El Mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus) és un petit
paseriforme siberià, que es reprodueix als boscos de la taiga entre el rio
Pechora i el mar d’Ojotsk. Les seves àrees d’hivernada se situen al sudest
d’Àsia. Es tracta sens dubte del divagant siberià més comú i nombrós a l’Europa
occidental durant la trdor, amb més de 8.206 exemplars registrats al Regne Unit durant el
periode 1968-2002 (Fraser i Rogers, 2004 in
De Juana, E. (2006). Aves raras de
España: un catálogo de las especies de presentación ocasional / Eduardo de
Juana. – Bellaterra: Lynx Edicions).
La seva aparició a Europa pot tenir un cert caràcter
irruptiu, amb fluctuacions interanuals molt acusades. Aquesta tardor sembla una
d’aquestes bones temporades. El 05/IX/15
en Marius Domingo va localitzar un exemplar al Mas del Molí del Vent,
Riudoms (Tarragona). El 16/09/15 en Richard Poch va observar un altre exemplar
a Girona. Finalment el 29/IX/15, en Francisco Pou, Rafa González, Javi Oliver i
en Ferran Fontelles van capturar un exemplar a l’abocador del Garraf
(Barcelona) durant una jornada d’anellament. Un bon grapat de registres molt primerencs per l’espècie. D’ençà aquelles primeres observacions, s’han anat miultiplicant les
cites de mosquiter de doble ratlla arreu de la Península. Han aparegut
des d’Astúries a Galícia, del País Valencià a Salamanca, n’hi ha hagut
registres a les Illes Balears i de ben segur que em deixo llocs. És evident que
estem en un bon any d’inornatus.
 |
| Distribució de les observacions de Phylloscopus inornatus a Catalunya. Tardor 2015. http://www.ornitho.cat/index.php?m_id=30164 |
Davant aquest irrupció, vaig multiplicar els
meus esforços per trobar l’espècie a les meves zones de visita habitual: parc
de Can Solei i Ca l’Arnús a Badalona, Vallès oriental, i sobretot la
desembocadura del riu Besòs. Ho havia intentat abans d’ahir sense èxit a aquest
darrer indret. Però un “fracàs” és només l’espurna que engega un foc proper a
la bogeria –potser estigui tocat de l’ala- . Ahir mateix parlava amb el Xavi
Larruy de intentar-ho al parc del Litoral, a Sant Adrià del Besòs, a primera hora del matí.
Al voltant de les 9:00 hi vaig arribar -ja no era primera hora del matí. La
primera sorpresa va ser veure un noi calçant uns prismàtics que enfocaven cap a
una filera de pollancres. En Joan Ferrer havia localitzat un inornatus! Això és el
que es diu “llegar i besar el santo”. M’alegro d’haber vist l’inornatus al Besòs, al Parc del Litoral, però
encara m’alegra més que un ornitòleg com en Joan s’afegeixi al “Besòs Powers”.
I ara no abaixeu la guàrdia i esteu a l'agüait, perquè aquesta tardor els inornatus ens esperen arreu. Això sí, molta paciència, que tot i que molt refiats, són petits i molt molt inquiets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada