penso que se’m planteja un repte, i no només em refereixo a la identificació, que de vegades ens posa davant importants desafiaments, sinó a situacions difícils, dures o arriscades que apareixen anant a observar ocells. Qui no les ha viscut? Jo personalment no recordo haver passat tant de fred en un mes de novembre, com el que vaig patir aquesta setmana a les Terres de Ponent, un fred intens, que juntament amb un vent implacable, tallava la pell amb la mateixa facilitat que ho fa el fil d’una fulla d’afaitar. Hi ha impulsos, però, que ni el temps més inclement poden apaivagar, i d’això sabem molt els que ens dediquem amb passió a aquesta activitat. Doncs bé, malgrat les alertes meteorològiques que informaven d’un fort temporal, vaig aventurar-me més enllà de Ponent, cap a l’altiplà del Sistema Central on està situada la gran llacuna endorreica de Gallocanta, a cavall entre les províncies de Saragossa i Terol.
Era dilluns 24 de novembre, conduïa per l’autopista en direcció a Saragossa, i deixava enrere un cel blau tímidament ennuvolat, mentre veia com m’apropava a la foscor d’un cel amenaçador. Realment no vaig poder triar un dia pitjor. Els pronòstics deien que la borrasca fregaria la meitat nord de l’Aragó, i jo, que sóc optimista per naturalesa, esperava –i desitjava- que aquella foscor cada vegada més profunda, fos només la cua d’un front escombrant aquelles terres estepàries. En la meva il·lusió, em resignava a suportar algun que altre ruixat i –quin remei- el vent embravit del nord-oest. Mentrestant la imatge de les grues “pasturant” a la plana cerealista m’animava a continuar. La foscor cada cop més intensa va esdevenir, de sobta, una veritable tromba d’aigua. Allò no era un simple ruixat, semblava que el cel caigués a sobre. Per un moment vaig plantejar-me girar cua, però un rajolí de sol –força tímid- em va animar a continuar. Passada la capital aragonesa, el sol va ser un modest protagonista. M’aproximava a Daroca cap a una jornada “gruesca”.
L’arribada a Gallocanta va ser premonitòria del que havia d’arribar. El vent era tant fort que amb prou feines podia utilitzar el telescopi. Tot així vaig poder veure nombrosos estols de grues Grus grus, alguns de centenars d’exemplars, al voltant dels camps que voregen la part nord-oest de la llacuna, espectacular cridòria la que organitzaven.
Vaig seguir el camí que voreja el Lagunazo de Gallocanta fins l’ermita del Buen Acuerdo, des d’on n’hi ha una fantàstica panoràmica, però al fort vent se li va afegir una pluja intensa que a penes deixava veure res. Vaig continuar camí fent parades intermitens, escombrant els camps amb escassos resultats, tret el nombrosos estols d’aloses Alauda arvensis i titelles Anthus pratensis. El més interessant ho vaig veure en uns camps salins després d’abandonar l’observatorio de La Reguera. Un minuts abans m’havia trobat amb un guia d’Audouin Birding Tours, que des de la torre-observatori ens va alertar (a la gent que li acompanyava i a mi) de la presència d’una Xurra Pterocles orientalis volant cap a l’oest. No la vaig veure en aquell moment, però més tard, aturat a un camp, en vaig veure un exemplar (el mateix?). Per la zona voltava un Elanus caeruleus que no vaig arribar a trobar i veient com el temps empitjorava per moments no vaig intentar-lo gaire. Mentre tornava cap al poble de Gallocanta, va començar a caure aiguaneu, “la cosa pintava bastos” i com que havia de travessar un port ... i no portava cadenes!, em vaig apressar a tornar cap a Lleida. Decisió encertada perquè camí de Daroca la neu queia amb força i enfarinava la carretera.
Arribar a la Plana de Lleida va ser deixar de veure pluja per gaudir d’una tarda ben assolellada, però també freda i ventosa. El dia anterior havia estat a Alfès i al pantà d’Utxesa. El més interessant d’Alfés va estar l’observació de dos grups de sisons Tetrax tetrax, un de 19 ex. i un altre de 99, a més d’un mascle d’Esmerla Falco columbarius que vaig tornar a veure el 26/11/08; el dia 24/11/08 hi havia una femella. El 22/11/08 s’hi van veure quatre corriols pit-rojos Charadrius morinellus, que no vaig relocalitzar, en canvi sí vaig veure una Daurada Pluvialis apricaria el 25/11/08 i dues més a prop de Térmens.
Galerida cristata forografiada a un camp d'Alfés (Segrià).
Estol de sisons sobrevolant la timoneda d'Alfés
Pel que fa al pantà d’Utxesa, que vaig visitar la vesprada del 23/11/08, el més interessant varen ser: un Agró blanc Casmerodius albus, 64 fotges Fulica atra, i 3 pinsans mecs Fringilla montifringilla; a més de les diverses rapinyaires que es van concentrar al canyissar bé per a utilitzar-lo com a dormidor: 22 arpelles Circus aeroginosus i 3 mascles d’Arpella pàl·lida C. cyaneus; o bé atrets per la gran quantitat de passeriformes que s’hi concentren per a dormir: vaig veure dos atacs: un de esparver Accipiter nisus i un altre d’Astor A. gentilis.
Casmerodius albus
Estol de milers d'estornells
El dia 26 vaig apropar-me a l’abocador de Montoliu. Del pelicà ni rastre, però hi havia un bon grapat de cigonyes (95 ex.), moltes de les quals estaven anellades. Tot seguit podeu veure una taula amb les lectures que vaig aconseguir fer (bàsicament aus franceses i crec que alguna suïssa:
La tarda i aquesta estada a Lleida la vaig tancar amb una visita a l’estany d’Ivars i Vila-sana, de la que destaco una parella d’oques Anser anser, uns 25 xiulaires Anas penelope, 6 grisets A. strepera, 18 morrels de cap roig Aythya ferina,1 Grua volant cap al sud-oest, un jove d’Àguila cua-barrada Hieraaetus fasciatus, 3 polles blaves Porphyrio porphyrio, 2 adults i 2 ex. de 1r hivern de Gavina menuda Larus minutus, y 3 gavians foscs L. fuscus.
Anser anser
Anas clypeata
Aythya ferina
Grus grus
Porphyrio porphyrio
Larus minutus, adult
Larus minutus, 1r hivern
Però sens dubte, uns dels grans atractius d’aquest estany són els dormidors de corbs marins grossos Phalacrocorax carbo, espulgabous Bubulcus ibis i gralles Corvus monedula, de les que hi havia unes 2140.
Dormidor de Phalacrocorax carbo
Estol de gralles sobrevolant l'estany d'Ivars i Vila-sana abans de ficar-se al dormidor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada