L'ORNITONIGMA

dilluns, 15 d’abril de 2013

Nova temporada del cria del Corriol camanegre al Garraf


El 1994 BirdLife International va publicar una monografia sota el títol Birds in Europe. Their Conservation Status, amb l’objectiu d’identificar aquelles espècies sobre les que calia “aplicar mesures de conservació per poder desenvolupar accions específiques, adreçades a millorar el seu estatus”. Per tal d’assolir-lo, es van definir quatre categories basades en un seguit de criteris de caràcter quantitatiu, que permetien valorar l’estatus de cada espècie a nivell europeu i la importància específica de la població continental en relació amb el seu estatus global. El resultat va ser contundent, un 35% de les aus europees tenien un Estat de Conservació Desfavorable. Un panorama molt preocupant en un continent amenaçat per la pèrdua i la degradació de tota mena d’hàbitats.

El Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) va ser inclós en la categoria SPEC 3, és a dir, una espècie cosmopolita, però que al continent europeu presentava un Estat de Conservació Desfavorable. La població reproductora europea es va estimar en 21.000–46.000 parelles, de les que 5.000-6.000 estaven a l’Espanya peninsular. Aleshores es considerava que havia patit una moderada devallada, però que es mantenia més o menys estable o lleugerament fluctuant. El Parc Nacional de Doñana i el Delta de l’Ebre concentraven més de la meitat de la població reproductora. A Catalunya, la tendència ha estat similar, amb una devallada generalitzada a tot el territori i especialment a indrets rellevants com ara el Delta del Llobregat o els Aiguamolls de l’Empordà.

Des del 2009 segueixo el petit nucli reproductor del litoral del Garraf, on hi ha un màxim de 5 parelles reproductores. Aquesta temporada he detectat una parella amb niu i una femella a Vilanova i la Geltrú; una parella al Prat de Vilanova i 2 parelles amb niu, una parella més i una femella a Cubelles. Aquesta petita població exemplifica perfectament els problemes de conservació de l’espècie arreu del territori:  pèrdua d’hàbitat, regressió costera, fort increment de les activitats humanes derivades de la pressió tirística i gestió inadequada de les platges (como ara la neteja mecànica).

Un dels mascles de les dues parelles de Cubelles.

A la freqüentació de persones, la presència de gossos sense lligar,   s'afegeix la pràctica d'activitats de gran impacte com el vol amb parapent motoritzat a baixa alçada, provocant disturbis no només a les zones de nidificació, sino també a les zones d'alimentació.

Un cas extrem és el de la parella de Vilanova i la Geltrú, que criava al port. El desenvolupament de la vegetació i la freqüentació humana cada cop més intensa, l’ha desplaçat a una zona residual on ha fet una posta de tres ous. És tracta d’un terreny urbanitzat amb un tràfec molt intens de vianants. En casos com aquests, les mesures de conservació habituals, com ara acotar les zones de reproducció o la senyalització per tal d’evitar riscos, poden produir justament l’efecte contrari al desijat. El fet de què triïn un hàbitat tan marginal ens dóna una idea de quina és la situació als indrets més favorables. És per això, que veig necessari i vital, la catalogació de les àrees de reproducció (independenment de la dificultat de gestió) per asegurar la pervivència d’aquests nuclis petits. De  moment, en algunes zones com Coma-ruga, s’han fet avenços. Tant de bo altres Ajuntaments apostin per l’aplicació de mesures implementades amb èxit en altres territoris.

Parella reproductora de Vilanova i la Geltrú.

Evolució de la zona de cria en els darrers tres anys: