L'ORNITONIGMA

divendres, 12 d’abril de 2013

Mirades des del balcó


Visc al bel mig d’una ciutat mitjana, el meu balcó s’asoma a una finca buida, on de tant en tant veig, però normalment només sento algun Tallarol capnegre . Encara resta algun grup de pardals, que des que van enderrocar unes cases del costat on hi havia una petita colònia, han minvat molt.

Cada hivern en visita la cotxa fomada (Phoenicurus ochruros), que és fidel a la menjadora expressament preparada per ella. De tant en tant, apareix algun mosquiter (Phylloscopus collybita), buscant menjar entre les plantes del balcó. I als vespres de primavera un mascle de merla, enfilat a una antena de televisió, declara la zona territori ocupat.

L’altre costat de casa dóna a una plaça arbrada i a un petit parc. Gafarrons, verdums , tòtores turques i mallarengues blaves i carboneres a l’hivern són veïns habituals. Ara, amb l’arribada de la primavera, gafarrons i verdums s’afanyen a cantar. Algun pitroig apareix de tant en tant, i aquest hivern han aparegut lluers. En una de les palmeres del parc hi ha un niu de cotorretes de pit gis. Encara que el més sovint és que les vegi volant potents i rectilínies cap a les seves zones d’alimentació.

Molt a prop de la meva ciutat està el riu Besòs. Durant la tardor i fins el principi de la primavera, a primera hora del matí, estols de gavines vulgars travessen la ciutat des del seus dormidors al mar fins les seves zones d’alimentació al riu. El tràfec de gavians es dóna a qualssevol hora del dia, però és més intens al vespre. Des d’abril fins al vespre, falciots i ballesters són els amos dels cels badalonins. Tot un espectacle vespertí.

Potser em deixi alguna cosa. Per exemple les cueretes blanques que de tant en tant s’aturen a les teulades, o algun migrant que fa escala al petits jardinets dels patis interiors. No és gran cosa, però és un balcó agraït. Fa un parell de dies vaig tenir una visita inesperada. La de ters gsavines corses volant al vespre en direcció sud.