L'ORNITONIGMA

divendres, 20 de febrer de 2009

"Present i futur del riu Besòs" a l'Independent de Sant Adrià

Us animo a llegir aquesta entrevista que li van fer al Xavi Larruy des del diari L'Independent de Sant Adrià. Per aquells que desconeguin la realitat del Besòs, diu coses molt interessants, però n'hi ha una que ho resumeix tot i que hauria d'arribar a la conciència de tothom, en especial, als ciutadans de Sant Adrià de Besòs: "Al riu Besòs ja no es pot fer qualsevol cosa”.
http://www.independent.cat/santadria/Independent_88.pdf

Xavi Larruy, biòleg i ornitòleg del Parc Fluvial del Besòs
PAU ARAGALL OLLER
“El tram final ha d’estar restringit”
S. Manzanera
De claveguera a parc urbà. El Besòs i el seu entornhan canviat radicalment. Un dels seus màxims coneixedors,l’ornitòleg Xavi Larruy -observador delriu des del 97-, parla del seu estat actual i de ladesembocadura, el futur de la qual es troba “amenaçat”.Per això, prefereix “imaginar-la amb elspescadors als espigons, la tèrmica abocant al mari la gent observant-la des dels miradors”.

Com definiries l’estat actual de la desembocadura del Besòs?
La seva restauració ha obtingut uns resultats discrets, de moment. Els problemes principals són el trànsit continuat de persones i l’abocament d’aigua salada per part d’Endesa, que transforma
l’hàbitat. Des d’on aboca fins al mar no creix vegetació vora l’aigua per l’excessiva salinitat, ni tampoc hi ha illes on pugui menjar i refugiar-se la majoria d’ocells aquàtics.

Retirar l’aigua solucionaria els problemes?
Si la central tèrmica aboqués al mar, aquest tram de riu tornaria a tenir la salinitat que li correspon a una desembocadura, i el cabal seria força menor i permetria la formació de platges i illetes. El cabal és notablement més elevat que fa sis anys, quan es va ampliar el sortidor d’aigua. Aquelles obres a la central s’haurien d’haver aprofitat per tornar l’abocament mar endins, però la Generalitat va donar permís per continuar llençant l’aigua al riu...

Quins problemes més hi veus?
Es van passar amb l’escullera, especialment enfront de la barra de sorra final. Abans era una zona amb un pendent suau, on va arribar a criar el corriol camanegre el 1999, una espècie amenaçada a Catalunya, però ara el que hi ha són blocs de roca. Quan es transforma un marge fangós i amb poc pendent en un marge amb roques s’impossibilita l’alimentació de la majoria d’ocells.
Punts a favor.
L’aigua salada de la tèrmica segurament fa que un major nombre de peixos entri a la desembocadura, fet positiu per als ocells piscívors.
I això atrau una altra espècie...
Els pescadors. La seva presència continuada en un espai tan petit provoca que la quantitat d’ocells que es veuen sigui molt baixa. Al riu hi ha molt menjar, però ara només el poden aprofitar les espècies i els individus més confiats.

Quina és la solució?
Des del punt de vista ecològic, que Endesa torni l’aigua que utilitza al mar. És una vergonya. Els temps han canviat i, tot i l’herència negativa, és hora que la gent i les administracions es creguin que al riu Besòs no es pot fer qualsevol cosa.

S’hauria de prohibir el pas a la desembocadura?
És vital que estigui restringit. Al Parc Fluvial hi ha uns cinc quilòmetres d’ús públic, per tant, què
són 400 metres? Ara, d’aquests 400 no n’hi ha ni 200 que puguin utilitzar els ocells degut a l’abocament d’Endesa i a la presència de pescadors i altres persones.

Quins avantatges té que formi part de la gestió del Parc?
Neteja de la brossa que deixen els pescadors, manteniment de la vegetació plantada i de la bassa creada, etc. D’aquí a 10 anys tindrem unes bones taques de tamarius.

La desembocadura ha perdut, doncs, valor ecològic?
Actualment, la zona més interessant per a les aus aquàtiques es troba entre el pont de Renfe i Cristòfol de Moura, gràcies a l’illa que hi ha al mig. Actualment hi ha un aligot, cabussets i una fotja, perquè és un tram relativament tranquil.

La gent té coneixement del que s’hi pot trobar?
És necessària la instal.lació de plafons informatius al llarg de tot el riu per tal de donar a conèixer les espècies de la zona i la importància de la vegetació natural i de les illes per als animals. A tothom li agrada i es preocupa pels ànecs. Però els ànecs no crien a la gespa, sinó a les illes i als marges que no queden anegats per les preses inflables.

Quines espècies hi havia abans i ara ja no hi són? I quines n’hi ha, de noves?
Ja no crien ni el corriol camanegre ni la cogullada. D’altra banda, el collverd nia des del 2000. L’any passat es van veure espècies noves, com l’ànec blanc i el bitó, ocell en perill d’extinció a Catalunya. Durant les migracions és quan aquest indret té un major interès ornitològic. Així, ja s’han observat més de 200 espècies, algunes de rares a la península Ibèrica.

I què passarà quan s’urbanitzi el marge dret amb la construcció del barri de la Catalana?
A més de la gran quantitat d’arbres tallats, augmentarà notablement el trànsit humà al riu, així
que és imprescindible mantenir el màxim de vegetació a l’escullera, perquè no s’espantin els ocells.

Com veus el futur?
La proposta de fer un pont al tram final de la desembocadura és una amenaça. No té coherència amb els diners gastats per restaurar-la ni amb els intents que es fan des de l’Ajuntament per protegir-la, ni des del Parc Fluvial del Besòs per mantenir-la. Hi ha una alternativa uns metres més amunt, el pont del tramvia.