Visc al bel mig d’una ciutat mitjana, el meu
balcó s’asoma a una finca buida, on de tant en tant veig, però normalment només
sento algun Tallarol capnegre . Encara resta algun grup
de pardals, que des que van enderrocar unes cases del
costat on hi havia una petita colònia, han minvat molt.
Cada hivern en visita la cotxa fomada
(Phoenicurus ochruros), que és fidel a la menjadora expressament preparada per
ella. De tant en tant, apareix algun mosquiter (Phylloscopus collybita),
buscant menjar entre les plantes del balcó. I als vespres de primavera un
mascle de merla, enfilat a una antena de televisió, declara la zona territori
ocupat.
L’altre costat de casa dóna a una plaça
arbrada i a un petit parc. Gafarrons, verdums , tòtores turques i mallarengues
blaves i carboneres a l’hivern són veïns habituals. Ara, amb l’arribada de la
primavera, gafarrons i verdums s’afanyen a cantar. Algun pitroig apareix de
tant en tant, i aquest hivern han aparegut lluers. En una de les palmeres del parc hi ha un niu
de cotorretes de pit gis. Encara que el més sovint és que les vegi volant
potents i rectilínies cap a les seves zones d’alimentació.
Molt a prop de la meva ciutat està el riu
Besòs. Durant la tardor i fins el principi de la primavera, a primera hora del
matí, estols de gavines vulgars travessen la ciutat des del seus dormidors al
mar fins les seves zones d’alimentació al riu. El tràfec de gavians es dóna a
qualssevol hora del dia, però és més intens al vespre. Des d’abril fins al
vespre, falciots i ballesters són els amos dels cels badalonins. Tot un
espectacle vespertí.
Potser em deixi alguna cosa. Per exemple les
cueretes blanques que de tant en tant s’aturen a les teulades, o algun migrant
que fa escala al petits jardinets dels patis interiors. No és gran cosa, però és
un balcó agraït. Fa un parell de dies vaig tenir una visita inesperada. La de
ters gsavines corses volant al vespre en direcció sud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada