Són dos quarts de sis de la matinada quan sona
el despertador. Encara falta una hora per l’alba. Obro la finestra i sento la
frescor. Durant la nit ha pluvisquejat i l’ambient està carregat d’humitat. Tot
i que encara no ha clarejat, un pit-roig ja anuncia la seva presència. Ho fa
amb certa discrecció, al contrari que una merla, que llunyana, brinda les
seves notes melodioses de manera contundent. Entre el mar d’asfalt, encara es
pot prendre el pols a la natura. Més enllà del formigó (no cal anar gaire lluny),
el progrés ha deixat illes de natura desmantellada, algunes tan petites que ni tan
sols apareixen als mapes, i si existeixen és perquè ho fan en la memòria d’un
pocs. És difícil, per no dir
impossible, trobar un tros de terra del voltant de Barcelona, que no hagi estat
remogut.
Avui me’n vaig a veure ocells que s’aprofiten
i viuen (no sobreviuen) en la terra remoguda per l’arada. I també aniré a veure
els que viuen a tocar de la terra remoguda per les màquines. Avui faré
ornitologia tranquil·la (com gairabé sempre), saltant de illa en illa (com
gairabé sempre).
Sortir de Barcelona és un viatge de llarga
durada. Costa deixar-la enrrera. Així de llarga és la seva ombra. En travessar
el Llogregat, entre la autovia de Castelldefels i la serralada, encara es
conserva una zona agrícola que s’estén entre els termes municipals d’El Prat de
Llobregat, Viladecans i Sant Boi de Llobregat. Hectàrees de terreny del delta
que han sobreviscut a l’expansió urbanística, i que són dedicats majoritàriament a
diferents tipus d’aprofitament agrícola més o menys beneficiosos per a l’entorn.
Entremig, encara es conserven també petites zones humides de gran fragilitat.
Les ferides del delta |
N’hi ha dos en règim de protecció especialment
interessants: Can Dimoni i Reguerons. Ambdues zones estan envoltades per camps
de conreu i canals de reg, que resulten ideals per passar el día observant una
gran diversitat d’ocells: en un matí he observat 54 espècies. El més
destacat, un jove de Becplaner (Platalea
leucorodia) a Reguerons.
Llistat d'espècies observades:
Ànec collverd
|
Fotja
|
Galerida cristata
|
Mallarenga emplomallada
|
Faisà
|
Xivita
|
Titella
|
Mallarenga blava
|
Cabusset
|
Xivitona
|
Grasset de muntanya
|
Mallarenga carbonera
|
Corb marí gros
|
Gavina vulgar
|
Cuereta torrentera
|
Teixidor
|
Esplugabous
|
Gavià argentat
|
Cuereta blanca
|
Garsa
|
Martinet blanc
|
Gavià fosc
|
Pit-roig
|
Estornell vulgar
|
Bernat pescaire
|
Cotorreta de pit gris
|
Bitxac comú
|
Estornell negre
|
Becplaner
|
Tudó
|
Cotxa fumada
|
Pardal comú
|
Arpella vulgar
|
Colom roquer
|
Rossinyol bord
|
Pardal xarrec
|
Esparver vulgar
|
Tòrtota turca
|
Trist
|
Bec de coral senegalès
|
Aligot comú
|
Blauet
|
Tallarol de casquet
|
Pinsà comú
|
Xoriguer comú
|
Picot verd
|
Tallarol capnegre
|
Gafarró
|
Polla d’aigua
|
Alauda arvensis
|
Mosquiter comú
|
Cadernera
|
La Cotxa fumada escorcolla els habitatges humans |
Un dels ocells que millor s'adapta als canvis, la Garsa. |
A partir de la tardor, els camps s'omplen de pinsans. |
Des de la seva atalaia, aquest aligot no em treu l'ull. |
L'esplugabous se'n surt prou bé a la plana deltaica. |
Les caderneres omplen de color els camps. Malauradament, el Delta és territori comantxe i moltes acabaran en mans dels ocellaires. |
Després de fer una aturada al migdia per cruspir-me
un bon entrepà, he tornat a travessar el riu Llobregat. És un riu ferit,
domesticat, adulterat, conduït. Li
han marcat el camí, fins i tot allà on s’aboca al mar. La vida, però, s’afanya
i allà on no hi havia res, ara es veu una orla de canyís a banda i banda. Els
sediments es precipiten a certes zones, i de mica en mica es generen hàbitats que van conformant el nou tram de riu. Algunes d’aquestes zones
resulten especialment atractives per alguns ocells aquàtics. Espècies molt
ubiqües com l’Ànec collverd, gavines i gavians apareixen molt ràpid. D’altres molt més exigents como ara els
flamencs o les polles blaves triguen més a establir-se. El cas és que en el nou
tram de riu vaig poder gaudir de 268 exemplars de 18 espècies d’aus aquàtiques,
entre les que destacaven un grup de 47 morrells de cap roig (Aythya ferina), 1 becplaner jove, 8
flamencs joves i 3 polles blaves
(Porphyrio porphyrio).
Llistat d'espècies observades:
Oca vulgar
|
Martinet blanc
|
Fotja
|
Ànec griset
|
Bernat pescaire
|
Becadell comú
|
Xarxet comú
|
Becplaner
|
Gamba verda
|
Ànec collverd
|
Flamenc
|
Xivitona
|
Morell cap-roig
|
Polla d’aigua
|
Gavina vulgar
|
Corb marí gros
|
Polla blava
|
Gavià argentat
|
Fotja a l'esquerre i femella de Morell cap-roig a la dreta. |
Així va concloure un dia entre retalls de
natura a cinc minuts de la gran ciutat. Val la pena mantenir-los, conservar-los
i millorar-los, i sobretot recordar que hi són.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada