L'ORNITONIGMA

dimecres, 7 d’octubre de 2015

Entrada... d'inornatus

El Mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus) és un petit paseriforme siberià, que es reprodueix als boscos de la taiga entre el rio Pechora i el mar d’Ojotsk. Les seves àrees d’hivernada se situen al sudest d’Àsia. Es tracta sens dubte del divagant siberià més comú i nombrós a l’Europa occidental durant la trdor, amb més de 8.206 exemplars registrats al Regne Unit durant el periode 1968-2002 (Fraser i Rogers, 2004 in De Juana, E. (2006). Aves raras de España: un catálogo de las especies de presentación ocasional / Eduardo de Juana. – Bellaterra: Lynx Edicions).



La seva aparició a Europa pot tenir un cert caràcter irruptiu, amb fluctuacions interanuals molt acusades. Aquesta tardor sembla una d’aquestes bones temporades. El 05/IX/15  en Marius Domingo va localitzar un exemplar al Mas del Molí del Vent, Riudoms (Tarragona). El 16/09/15 en Richard Poch va observar un altre exemplar a Girona. Finalment el 29/IX/15, en Francisco Pou, Rafa González, Javi Oliver i en Ferran Fontelles van capturar un exemplar a l’abocador del Garraf (Barcelona) durant una jornada d’anellament. Un bon grapat de registres molt primerencs per l’espècie. D’ençà aquelles primeres observacions, s’han anat miultiplicant les cites de mosquiter de doble ratlla arreu de la Península. Han aparegut des d’Astúries a Galícia, del País Valencià a Salamanca, n’hi ha hagut registres a les Illes Balears i de ben segur que em deixo llocs. És evident que estem en un bon any d’inornatus.

Distribució de les observacions de Phylloscopus inornatus a Catalunya. Tardor 2015.
http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=30164

Davant aquest irrupció, vaig multiplicar els meus esforços per trobar l’espècie a les meves zones de visita habitual: parc de Can Solei i Ca l’Arnús a Badalona, Vallès oriental, i sobretot la desembocadura del riu Besòs. Ho havia intentat abans d’ahir sense èxit a aquest darrer indret. Però un “fracàs” és només l’espurna que engega un foc proper a la bogeria –potser estigui tocat de l’ala- . Ahir mateix parlava amb el Xavi Larruy de intentar-ho al parc del Litoral, a Sant Adrià del Besòs, a primera hora del matí.


Al voltant de les 9:00 hi vaig arribar -ja no era primera hora del matí. La primera sorpresa va ser veure un noi calçant uns prismàtics que enfocaven cap a una filera de pollancres. En Joan Ferrer havia localitzat un inornatus! Això és el que es diu “llegar i besar el santo”. M’alegro d’haber vist l’inornatus al Besòs, al Parc del Litoral, però encara m’alegra més que un ornitòleg com en Joan s’afegeixi al “Besòs Powers”.




I ara no abaixeu la guàrdia i esteu a l'agüait, perquè aquesta tardor els inornatus ens esperen arreu. Això sí, molta paciència, que tot i que molt refiats, són petits i molt molt inquiets.