L'ORNITONIGMA

dijous, 13 d’agost de 2009

Un article per a llegir: desembocadura del Besòs

El passat 24 de juliol el diari L'Independent publicava un article d'en Xavi Larruy sobre la problemàtica que afecta a la desembocadura del riu Besòs. Problemes de gestió i manca de determinació de les administracions implicades, han derivat en uns usos inadequats que comporten una pèrdua manifesta de la diversitat ornítica, tot i les obres de millora que s'hi van dur a terme els darres anys.
El Flamenc del riu Besòs

Xavi Larruy

El passat 11 de març un exemplar de flamenc va intentar aturar-se a la desembocadura del Besòs, però només hi va estar uns segons, ja que la presència de vàries persones el va espantar, segons informa Josep Antolí. L’any passat sí que es va poder observar un flamenc durant 2 dies, també al març, curiosament al tram d’ús públic del Parc Fluvial. Tot indica, doncs, que si la desembocadura tingués tranquil•litat es podria observar anualment el flamenc a Sant Adrià.

Les molèsties humanes continúen en aquest espai natural, de manera que la gran inversió que es realitzà en aquest indret no s’ha traduït, de moment, en un augment de les espècies d’aus reproductores ni de les migratòries. De fet, alguns grups d’ocells ara són força més escassos, com els limícoles i els xatracs.

Cal recordar que l’accés està restringit segons el projecte de restauració i, a més, l’Ajuntament ha col•locat plafons informatius aquesta primavera, però aquestes iniciatives malauradament són insuficients. Mentrestant, la parella de corriol petit (una espècie d’ocell limícol protegit que cada any tracta de criar a la barra de sorra de la desembocadura) no ha aconseguit que hagi sortit cap poll de les diverses postes que ha intentat. Aquest ocell posa els ous a la sorra, de manera que són trepitjats per les persones quan caminen per la zona, ja que són molt difícils de veure. La solució no és fàcil, però si es vol aconseguir que la desembocadura sigui un autèntic espai natural, on es pugui gaudir de l’espectacle de la migració dels ocells o de la reproducció dels corriols, és imprescindible que les persones no entrin dins de la desembocadura.

Per començar, l’Ajuntament hauria de prohibir la pesca dins de la zona, ja que és l’activitat que més impacte ocasiona en la zona, i s’hauria de procurar que aquesta restricció fos efectiva. Aquesta petició es justifica per les redundes dimensions d’aquest espai (els ocells tenen por de l’home i no troben un lloc segur on aturarse, ja que els pescadors s’ubiquen a qualsevol lloc, fins i tot dins de l’aigua); la gran quantitat de deixalles que aboquen una part dels pescadors (brossa que després anirà al mar i després a les platges); i també les trencadisses de la vegetació que fan per poder transitar per la zona (inclosos els tamarius que es van plantar). No obstant això, mentre la Central Tèrmica continuï abocant tanta aigua al riu, la desembocadura continuarà sense poder acollir bona part de les espècies d’ocells aquàtics, ja que impedeix la formació d’illetes i platges on s’alimenten els ocells. A més, la manca d’illetes de còdols impedeix la reproducció d’aus com els cames llargues i els corriols. D’altra banda, al tractar-se d’aigua salada gairebé no pot créixer la vegetació a les escletxes de l’escullera, i com que surt tanta aigua la seva velocitat és excessiva perquè els ocells aquàtics es puguin alimentar adequadament.

La prova de l’efecte de tots aquests impactes és que actualment es veuen més aus aquàtiques al tram de riu que hi ha entre el pont del tren i el pont de Cristòfol Moura (on es permet l’accés) que a la mateixa desembocadura. Això s’explica perquè a l’escullera està creixent força vegetació que fa de pantalla visual, hi ha una illa força gran i no es pesca, de manera que la majoria de les persones caminen per la gespa sense espantar gaire als ocells.

Afortunadament no tot és negatiu: la vegetació plantada comença a guanyar alçària i, si ningú els arrenca, en pocs anys tindrem un bon nombre de tamarius i diversos arbustos, on podran refugiar-se molts ocells de mida petita. A més, la bassa construïda ja presenta força vegetació d’aiguamoll (combogues i canyís), de manera que les aus es poden refugiar millor del trànsit de persones.