Una mica d'ornitologia urbana

Austeritat absoluta ahir dimenge al Besòs. A trencar d’alba estava al parc de la Pau, a la banda sud del ríu. Des d’allà tinc una bona panoràmica de la desembocadura i sempre (o de vegades) faig una ullada amb l’esperança de trobar alguna cosa interessant o bé de no trobar ningú. Com passa habitualment me’n vaig de la meva atalaia decebut: els pescadors són més matinadors que jo i si hi havia cap  ocell a la barra de sorra, van ser ells quins el van veure... i espantat.

Espulgabous

Bufava un vent una mica amoïnós, que semblava haver-se endut tots els moixons. En venia a la memòria aquell gloriós dia de la caiguda (sedimentació: entrada molt notòria d’una o diverses espècies en migració) de pit-roigs (Erithacus rubecula). Quin contrast! Els matolls, la gespa i el parc en conjunt semblava buit. A un ample camp de gespa, s’hi alimentaven cinc espulgabous (Bubulcus ibis). Era l’únic que es veia, ni una titella tan sols. Malgrat la gris perspectiva vaig recòrrer el parc de cap a cap. Magre resultat, però: tres titelles (Anthus pratensis), dues cueretes blanques (Motacilla alba), dos pit-roigs, dues cotxes fumades (Phoenicurus ochruros), al voltant de 203 estornells vulgars Sturnus vulgaris (aquests grups són molt itinerants i volten d’aquí allà per l’entorn del Besòs) i un negre (S. unicolor) i 6 pardals (Passer domesticus)! Una mirada al dic del port del Fòrum: romanien 28 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), que aprofitaven els tibis raigs del sol de Llevant.

A l’altre banda del ríu, vaig fer el recorregut habitual, començant com sempre pel parc del Litoral. La tònica era la mateixa, molt pocs ocells, destacant un parell de mallarengues blaves (Cyanistes caeruleus); la resta, els habituals mosquiters vulgars (Phylloscopus collybita), fins a nou; la Cuereta torrentera (Motacilla cinerea), que és molt normal trobar-la aquí; només un parell de pit-roigs i dues cotxes fumades, una Mallarenga carbonera (Parus major), que porta temps instal·lada al parc; a més d’un Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), sis pardals i un Pinsà (Fringilla coelebs).

Ja a la desembocadura la cosa continuava pintant bastos. Tot i que no hi havia el tràfec de persones habitual d’un matí de diumenge, practicament no es veien ni s’escoltaven ocells. L’únic destacable va ser una Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) que vaig veure a la bassa nova, possiblement de les darreres que es vegin enguany. Pel que fa a aquàtiques, estava una mica més animat (considerant el caràcter urbà d’aquest ríu i la gran pressió que pateix). Destacaven les ardeides: 4 espulgabous, 5 martinets blancs (Egretta garzetta) i dos bernats pescaires (Ardea cinerea). A més de tres collverds (Anas platyrhynchos), una Xivitona (Actitis hypoleucos), vuit polles d’aigua (Gallinula chloropus), i integrades en un estol de gavines rialleres (Chroicocephalus ridibundus), dues gavines capnegres (Larus melanocephala) adultes. Vaig fer el següent tram ríu amunt i havent-hi vist la situació, vaig decidir plegar i enfilar cap al parc de Diagonal Mar.

Ple de gom a gom i amb l’estany mig buit, vaig dedicar-me a gaudir del que hi havia. Sí, relaxat, observant com les aus del parc s’acostumen a la cridòria dels nens, a la gent que s’atansa a l’estany. Evidentment són espècies ubiqües les que aprofiten aquest ambient tan urbà.

L’estampa és més o menys aquesta. L’estol habitual de gavines rialleres, sempre per sobre del centenar d’exemplars, ocupen les sinuoses estructures metàl·liques que vorejen l’estany principal. Des d’aquesta atalaia estan a l’aguait de les persones que els porten menjar. Quan algú s’atansa a la vora de l’estany amb una bossa plena de pa, l’estol s’aixeica muntant una forta cridòria. Un núvol de gavines es barallen pels trossos de pa que la gent els llença. De vegades hi ha alguna Gavina capnegre. Aquestes són molt més prudents. Eviten apropar-se a la gent i utilitzen l’estany fonamentalment per banyar-se. Ahir van entrar dos grupets, el primer de dos adults i posteriorment, un altre de dos adults i un exemplar de 1r hivern.

Esperant pel pa.

Gavina capnegre

També els gavians fan ús d’aquest espai. Al llarg del dia n’hi ha un fluix permanent. Les aus s’estan una estona banyant-se, es cuiden el plomatge i descansen. Normalment no fan gaire cas del menjar que els hi llança la gent, però de tant en tant acosen a les rialleres si s'escau. Un apat fàcil sempre és benvingut. Generalment al cap d’una estona, s’enlairen i desapareixen, i així tot el dia diferents grups hi van passant. Són relativament confiades i és un bon lloc per veure els detalls del plomatge dels diferents grups d’edat. L’espècie present és el Gavià argentat (Larus michahellis), tot i que durant l’hivernada no resulta estrany trobar-hi Gavià fosc (Larus fuscus graellsii/intermedius). Ahir n’hi havia dos.

Gavià argentat adult

Gavià argentat de 2n hivern o 3r hivern retardat.

Gavià argentat de 1r hivern.

Gavià fosc (ssp. intermedius)

Gavià fosc (ssp. intermedius/graellsii)

Bernats pescaires i martinets blancs també hi són presents. Els primers no fan gaire que s’hi han establert, ja que són desconfiats i els hi costa tolerar la presència de gent (també és veritat que no hi ha gaires llocs adients). Suposo que els que s’hi veuen deuen ser exemplars de la colònia del Parc Zoològic, que estan molt acostumats a les persones.

Els martinets blancs, pel contrari, són visitants freqüents, per no dir que diaris. I actualment més nombrosos, ahir n’hi havia cinc. L’estany està ple de carpins i gambúsies, que pesquen amb certera punteria a cop de bec. Això fa les delícies dels passejants, que els observen admirats.

 

Seqüència de pesca:

Però el parc, com la majoria de parcs, també és el lloc de repós i alimentació de moltes aus petites. Menys vistoses i menys visibles, passen molt desapercebudes pel comú dels usuaris del parc. El nombre de persones també condiciona la seva presència. A més a més, la seva activitat difereix molt entre hores. Són les primeres hores del matí i el vespre els millors moments per a detectar-les. Diumenge passat al migdia, en vaig veure: una cuereta torrentera, dues cueretes blanques, nou pit-roigs, una merla (Turdus merula), un Rossinyol bord (Cettia cetti), un Tallarol capnegre, nou mosquiters, una garsa (Pica pica) i 19 pardals.

Cuereta blanca

Pardal mascle després d'un bany.

Vaig iniciar aquesta crònica calificant-la d'austeritat absoluta, crasso error. No per ser comú per interés, tot i que una miqueta més no hauria estat malament.