Com deia al post anterior, ahir a la tarda
vaig poder fer una escapada per prendre el pols a la migració. Vaig recòrrer la
desembocadura del Besòs i alguna zona propera. Vaig trobar els migrans
habituals per aquestes dates (Cotxa cua-roja, Tallarol de garriga, Mosquiter de
passa, Còlit gris...) Vaja! Una tarda poc destacada si no hagués estat per una
primerenca observació de Bosqueta vulgar (Hippolais
polyglotta) a La Catalana, on a més amés, ben amagat entre les branques
altes d’una acàcia, romania un adult d’Agró roig (Ardea purpurea).
 |
| Còlit gris |
És sorprenent com alguns ocells busquen
estratègies per poder utilitzar el riu. Durant el dia les espècies més sensibles
al tràfec de persones busquen zones tranquil·les on amagar-se. El caràcter
marginal de La Catalana, que no anima gens ni mica al passeig, fa d’aquest lloc
un espai tranquil per diverses espècies d’ardeids. Aquesta zona està pendent de
ser urbanitzada. Actualment les obres estan paralitzades, però en un termini no
gaire llunà desapareixerà aquest petit oasi. Què passarà amb aquesta fauna, és
de moment una incògnita. No obstant això, hi ha hagut una millora relativa de
les condicions a la desembocadura del riu. La prohibició de la pesca ha reduït
de forma significativa la presència permanent de gent a les vores, la
qual cosa permet que alguns estols migratoris s’hi aturin a descansar o
alimentar-se. Així vaig poder veure un grup de cames-llargues al tram final del
riu, que compartien la llera amb algunes gavines corses (Larus audouinii) i un Martinet ros (Ardeola ralloides).
Als tamarius del parc de la Pau, un Capsigrany
(Lanius senator) reclamava amb nerviosisme davant la proximitat d’un gos. Als
matolls ajardinats cantaven tímidament alguns pit-rojos, mentre a la gespa cinc
esplugabous (Bubulcus ibis) aprofitaven els últims raigs de llum.
A última hora del vespre, vaig tornar a La
Catalana per vigilar les vores del riu i intentar treure alguna Porzana, però
aquest no sembla un any gaire bo. El que em va sorpredre va ser la presència
d’una rapinyaire mitjana caçant rat-penats des d’una atalaia. Es tractava d’un
Falcó de Harris (Parabuteo unicinctus), que el Xavi Larruy havia vist al matí.
Aquesta és una espècie neàrtica, que resulta comú en cetreria. Aquí us deixo
una foto testimonial amb les últimes llums del dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada